Resultats de la cerca
Es mostren 1150 resultats
Andreu Caperó i Agramunt
Cristianisme
Bisbe de Lugo (1714-17).
Ingressà al convent carmelità de Valdemoro Castella Fou professor de filosofia i teologia, prior d’Onda i de València, provincial dels convents de València, Aragó i Navarra, assistent general de les províncies hispàniques i procurador i vicari general de l’orde Fou elegit representant del Regne de València per a demanar a Carles II la restitució del càrrec de vicecanceller Nomenat bisbe de Lugo 1714, i després de Terol, morí abans d’arribar a la nova seu N'han estat publicats alguns sermons
Joan Aragó
Història
Militar
Militar, germà de Francesc Aragó.
S'embarcà cap als Estats Units, on arribà a Nova Orelans Prengué part en la guerra d’independència de Mèxic Es trobà amb l’expedició que comandava Javier Mina, que volia enderrocar el sistema colonial a la Nova Espanya, i s’hi afegí el 1817 Fou un dels pocs supervivents de l’expedició lluità sempre al costat dels patriotes i, en declarar-se la independència mexicana, assolí el grau de general El nou govern el nomenà governador de diverses províncies
Luci
Història
Membre del senat romà.
Procedia d’una família de la noblesa local de Bàrcino D’acord amb la seva categoria senatorial passà per diversos alts càrrecs, com és ara qüestor, tribú de la plebs, pretor any 98, governador de les províncies de l’Àfrica Proconsular i de Numídia vers 103-105 Tingué un paper destacat com a general en la guerra de Trajà contra la Dàcia Pagà unes termes a Bàrcino que corresponen probablement a les identificades sota, i al costat, de la casa de la ciutat
Estudis Franciscans
Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues el 1907.
El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947 Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya Ha pres denominacions diverses Revista de Estudios Franciscanos 1907-13, Estudios Franciscanos 1912-22, Estudis Franciscans 1923-36 i Estudios Franciscanos des del 1947 Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó 1913, Miscellània tomista 1924, Franciscàlia 1928, i Miscellània lulliana 1935 La collecció consta de més de setanta-quatre volums
La Alcarria
Comarca castellana que s’estén per les províncies de Guadalajara, Conca i Madrid.
És un relleu format per roques calcàries del pontià que baixen cap al S des d’una altitud de poc més de 1 000 m fins als 750 m molt dissecada per la penetració del Tajo, el Tajuña i els seus afluents, forma un conjunt de páramos, relleu tabular, i valls d’erosió Al marge septentrional, en contacte amb el Sistema Central, l’erosió ha format un relleu més variat sòl de materials detrítics amb altures que ultrapassen els 1 000 m A l’E, l’anticlinal secundari de la serra d’Altomira és travessat epigènicament pel Tajo i pel Guadiela cavant congosts que han estat aprofitats per a la construcció…
parc nacional de La Montaña de Covadonga

Vista del llac d’Enol, al sector de Covadonga del parc nacional dels Picos d’Europa
© Jaume Ferrández
Espai natural
Parc nacional creat el 1918 per protegir el sector occidental dels Picos de Europa.
Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera
sort
Esoterisme
Cadascun dels objectes (pedres, daus, tauletes escrites, cartes, etc) usats amb fins endevinatoris o oraculars (endevinació, oracle).
Origen del sortilegi, es troba en totes les religions antigues en gran varietat de formes Suposa la idea que en un precís moment tot el món existent està caracteritzat per una situació única, que conforma també els esdeveniments casuals, talment que l’acte de tirar les sorts pot revelar l’entera situació i suggerir el capteniment humà adient Sotmesa a Hermes i a Fortuna, regulava l’ordre de les votacions, l’adjudicació de províncies als cònsols, la tria de les vestals, el repartiment de terres, etc
província de Balears
Província
Demarcació administrativa que comprèn la totalitat de les Illes Balears, la capital de la qual és Palma.
És dividida en 5 partits judicials i 67 municipis 2001 Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’Estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca 1802 departament el 1809, prefectura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833 Els partits judicials foren creats el 1834 a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins el 1849, que fou incorporat al de Maó
audiència territorial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que coneixia principalment de les causes civils en grau d’apel·lació i també dels recursos contenciosos administratius en primera instància.
Les audiències territorials foren creades el 1812 a les corts de Cadis, però no foren instaurades fins el 1834 en substitució de les antigues audiències i chancillerías borbòniques Cada audiència agrupava el territori de diverses províncies, però no constituïa un grau superior de les audiències provincials, sinó que era un tribunal competent en qüestions que li eren especialment reservades Foren suprimides en traslladar-se les seves competències en part a les audiències provincials audiència provincial i en part als tribunals superiors de justícia tribunal
amhara
Etnologia
Individu d’un poble abissini dominant a Etiòpia.
Presenta els caràcters físics dels etiòpids Habita la part central i septentrional de l’altiplà, principalment les províncies de Shewa, Gojam i Begemdir És un poble d’agricultors mill, blat i llegums d’arada amb rella de ferro i de ramaders de bestiar gros i petit Parlen una llengua semítica, l’amhàric Els amhares pròpiament dits són uns 7 000 000 d’habitants Són cristians monofisites Hom dóna també el nom d’amhares al conjunt format pels amhares, els tigres, els tigrinyes i els hararis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina