Resultats de la cerca
Es mostren 6029 resultats
Fossa Magna
Fossa tectònica
Gran enfonsament transversal de l’illa de Honshū, limitat a l’W per una gran falla en direcció S-N que interromp l’arc muntanyós del Japó.
Recoberta per volcans recents, entre els quals el Fuji-san, hi resten petites conques tectòniques, com les de Nagano, Ueda, Kōfu, Matsumoto i Suwa
divertissement
Música
A la França dels segles XVII i XVIII, peça que s’inseria en un acte o un entreacte d’òpera o d’una altra representació teatral com el ballet o la tragédie lyrique.
El terme també s’emprà per a designar petites peces de música pièce d’occasion creades per a circumstàncies particulars com festes, inauguracions, etc
fumarell
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 25 cm de llarg, de tronc esvelt, ales llargues i estretes, bec llarg, prim i punxegut i potes curtes.
Són gregaris, s’alimenten de cucs, peixets, insectes aquàtics, cap-grossos i granotes petites, i habiten a les aigües dolces d’estanys i aiguamolls
dipiridamol
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí groc, de gust amarg, que es fon a 163°C.
Inhibeix l’agregabilitat plaquetària i actua a nivell de les petites artèries coronàries tot produint vasodilatació En medicina és emprat en la insuficiència coronària
cambra aerífera
Botànica
Cadascuna de les cel·les que hi ha a la superfície d’algunes hepàtiques tal·loses (marcancials).
Aquestes celles, separades entre elles per cloendes constituïdes per petites cèllules, contenen els filaments assimiladors, i es comuniquen a l’exterior per un porus complex
gavina corsa

Gavina corsa
© Jiří Ševčík
Ornitologia
Gavina d’uns 50 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el bec d’un vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga, i les potes d’un gris verd.
Habita a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses És comuna a les Balears
perístoma
Zoologia
Zona membranosa que envolta l’orifici bucal dels equinoïdeus
i dels asteroïdeus
.
En els equinoïdeus conté cinc petits tentacles de caràcter tàctil, alguns petits pedicellaris i petites agulles esquelètiques soltes En els asteroïdeus el peristoma és nu
empetràcies
Botànica
Família de bicornes integrada per tres gèneres que apleguen una mitja dotzena de petits arbusts ericoides, propis de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord i Xile.
Presenten fulles perennes, petites i alternes flors axillars, sèssils i generalment trímeres, i fruits en baia Algunes empetràcies són conreades com a plantes de rocalla
nuador
Indústria tèxtil
Bastidor de fusta on, en el tissatge, és efectuada l’operació de nuar, quan és feta fora del mateix teler.
Actualment, hi ha petites màquines transportables nuadora d’ordits que fan mecànicament l’operació de nuar, en el mateix teler o en un bastidor a part
trompeter

Trompeter
© fototeca.cat
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels signatiformes, de la família dels macroramfòsids, d’uns 15 cm de longitud, de cos cuirassat amb grosses plaques òssies, de musell perllongat amb un bec molt llarg i tubiforme, i amb la primera aleta dorsal acabada en una espina llarga i dentada.
Habita en els fons arenosos i fangosos de la plataforma continental, prop del litoral, on cerca petites preses És comú a les aigües dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina