Resultats de la cerca
Es mostren 1702 resultats
Accident ferroviari a Londres
Un tren de rodalia n’envesteix un d’alta velocitat prop de l’estació de Paddington, al centre de Londres El xoc i el posterior incendi de diversos vagons causa 30 morts, tot i que durant uns quants dies les dades oficials parlen d’unes 200 víctimes Railtrack, l’empresa privada responsable de les infraestructures ferroviàries de la Gran Bretanya, atribueix l’accident a l’errada del conductor del tren de rodalia, que no va respectar un semàfor en vermell Fa dos anys hi va haver un accident similar a Southhall, a només 2 km de Paddington, que va costar la vida a set persones
John Bardeen
John Bardeen
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Després de treballar per a la indústria privada Gulf Research en 1930-33, collaborà amb EWigner a la Universitat de Princeton, on s’introduí en el camp de l’estat sòlid El 1945 entrà al Bell Telephone Laboratory on, treballant sobre semiconductors, desenvolupà amb WBShockley i WHBrattain el primer transistor, per la qual cosa compartí amb ells el premi Nobel de física del 1956 El 1951 passà a la Universitat d’Illinois, on elaborà, juntament amb LNCooper i JRSchrieffer, una teoria microscòpica completa de la superconductivitat 1957 per la qual reberen el premi Nobel de física el…
Guadalupe Victoria
Història
Política
Nom amb què és conegut Félix Fernández, polític mexicà.
El 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo i Morelos El 1815 organitzà una guerrilla independentista a les muntanyes de Veracruz, i s’adherí al pla d’Iguala 1821 S'oposà a Agustín Itúrbide, i esdevingué un dels prohoms del sector constitucionalista, fins a arribar a president de la República 1824-29 El seu règim acabà les deixalles de la guerra d’independència, però inicià les lluites entre escocesos conservadors i probritànics i yorkesos federalistes, liberals i pro-nord-americans Malgrat les seves inclinacions liberals, es mostrà imparcial, però el 1828 fou substituït pel yorkès Vicente Guerrero…
Fuero del trabajo
Dret constitucional
Text legal que regulava les condicions del treball a l’Estat espanyol durant el franquisme.
Fou promulgat pel cap de l’estat el 9 de març de 1938 i fou modificat per la Llei Orgànica de l’Estat del 10 de gener de 1967 Declarava el manteniment de la propietat privada dels mitjans de producció, la intervenció subsidiària de l’estat en el foment de l’economia, l’ordenació de les empreses com a unitats jeràrquiques de producció, la intervenció de l’estat en la fixació de les normes de treball i les remuneracions, la prohibició dels sindicats obrers de classe, la creació d’una estructura sindical vertical i la prohibició de les vagues obreres Fou derogat per la Constitució…
Pere Puntí i Terra
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Agustí Potelles i d’Eudald Brunet, completà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on concorregué a l’Exposició del Retrat 1910 i a la VI Internacional de Belles Arts 1911 Fou auxiliar 1922 i més tard professor i director des del 1928 de l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, i dirigí una acadèmia privada, on tingué com a deixeble Josep Gudiol i Ricart Conreà l’escultura religiosa per a esglésies i obres per a particulars Sant Antoni , Vic, coll Orriols i féu interessants assaigs i esbossos de concepció molt lliure El seu fill, Salvador Puntí Vic 1909,…
Ann Margaret Veneman

Ann Margaret Veneman
© UNICEF / Toutounji
Política
Política nord-americana.
Llicenciada en Ciència Política per la Universitat de Califòrnia a Davis i doctorada en Dret al Hastings College of Law de la Universitat de Califòrnia, en 1986-89 treballà al Departament d’Agricultura del Govern nord-americà, del qual exercí com a secretària adjunta 1991-93 i participà en les negociacions de la ronda Uruguai del GATT Després d’un parèntesi a l’empresa privada, el 1995 tornà a l’administració pública com a secretària del Departament d’Agricultura i Alimentació de Califòrnia, fins al 1999 Secretària d’Estat d’Agricultura del primer mandat Bush gener 2001-gener…
Joan Palau i Vera

Joan Palau i Vera
Educació
Pedagog.
Llicenciat en filosofia i lletres Fundà i dirigí el Collegi Mont d’Or 1905, escola privada experimental dirigida a la classe burgesa Lligat a la Institución Libre de Enseñanza, aprofundí el mètode Montessori , el qual, becat per la Diputació de Barcelona, estudià a Roma 1912 Capdavanter en la seva divulgació i introducció organitzà la primera escola montessoriana de Barcelona Casa de la Maternitat de la Diputació Publicà Un assaig d’aplicació del mètode Montessori a la Casa de la Maternitat 1919, a més de nombroses traduccions Edità manuals didàctics d’aritmètica, ciències…
el Maresme
Antic barri
Antic barri industrial de Barcelona, situat entre el Poblenou i el barri del Besòs i entre l’autopista de Barcelona a Mataró i la mar.
Originalment, era format per un grup de cases de planta baixa, existents ja els anys trenta, i blocs d’habitatges, edificats a partir del 1958 per una empresa privada i una cooperativa La seva situació, a la zona baixa i sorrenca del delta del Besòs, i la manca quasi total de pavimentació i d’una xarxa adequada de clavegueres provocaren inundacions repetides La població procedia, en general, de les onades immigratòries El desembre del 2006 passà a formar part del districte de Sant Martí en la nova divisió administrativa municipal, juntament amb el barri veí del Besòs , sota el…
Richard Mühlfeld
Música
Clarinetista i director alemany.
Rebé la primera formació musical del seu pare i començà tocant el clarinet i el violí en conjunts instrumentals de la seva ciutat natal El 1873 fou nomenat clarinetista de l’orquestra de la cort a Meiningen, llavors dirigida per H von Bülow Quan el 1891 J Brahms el sentí en una audició privada a Meiningen, li dedicà les dues sonates, el trio i el quintet per a clarinet, obres que estrenà el mateix Mühlfeld Fou un clarinetista de molta anomenada arreu d’Europa, i altres compositors a part de Brahms, com G Jenner, H Marteau i K Reinecke, li dedicaren obres per a clarinet Al llarg…
totalitarisme
Política
Règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d’una nació o d’un estat i que, sense admetre cap forma d’oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d’un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques.
Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina