Resultats de la cerca
Es mostren 495 resultats
Ferran Fabra i Puig

Ferran Fabra i Puig
Història
Política
Enginyer industrial i polític, segon marquès d’Alella, fill de Camil Fabra i Fontanills.
Membre de la Federació Monàrquica Autonomista, fou diputat i més tard senador 1907-14 per Barcelona En 1922-23 fou alcalde de Barcelona cessà arran del cop d’estat de Primo de Rivera Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona El seu germà, Romà Fabra i Puig mort el 1948, fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII 1922 Els fills d’aquest darrer, Camil i Alfons Fabra i de Monteys , foren president i vicepresident, respectivament, de Filatures de Fabra i Coats
Informes catalans sobre Àsia-Pacífic. 1843-1909
Al segle de les revolucions liberals europees i americanes, existí un interès català –i europeu– per les altres societats, i, en especial, per les velles civilitzacions de l’Extrem Orient, és a dir, pels espais i les societats de l’Àsia del Pacífic la Xina, el Japó i les Filipines Els analistes catalans d’aquestes societats seguien sense estat ni institucions pròpies, i tenien dificultats per a comunicar els resultats dels seus treballs Informes sobre Àsia-Pacífic Però, així i tot, en general continuaven pensant que la societat catalana també havia de rebre els resultats de la seva feina Els…
sistema de suport a la presa de decisions espacials
Astronomia
Projecte d’investigació astronòmic consistent en l’obtenció d’imatges multicolors i espectres del cel per tal de realitzar un mapa en tres dimensions de la distribució de galàxies a l’Univers.
Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya, França, el…
Takaaki Kajita

Takaaki Kajita
© Asahi Shimbun
Física
Físic japonès.
Es graduà a la Universitat de Saitama 1981 i més tard féu el doctorat a la de Tòquio 1986 El 1988 s'incorporà a l'Institut de Recerca dels Raigs Còsmics, on és professor des del 1999 és director del Centre per a l'Estudi dels Neutrins Còsmics d'aquest mateix Institut El 1998 detectà a l'observatori Super-Kamiokande l'oscillació de neutrins associada al canvi d'aromes a partir de la collisió de raigs còsmics a l'atmosfera terrestre, cosa que el portà a concloure l'existència de massa en aquestes partícules Per aquesta descoberta rebé el premi Nobel de física el 2015, que…
Son Gotleu
Barri
Barri de Palma (Mallorca).
Situat a l’Est de la ciutat, dins el districte de Llevant, entre els barris de Son Canals i La Soledat, és construí arran de l’eixamplament de la ciutat iniciat el 1943 Conté una gran diversitat arquitectònica perquè a partir dels anys cinquanta les primeres cases unifamiliars s’anaren substituint per blocs de pisos Segons l’Observatori Municipal de la Igualtat de Palma, el 2011 era el barri amb més extracomunitaris de la ciutat El 44% dels homes i el 32% de les dones que hi estaven empadronats havien nascut fora de la Unió Europea Durant la primera dècada del s XXI fou el focus…
Descobert un exoplaneta gegant de formació recent
L’Institut de Tecnologia de Rochester Nova York anuncia el descobriment de l’exoplaneta més proper a la Terra fins ara conegut a uns 330 anys llum, situat a Epsilon Chamaeleontis, un grup jove d'estrelles visible a prop de la constellació del Camaleó 2MASS 1155-7919 b, com ha estat denominat, té, a més, la particularitat d’orbitar al voltant d'una estrella de només 5 milions d’anys d’edat, cosa que pot contribuir a aclarir molts aspectes de la formació dels planetes La detecció s’ha dut a terme emprant dades procedents de l’observatori Gaia, de l’Agència Espacial Europea
Makemake
Astronomia
Planeta nan situat al cinturó de Kuiper.
Makemake té una diàmetre aproximat de 1400 km que el converteix en el tercer objecte del cinturó de Kuiper pel que fa a la grandària, només superat per Plutó i Eris La seva òrbita té el periheli situat a 38,5 unitats astronòmiques del Sol, i l’afeli a 53,1, i triga 309,88 anys en completar-la Va ser descobert el 2005 des de l’Observatori de Mount Palomar EUA per un equip liderat per M Brown El nom de Makemake prové del déu creador a la mitologia de l’Illa de Pàsqua La denominació oficial de la Unió Astronòmica Internacional és 136472 Makemake
Charles Garnier
Arquitectura
Arquitecte francès.
El 1860 fou arquitecte de la vila de París i féu el projecte de l’Opéra 1861-75 En aquest edifici dissenyà tots els elements decoratius, a excepció de la pintura i l’escultura Amb aquesta obra, prototip de l’eclecticisme, hom volia instaurar un estil arquitectònic nacional, típic del Segon Imperi, en contraposició amb el racionalisme medievalista propugnat per Viollet-le-Duc Unes altres obres seves són les sales de joc i de concerts del Casino de Montecarlo 1878, el casino i el balneari de Vittel i l’observatori de Niça Escriví À travers les arts 1869, Étude sur le théâtre 1871 i…
William Wilson Morgan
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Chicago 1931, on realitzà la seva tasca docent i d’investigació de 1947 a 1974, i fou director de l’observatori Yerkes d’aquesta institució Féu una classificació per a les galàxies que inclou el tipus espectral, la forma amb més subdivisions que la classificació clàssica de Hubble, alguna d’elles descoberta per ell mateix i l’orientació de la galàxia respecte de la línia de visió des de la Terra Féu també importants aportacions a l’estudi de les galàxies riques en estels joves 1958 Publicà un Revised MK Spectral Atlas for Stars Farlier than the Sun…
Josep Ricart i Giralt
Marí.
Estudià la carrera de nàutica a Barcelona i Cartagena, on es graduà de pilot de derrota 1868 Viatjà per Europa i Amèrica El 1872 fundà a Barcelona un observatori astronòmic i el 1877 el Refugi Naval de Barcelona Fou professor i més tard catedràtic de l’Escola de Nàutica de Barcelona, que dirigí entre el 1900 i el 1918 Fundà la Revista de la Marina 1877 i El Fomento de la Marina 1883 i publicà un gran nombre d’obres, com Navegación corta u ortodrómica 1869, Nuestra marina mercante 1887, Potencialidad naval de España 1899 i Pasado, presente y porvenir del puerto de Barcelona 1917
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina