Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
Calladrons
Poble
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), situat en un tossal, a l’esquerra del riu Guard (o riera de Calladrons).
Conserva una torre de l’antic castell de Calladrons Formà municipi, fins el 1974, amb els pobles de Siscar i d'Entença
Los Realejos
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, que ocupa part de la falda nord del Teide.
Es constituí amb la fusió dels pobles El Realejo Alto i El Realejo Bajo Plàtans, tabac, moniatos, fruites Ramaderia bovina i de cabres
cafre
Etnologia
Nom d’origen àrab (Kāafir, ‘infidel’), aplicat dins l’islam als no musulmans.
Fou adoptat pels europeus per a designar els pobles de llengua bantú de l’Àfrica sud-oriental, especialment els pertanyents al grup nguni
riu d’Évol
Riu
Riu del Conflent, tributari per l’esquerra de la Tet, que neix al gorg Negre (que forma, juntament amb el gorg Blau, els estanys d’Évol), al vessant meridional del massís de Madres; desemboca a Oleta juntament amb la riera de Cabrils.
La vall d’Évol , una de les que forma les Garrotxes de Conflent, inclou els pobles d’Orellà, Évol i Tuïr d’Évol
bel·lòvac | bel·lòvaca
Història
Individu d’un poble cèltic del grup dels belgues establert vers el s VII aC a la regió de Beauvais.
Per la pressió d’altres pobles indoeuropeus de la vora dreta del Rin, una part dels bellòvacs bellovaci emigraren cap al sud-oest amb el conjunt de pobles belgues, i travessant França i el Pirineu occidental arribaren a les terres de l’altiplà productores de blat Un grup dels bellòvacs, els vacceus, s’establí a Tierra de Campos i part de les regions de Salamanca, Zamora i Àvila una branca extrema dels vacceus, els arevacs, ocupà la vall alta del Duero un altre grup, els belles, assolí l’alt Jalón, i un grup secundari, els tites, s’establí a les terres altes de la…
Gènesi
Primer llibre del Pentateuc i de tota la Bíblia.
Els onze primers capítols situen els patriarques dins la història de la població humana des de la creació La resta del llibre presenta Abraham, Isaac, Jacob i els seus dotze fills, que donen origen al poble d’Israel D’acord amb els esquemes culturals de l’època, hi són sistematitzats en forma de quadres genealògics tant les dotze tribus com els patriarques, els diversos pobles coneguts i, en una certa manera, el món mateix El missatge del llibre és que la sort desafortunada de la humanitat i dels diversos pobles, atribuïda a culpes d’origen, serà reparada per les…
Etnologia de la Península Ibèrica
Historiografia catalana
Obra fonamental de la bibliografia arqueològica de Pere Bosch i Gimpera, escrita i publicada quan es relacionava políticament amb la Lliga, motiu pel qual tingué el mecenatge de Francesc Cambó.
Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…
alemany | alemanya
Història
Individu d’un poble de llengua germànica establert, en la seva major part, a l’Europa central.
La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les…
ékoi
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça melanoafricana que viu a Nigèria i al Camerun.
Llur organització social, basada essencialment en el llinatge, és controlada, com en altres pobles de la mateixa regió, per grups secrets Parlen una llengua bantú
dula
Ramaderia
Ramat format per caps de bestiar propietat de diversos veïns menat a la pastura.
En pobles rurals, al matí el duler recollia el bestiar dels veïns, generalment de llet, per menar-lo als pasturatges i tornar-lo al capvespre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina