Resultats de la cerca

Fill d’un pagès de Prada Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic 1723-24, inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat El 1738 féu un retaule —desaparegut— per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges Fill seu fou Josep Navarre Perpinyà 1718 — , documentat fins el 1771, autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers 1754, del de Nefiac 1756, obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà 1757

Lluità i fou pres amb el seu pare, Joan II de França a Poitiers 1356 L’any 1369 es casà amb Margarida de Flandes, i heretà 1384 els comtats del seu sogre, Lluís II, a qui féu costat per reprimir la rebellió de Gant En morir Carles V de França 1380, germà seu, el succeí com a regent del futur Carles VI, menor d’edat Es retirà quan el rei volgué governar sol 1388, però, a causa de la salut mental de Carles, tornà al poder 1392 Fins a la mort hagué d’enfrontar-se al seu nebot Lluís d’Orleans, que li disputava el poder

Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna Habitualment eren interpretades durant el culte, fins que el Motu proprio de Pius X 1903 n'exclogué les obres considerades inadequades i en limità el repertori Entre les més conegudes figuren les de Dufay, Ockeghem, Josquin des Prés, la Missa Papae Marcelli , de Palestrina, les de Byrd a Anglaterra, les de TLde Victoria a Castella i, al s XVIII, les de JSBach especialment la Missa en si menor a Alemanya i les de WAMozart, JFHaydn i FSchubert a Àustria Entre els…

No se sap gairebé res sobre la seva trajectòria biogràfica Tot i que no s’ha conservat cap document que acrediti el seu pas per les capelles musicals de les corones de Castella o Aragó, algunes obres seves apareixen en fonts manuscrites al costat de composicions d’altres autors que tradicionalment s’han identificat com procedents d’aquests importants focus musicals En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català hi apareixen un kírie i un glòria d’una missa a tres veus conservada incompleta i un Regina Coeli , també a tres veus, atribuïts a Plaja El seu estil és molt proper al de Josquin…

Després de la Primera Guerra Mundial estudià musicologia, història de l’art i filosofia a les universitats de Münster i Berlín, on es doctorà el 1922 Entre els seus mestres cal destacar Johannes Wolf Kretzchmar i Arnold Schering, dels quals rebé suport i una forta influència El 1932 obtingué un postdoctorat a Berlín Exercí com a docent a les universitats de Halle, Berlín i Frankfurt, i fou director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Frankfurt 1939-64 Destacà en l’estudi de la música del Renaixement i s’interessà especialment per Josquin Des Prés, al qual dedicà una monografia…

Fou professional entre el 1982 i el 1992 S’imposà a la Volta a Lleida 1982 És el ciclista que més vegades ha guanyat la classificació de les metes volants a la Vuelta a Espanya, un total de cinc, i a més de forma consecutiva 1987-91 També guanyà tres etapes de la mateixa ronda Formà part del Kelme 1982-86, el Colchón CR 1987, l’Helios CR 1988-89 i el Puertas Mavisa 1990-92 Una vegada retirat fou comentarista de curses ciclistes en català per TVE i responsable de la web de la Vuelta a España També ha pres part en proves de bicicleta de muntanya com ara la Titan Desert

Des-prés de passar per l’Hospitalet 1994-95 i l’Espanyol B 1995-97, s’incorporà al primer equip blanc-i-blau 1997-2001 i disputà 130 partits, fent les funcions de migcampista organitzador Posteriorment, fitxà pel Deportivo de La Coruña 2001-10 i la UD Llevant 2010-11, i completà un total de 418 partits i 34 gols a primera divisió Guanyà la Copa del Rei 2000, 2002 i la Supercopa d’Espanya 2002 Internacional amb Espanya en onze ocasions, l’any 2013 era el jugador que havia disputat més partits amb la selecció catalana, amb 16 participacions Fou entrenador del RCD Espanyol des del maig del 2014…

Moltes misses polifòniques dels segles XV i XVI es coneixen amb un nom en llatí o en una llengua moderna el cas més conegut el representen les nombrosíssimes misses titulades L’homme armé Aquests noms provenen del cantus firmus que serveix de base a l’obra com passa amb l’esmentada cançó popular francesa en les misses corresponents de GP Palestrina, Josquin Des Prés o d’altres, o bé quan la missa és una paròdia de la peça de la qual s’ha partit per a la nova composició Una missa sine nomine , per tant, és una missa el nom de la qual que pot ser el del seu to no expressa cap relació amb cap…

Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles Urgellista com els seus germans Marc i Ramon de Planella, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià El 1440 combaté al costat d’Alfons el Magnànim a Itàlia Durant la guerra contra Joan II participà, en l’exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l’església de Sant Feliu, on fou pres després d’una heroica defensa Alliberat, fou nomenat capità del castell d’Amposta El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris del castell…