Resultats de la cerca
Es mostren 7877 resultats
Institut Balear
Institució d’ensenyament mitjà de Palma creada per ordre reial el 25 d’octubre de 1835, gràcies a una iniciativa de la Societat d’Amics del País.
Inaugurat pel gener del 1836, disposà de les rendes i donacions de l’antic collegi de Monti-sion —al local del qual s’installà—, que abans havien pertangut a l’Estudi General Lullià Desaparegué en 1840-42, i fou substituït, per ordre de la Junta Revolucionària de Mallorca, per la Universitat Literària Dirigit del 1846 al 1900 per Francesc Manuel de los Herreros, en foren professors, entre molts altres, Miquel Moragues i Montserrat, Lluís Pons i Gallarza i Lluís Pou, i hi assistiren com a alumnes Marià Aguiló, Pere d’APenya, MCosta i Llobera, JRosselló de Son Forteza, Mdels Sants…
columbiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de potes curtes, bec amb l’àpex corni, gruixut i una mica encorbat, i la base amb una pell suau que cobreix els orificis nasals.
Bons voladors, són gairebé cosmopolites en són excepció les regions circumpolars Representants més importants de l’ordre dels columbiformes Subordre de les columbàcies Família dels colúmbids Columba guinea colom de Guinea Columba livia colom roquer Columba oenas xixella Columba palumbus tudó Didunculus strigirostris manumea Macropygia phasianella colom faisà Oena capensis tórtora del Cap Streptopelia decaocto tórtora turca Streptopelia senegalensis tórtora del Senegal Streptopelia turtur tórtora Família dels ràfids Raphus cucullatus dodo Subordre dels pteroclis Família de les…
escitamínies
Botànica
Ordre de la classe de les monocotiledònies, constituït per plantes herbàcies perennes, sovint molt corpulentes, de fulles enteres grans i amples, proveïdes de grosses beines, i amb flors trímeres, zigomorfes o asimètriques, d’ovari ínfer i d’androceu generalment reduït.
Ordre típicament tropical, comprèn les famílies de les musàcies, de les zingiberàcies i de les cannàcies
columníferes
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes de flors actinomorfes o rarament zigomorfes, pentàmeres, amb dos verticils d’estams, dels quals l’extern és poc o molt atrofiat, mentre que l’intern és molt ramificat i sovint té els filaments soldats.
Componen aquest ordre les famílies de les bombacàcies, de les esterculiàcies, de les malvàcies i de les tiliàcies
isòpters

Isòpters
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes format per individus socials comunament anomenats tèrmits, que presenten polimorfismes dins una mateixa espècie, segons la casta social a la qual pertany l’individu.
L’ordre inclou unes 800 espècies, distribuïdes en sis famílies, que habiten a les regions càlides i subtropicals, bé que també n'hi ha a les regions temperades Als Països Catalans són comuns Kalotermes flavicollis , que habita a les soques podrides, i Reticulitermes lucifugus , que també fa cau en soques podrides, envaeix les bigues d’edificis habitats i causa estralls en biblioteques, arxius, etc
himenòpters

Himenòpters (icnèumon)
Corel
Entomologia
Ordre de la classe dels insectes pterigògens, amb el primer segment abdominal soldat al metatòrax i separat del segon segment per una estrangulació molt accentuada.
Tenen generalment dos parells d’ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors, a les quals són unides per mitjà de ganxos La boca és mastegadora o llepadora, però sempre amb fortes mandíbules, els ulls són composts i els tarsos tenen cinc artells Els tubs de Malpighi són molt nombrosos, i les femelles estan proveïdes d’oviscapte o d’agulló Tenen metamorfosi completa Les larves àpodes són paràsites d’altres animals, o bé són alimentades pels progenitors o pels servents de la colònia en el cas que siguin colonials, o bé són fitòfagues Aquest ordre inclou al voltant…
perciformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis, que tenen les aletes dorsals dotades d’un cert nombre de radis espinosos situats en posició anterior, les aletes pectorals són situades força amunt, i les ventrals, si existeixen, són en posició toràcica.
Són fisoclists És l’ordre de peixos més ampli i més evolucionat filogenèticament Comprèn 125 famílies, 40 de les quals són representades a la Mediterrània
microanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes i les tècniques de l’anàlisi química adequats per a mostres de substància de l’ordre del mil·ligram.
Els mètodes aptes per a mostres menors constitueixen l' ultramicroanàlisi , i els aptes per a mostres de l’ordre del decigram o del centigram, la semimicroanàlisi La microanàlisi © fou desenvolupada principalment per Friedrich Emich i Fritz Pregl, ja al començament del s XX, però no es generalitzà fins a la comercialització de les microbalances, o balances microanalítiques, sensibles al microgram Atès que les quantitats de substància emprades són encara molt llunyanes de les dimensions moleculars, el comportament químic és el mateix que quan hom treballa amb quantitats grans,…
signatura
Disseny i arts gràfiques
Senyal posat al peu de la primera pàgina de cada plec d’un llibre, que serveix per a indicar com ha d’ésser fet el plegatge i l’ordre en què han d’ésser posats els plecs en l’alçada.
La signatura sol consistir en una sigla, que indica l’obra a la qual pertany el plec, seguida del número d’ordre de cada plec, impresos en un cos petit
lepidosireniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis de la subclasse dels dipnous que tenen el cos allargat i subcilíndric, cobert d’escates cicloides, amb les aletes senars foses i la cua amb l’aleta caudal reduïda i substituïda per les parts terminals de les aletes dorsal i anal, simètriques.
El lepidosirè és l’única espècie d’aquest ordre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina