Resultats de la cerca

Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903  Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trenta dos anys Bibliografia  "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et…

Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida Fou deixeble seu Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant Morí el dia 31 de desembre i tot seguit li fou donat culte local Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l’altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap de Tomàs, que es conservava en un…

Benedictí, professà al monestir de Sant Feliu de Guíxols 1689 i féu els estudis de filosofia i teologia a Santo Estevo de Ribas de Sil i a Salamanca Fou abat de Sant Feliu de Guíxols 1705-17, abat general de la congregació de Valladolid 1717-21 i del monestir de Montserrat a Madrid 1721-27 Felip V, del qual era fervent partidari, el nomenà bisbe de Mallorca 1730 construí una capella de Sant Benet i fundà una confraria de la Mare de Déu de Montserrat a la seu de Mallorca, on fou enterrat Féu quantioses donacions al monestir de Sant Feliu de Guíxols i aplegà una notable biblioteca…

Ingressà a l’orde a Osca el 1662 i després completà estudis a la Seu d’Urgell, Manresa i Saragossa professà a València el 1676 S'especialitzà en la predicació de missions i juntament amb Joan Baptista Català recorregué predicant el Principat i el País Valencià El 1686 anà a Madrid a predicar una missió El 1695 deixà la predicació per a encarregar-se de la fundació del collegi d’Oriola El 1697 es traslladà definitivament a Madrid, com a confessor de la marquesa de Llombai, on residí fins a la seva mort És autor de moltes obres en castellà i sermons, obres piadoses i alguna…

Ingressà a l’orde al convent de Santa Caterina de Barcelona, on professà el 1830 Arran de l’exclaustració 1835, s’exilià a Itàlia, on completà els estudis eclesiàstics al convent de La Quercia de Viterbo, fins que s’ordenà de sacerdot, el 1837 El 1844 fou destinat a Amèrica, als Estats Units Hi treballà al convent de Sant Josep de Somerset Ohio Fou collaborador del bisbe de Monterey, el català Josep Sadoc Alamany en les tasques d’evangelització de la seva diòcesi Arran de la seva experiència dins de l’orde, el 1851 fou nomenat comissari general de la província dominicana de…

Treballà com a periodista i com a autor dramàtic en una tendència que anomenà imaginista Traduí Balázs, Pudovkin i Eisenstein i estudià especialment el cinema soviètic revolucionari Des del 1937 professà al Centro Sperimentale di Cinematografia, de Roma, del qual fou director l’any 1946, així com de la revista “Bianco e Nero” 1945-48, i exercí la crítica a “L’Unità” fins el 1947 Fou un dels promotors del neorealisme La seva teoria, recollida a Film soggetto e sceneggiatura 1939, Problemi del film, amb Luigi Chiarini, Il cinema e l’uomo moderno 1949 i Poesia del film 1955,…

És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví…

Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de Gregorio…

Vida i obra Professà en l’orde franciscà, a Girona, i, exclaustrat el 1835, exercí el ministeri en diferents parròquies Deixà compilats els seus poemes en una Collecció de poesies catalanes alguns de la seva època d’estudiant, però la majoria dels anys 1859-62, en vint-i-vuit quaderns manuscrits, ordenats per temes o gèneres marians i hagiogràfics, de Nadal, goigs, contra les doctrines de protestantisme i contra els jocs i els balls Complementàriament, hi inclou còpies de cançons populars catalanes En conjunt, suposen l’adhesió a la tradició popular i, sovint, molt estrictament…

Fou batejat a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 4 de febrer de 1727, rebent com a nom de fonts Genís Probablement arribà a l’Escolania de Montserrat entre el 1736 i el 1737, anys en què Benet Esteve n’era mestre Benet Julià fou condeixeble d’Antoni Soler El 1746 professà com a monjo amb el nom de Benet Molt probablement, el 1763 substituí interinament Josep Martí com a mestre de l’Escolania abans que Anselm Viola fos nomenat per al càrrec Malgrat l’escadussera mostra d’obres conservades, aquestes palesen una articulació intelligent de la polifonia d’…