Resultats de la cerca

La societat informacional és un concepte introduït pel sociòleg MCastells en The Information Age que comporta la superació de la societat industrial i provoca un canvi en l’estructura social la desaparició progressiva del treball agrícola un descens constant del treball industrial tradicional, que redueix el nucli dels obrers especialistes i enginyers, i un ràpid ascens de llocs d’executius, professionals i tècnics també suposa un increment important dels serveis a la producció

Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval

Els guetos acostumen a ésser barris o sectors suburbials d’una ciutat, més o menys aïllats i integrats per conjunts ètnics diferents de la resta de la població A les grans ciutats dels EUA n'hi ha de constituïts per barris sencers, sobretot de negres i de porto-riquenys Als països de l’Europa industrialitzada n'hi ha de formats per obrers emigrats de països meridionals espanyols, portuguesos, turcs, grecs i italians

D’origen jueu, el seu pare li canvià el cognom autèntic, Blashki Format a Londres, a Nova York 1923-24 i a l’Académie Julien, de París, en aquesta ciutat exposà al Salon d’Automne 1925, i féu a Nova York 1927 la primera individual Formà part del WPA Pintor humanista, conreà —amb influències de l’art naïf —temes bíblics fins el 1932, obrers anys trenta i després un expressionisme simbolista i sentimental

El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra El 1832 es casà amb Josep M Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana Vídua 1882, es dedicà a l’acció de caràcter benèfic Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor Collaborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques

Fou ministre d’instrucció pública al seu país 1944-48 És autor de Plug ‘L’arada’, 1920, cant a la llui- ta heroica dels obrers i els camperols ucraïnesos La construcció socialista és el tema de Veter s Ukrainy ‘Vent d’Ucraïna’, 1924, i l’internacionalisme proletari el de Čuvstvo sem'i jedinoj ‘El sentiment d’ésser una sola família’, 1938 premi Stalin del 1941 És coautor de l’himne nacional ucraïnès

L’ASNOVA es proposà de donar solucions formals a les noves necessitats socials sorgides del règim socialista Així, definí habitatges collectius d’un nou tipus, clubs obrers, centres industrials acollidors i ciutats diferents de les sorgides del règim capitalista El seu deslligament de la realitat econòmica fou la causa d’una escissió de l’ASNOVA El 1928 hom creà l’ARU Associació d’Arquitectes Urbanistes, totalment lligada a la problemàtica de la planificació

Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86

Les seves primeres obres palesen influències naturalistes i neoromàntiques Situa els personatges éssers primitius, dominats per les forces de la natura en les regions del sud-oest de Flandes, emprant les variants lingüístiques del neerlandès parlat en la regió flamenca occidental Entre les seves obres cal destacar Dodendans ‘Dansa de la mort’, 1901, De Vlaschaard ‘Camp de lli’, 1907, Werkmensen ‘Obrers’, 1926, De teleurgang van de Waterhoek ‘La ruïna del Waterhoek’, 1927, etc

Maquinista, emprà el pseudònim de Sarro Magallán Representà per primera vegada els obrers de l’Estat espanyol en les reunions de la Primera Internacional congrés de Brusselles, setembre del 1868 Posteriorment fou un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona octubre del 1868, i assistí al Congrés Obrer del juny del 1870 Alineat amb els anarcocollectivistes, intervingué també en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88