Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
cap
Història
Cadascuna de les dues circumscripcions en què fou dividida Sardenya el 1354, anomenades també regnum
o terra
.
Cada cap tenia un governador Des del s XV, el virrei o lloctinent tenia jurisdicció sobre els dos governadors i, en cas de mort, era substituït pel de Càller fins al nomenament d’un successor Al s XVII, eren el cap de Càller i Gallura , que tenia quatre províncies Càller, Arborea, la Barbaja i Gallura, i el cap de Logudor , que en tenia dues Sàsser i Logudor La divisió en caps perdurà fins a les reformes savoianes de mitjan s XIX
Andreu Caperó i Agramunt
Cristianisme
Bisbe de Lugo (1714-17).
Ingressà al convent carmelità de Valdemoro Castella Fou professor de filosofia i teologia, prior d’Onda i de València, provincial dels convents de València, Aragó i Navarra, assistent general de les províncies hispàniques i procurador i vicari general de l’orde Fou elegit representant del Regne de València per a demanar a Carles II la restitució del càrrec de vicecanceller Nomenat bisbe de Lugo 1714, i després de Terol, morí abans d’arribar a la nova seu N'han estat publicats alguns sermons
Estudis Franciscans
Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues el 1907.
El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947 Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya Ha pres denominacions diverses Revista de Estudios Franciscanos 1907-13, Estudios Franciscanos 1912-22, Estudis Franciscans 1923-36 i Estudios Franciscanos des del 1947 Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó 1913, Miscellània tomista 1924, Franciscàlia 1928, i Miscellània lulliana 1935 La collecció consta de més de setanta-quatre volums
Val di Mazzara
Història
Divisió administrativa de Sicília des de la baixa edat mitjana fins el 1812.
Durant el domini catalanoaragonès comprenia gairebé tota la part occidental de l’illa, des de la desembocadura del Fiume Grande, al golf de Termini N fins a la Sciacca S, i per l’interior la línia passava per Bivona Sota els Borbó li fou afegit el Vallo di Agrigento, amb la qual cosa fou el territori més gran de l’illa El 1817 fou dividit en tres valli de Palerm, d’Agrigent i de Trapani, que foren, després, les províncies actuals
província de Balears
Província
Demarcació administrativa que comprèn la totalitat de les Illes Balears, la capital de la qual és Palma.
És dividida en 5 partits judicials i 67 municipis 2001 Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’Estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca 1802 departament el 1809, prefectura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833 Els partits judicials foren creats el 1834 a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins el 1849, que fou incorporat al de Maó
parc nacional de La Montaña de Covadonga

Vista del llac d’Enol, al sector de Covadonga del parc nacional dels Picos d’Europa
© Jaume Ferrández
Espai natural
Parc nacional creat el 1918 per protegir el sector occidental dels Picos de Europa.
Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera
sort
Esoterisme
Cadascun dels objectes (pedres, daus, tauletes escrites, cartes, etc) usats amb fins endevinatoris o oraculars (endevinació, oracle).
Origen del sortilegi, es troba en totes les religions antigues en gran varietat de formes Suposa la idea que en un precís moment tot el món existent està caracteritzat per una situació única, que conforma també els esdeveniments casuals, talment que l’acte de tirar les sorts pot revelar l’entera situació i suggerir el capteniment humà adient Sotmesa a Hermes i a Fortuna, regulava l’ordre de les votacions, l’adjudicació de províncies als cònsols, la tria de les vestals, el repartiment de terres, etc
audiència territorial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que coneixia principalment de les causes civils en grau d’apel·lació i també dels recursos contenciosos administratius en primera instància.
Les audiències territorials foren creades el 1812 a les corts de Cadis, però no foren instaurades fins el 1834 en substitució de les antigues audiències i chancillerías borbòniques Cada audiència agrupava el territori de diverses províncies, però no constituïa un grau superior de les audiències provincials, sinó que era un tribunal competent en qüestions que li eren especialment reservades Foren suprimides en traslladar-se les seves competències en part a les audiències provincials audiència provincial i en part als tribunals superiors de justícia tribunal
amhara
Etnologia
Individu d’un poble abissini dominant a Etiòpia.
Presenta els caràcters físics dels etiòpids Habita la part central i septentrional de l’altiplà, principalment les províncies de Shewa, Gojam i Begemdir És un poble d’agricultors mill, blat i llegums d’arada amb rella de ferro i de ramaders de bestiar gros i petit Parlen una llengua semítica, l’amhàric Els amhares pròpiament dits són uns 7 000 000 d’habitants Són cristians monofisites Hom dóna també el nom d’amhares al conjunt format pels amhares, els tigres, els tigrinyes i els hararis
arc de triomf

L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma
Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)
Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina