Resultats de la cerca
Es mostren 1505 resultats
teoria de Griffith
Geologia
Teoria de fracturació que remarca l’existència de microesquerdes com a factor de control de la resistència de les roques.
Aquesta teoria proposa que les fractures es formen a partir de la propagació i interconnexió de petites esquerdes o imperfeccions que hi ha dins els minerals constituents de les roques Sota l’acció d’un camp d’esforç extern, els extrems de les microesquerdes poden concentrar esforços locals molt elevats, que causen el seu creixement o propagació lateral, el qual finalment condueix a una fractura de major escala L’anàlisi matemàtica de la teoria de Griffith prediu un criteri de fracturació on l’envolupant de Mohr té forma parabòlica
Unión para la Libertad de Expresión
Partit polític
Partit inscrit al gener de 1979 a Madrid per concórrer a les eleccions legislatives d’aquell any.
Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme, en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 1849 vots El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich Restà…
L’Assemblea Nacional Catalana presenta el pla d’acció per als propers 18 mesos
Sota el lema "Endavant, República", l’ANC presenta a la Fira de Cornellà de Llobregat les línies mestres dels 18 mesos següents Amb presència de representants de Junts pel Sí i la CUP, l’organització es proposa, juntament amb Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, que la societat civil recuperi el protagonisme en la nova etapa que s’obre després de la constitució del nou govern, al qual exigeix la ruptura i la construcció de la República de Catalunya i Aran "sense dilacions innecessàries"
conferència de Zimmerwald
Història
Reunió socialista internacional que tingué lloc a la localitat suïssa de Zimmerwald, prop de Berna, del 5 al 8 de setembre de 1915.
S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916
Cercle d’Agermanament Occitanocatalà
Entitat cultural catalana sorgida el 1977 de la iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, Enric Garriga Trullols i Joan Amorós, de crear un moviment popular d’agermanament occitanocatalà.
La primera assemblea constituent tingué lloc el 1978 sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca Contemporàniament, fou creada a Occitània una entitat parallela, el Comitat d’Afrairament Occitanò-Català Les dues entitats treballen conjuntament en l’organització d’actes, reunions i aplecs El CAOC es proposa restablir els contactes culturals entre els dos pobles i la línia de construcció de l’Europa dels pobles Organitza també, el dissabte i el diumenge anteriors a sant Joan, el gran Aplec de Montsegur Edita el butlletí ‘Reviure’, escrit en català i occità
Centre d’Estudis Catalans
Entitat creada el 1977 per la Universitat de París-Sorbona amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Hispànics i de l’Òmnium Cultural de París.
D’acord amb els estatuts, l’administració i el funcionament depenen exclusivament de la Sorbona, i un consell d’administració format per universitaris, personalitats catalanes i franceses i professors i alumnes del centre serveix de consell consultiu per a les activitats docents —que depenen de la Sorbona— i proposa les línies generals de les activitats culturals i d’extensió universitària pròpies del centre Emplaçat en una casa palau al barri de Marais, té una biblioteca formada a partir de la de la Fundació Cambó creada a París els anys trenta
Acaci de Cesarea
Cristianisme
Bisbe i teòleg, deixeble d’Eusebi de Cesarea i successor seu (340-366).
Defensà l’arrianisme extrem, cosa que li valgué la deposició al concili de Sàrdica 343 Proposà la fórmula homoiúsios és a dir, ‘el fill és només semblant al Pare’ acceptada als sínodes de Selèucia 359 i Constantinoble 360 Obligat per l’emperador Jovià a signar 363 el credo de Nicea, retornà, però, a l’arrianisme pur i fou deposat novament el 365 Escriví comentaris a l’Eclesiastès i a d’altres llibres bíblics, dels quals només es conserven fragments Un grup de teòlegs seguidors seus, durant algun temps 357-361, s’anomenaren acacians
Robert Fulton

Robert Fulton
© Fototeca.cat
Enginyer i inventor nord-americà.
El 1786 es traslladà a Anglaterra, on es donà a conèixer pels seus treballs en el camp de la mecànica El 1797 passà a França i proposà al govern el projecte d’un submarí amb torpedes autopropulsats el 1798 construí un submergible d’hèlix, i el 1803, un petit vaixell mogut per vapor que navegà pel Sena El 1806 tornà als EUA, i l’any següent inaugurà una línia regular de vaixells entre Nova York i Albany, fet que hom considera com el punt de partida de la navegació de vapor
Joan Carles de Borbó i de Bragança
Història
Comte de Montizón.
Pretendent carlí al tron d’Espanya Fill segon de l’infant Carles Maria Isidre Carles V Després de la renúncia a la corona feta pel seu germà, el comte de Montemolín Carles VI, s’erigí en cap de la dinastia carlina i proposà a les corts l’establiment d’un règim més liberal que no el d’Isabel II El seu germà anullà la renúncia en morir aquest 1861 el succeí en les pretensions al tron, però acatà Isabel II Els seus drets dinàstics passaren al seu fill Carles Maria dels Dolors Carles VII
Robert Harding Whittaker
Biologia
Biòleg nord-americà.
Fou un dels creadors de la teoria del continuum com a model d’estudi de la vegetació i proposà una classificació dels organismes en cinc regnes moneres, protoctists, fongs, plantes i animals en comptes dels dos considerats tradicionalment Entre els seus treballs més destacats cal esmentar A Consideration of Climax Theory The Climax as a Population and Pattern 1953 Vegetation of the Great Smoky Mountains 1956, on exposà per primera vegada amb un exemple pràctic la teoria del continuum On the Broad Classification of Organisms 1959 i Communities and Ecosystems 1970
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina