Resultats de la cerca

Conegut com Fran Romero, fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1995-96 on jugà fins la temporada 2006-07, exceptuant les temporades 2001-02 i 2003-04, que fou cedit al Marfil Santa Coloma Durant els últims anys fou el capità de l’equip Jugà diverses temporades a divisió d’honor i aconseguí dos ascensos a aquesta categoria els anys 2000 i 2006 Posteriorment jugà a divisió de plata a l’AE Bellsport 2008

S’inicià al Sícoris Club Lleida 1990-94, amb el qual aconseguí un ascens a divisió de plata Debutà a divisió d’honor al Futbol Club Andorra i hi jugà dues temporades 1995, 1996 Posteriorment jugà al Futbol Club Barcelona 1997-1998, al FS Martorell 1999-2001 i a l’Agrupación Deportiva Sala 10 de Saragossa 2002-09, sempre a divisió d’honor estatal a excepció de la primera i última temporada al club aragonès Fou subcampió de la Copa Intercontinental de clubs 1997 i guanyà una Copa de Catalunya 2001 Fou dues vegades internacional amb la selecció estatal i guanyà dos Campionats d’Espanya sub-23…

El 2007 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del PSG Móstoles Amb el Barça ha guanyat tres Lligues 2011, 2012, 2013, tres Copes d’Espanya 2011, 2012, 2013, cinc Copes del Rei 2011-14, 2018, dues Copes d’Europa 2012, 2014 i tres Copes de Catalunya 2008, 2009, 2010 Al final de la temporada 2017-18 es retirà Amb la selecció estatal guanyà un Campionat del Món 2004 i un d’Europa 2005

S’inicià amb la Unió Esportiva la Palma, que l’any 1988 es fusionà amb el Club Futbol Sala la Garriga, on jugà dues temporades L’any del seu debut a la màxima categoria guanyà el Campionat de Lliga espanyola 1989 i el Campionat de Lliga Catalana Fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1990-91, equip en què jugà fins a mitjan anys noranta Formà part de la selecció espanyola entre el 1990 i el 1995

Resident a Vila-real des de la infància, debutà a la màxima divisió estatal amb el Playas de Castellón Fútbol Sala Guanyà una Lliga 2000 i dues Copes de la Generalitat Valenciana 1999, 2000 Els anys 1997 i 1999 finalitzà la temporada regular en primera posició, però no aconseguí el títol de Lliga Al final de la temporada 1999-2000 fou cedit Posteriorment jugà en equips com el FS Cartagena, el Burela, el Benicarló, el Club Ibi de Futbol Sala o el Xota Navarra Amb aquest últim aconseguí el subcampionat de Lliga la temporada 2009-10

Començà regentant una galeria d’art 1930 i dissenyant models per a altres modistes Acabada la Segona Guerra Mundial s’establí pel seu compte i progressivament s’anà guanyant una gran reputació com a creador Incorporà el prêt-à-porter i després de la seva mort hom llençà al mercat perfums i objectes de complement amb el seu nom Amb ell es formaren alguns dels modistes contemporanis més coneguts

Duu el subtítol "Investigació, recerca i recuperació del patrimoni cinematogràfic català" Ha tingut com a redactors en cap Josep Estivill, Pedro Nogales i Ana Fernández, i la major part dels collaboradors són membres de l’entitat, com els socis d’honor Joan Francesc de Lasa, Tomàs Mallol i Miquel Porter Sovintegen els números monogràfics i els dossiers centrats en els objectius fundacionals, sense oblidar una voluntat cohesionadora del cinema que es fa als Països Catalans

Féu diversos viatges per la península Ibèrica i publicà les seves observacions en el volum Travels through Spain in the years 1775 and 1776 1779, illustrat amb dibuixos fets per ell mateix, que publicà també a part El 1787 en publicà una nova edició ampliada i una traducció francesa la part relativa a Catalunya fou editada, en castellà, per Josep Porter, l’any 1954 També escriví Travels in the Two Sicilies 1790

Traslladà la seva residència a Catalunya, on practicà també altres esports com el futbol i el tennis Fou el primer porter del Futbol Club Barcelona El 1897 participà en la fundació del Reial Club de Polo de Barcelona Es convertí en el primer genet que guanyà la Copa President de polo 1914 El 1905 presidí l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona El 1918 fou escollit president del Reial Lawn Tennis del Turó

Jugà de porter a l’equip amateur del FC Barcelona, però abandonà la pràctica del futbol perquè la federació espanyola no permetia que jugadors sordmuts participessin en competicions oficials Debutà en la boxa amateur a 17 anys Es proclamà campió d’Europa del pes superwèlter en vèncer el púgil alemany Gerard Piaskowy 1970 També guanyà el Campionat d’Espanya 1967 Marxà a París on s’entrenà en el gimnàs de José Jover