Resultats de la cerca

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Defensa format en el Club Patí Tordera, debutà a la divisió d’honor amb el primer equip d’aquesta entitat la temporada 1993-94, després d’un breu pas quan era júnior pel Blanes Hoquei Club 1991-92 Jugà al CP Vic 1995-99 i guanyà la Copa del Rei 1999 La temporada 1999-2000 arribà al FC Barcelona, on visqué la millor etapa de la seva carrera esportiva, al llarg de la qual assolí cinc Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, una Copa CERS 2006, cinc Supercopes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, dues Copes Ibèriques 2000, 2001, una Copa Intercontinental 2006, set Lligues 2000-06, quatre…

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, el 2005 guanyà l’Open Internacional de Ràfting de la Noguera Pallaresa amb l’equip Aiguadicció Rialp compartint embarcació amb Jesús Silva, Anton Fenés i Silvio Barrionuevo Es proclamà campió d’Espanya de ràfting 2008 formant equip amb Eduard Clapés, Jan Cano i Josep Foz El 2009 disputà les classificatòries per al Mundial de ràfting i participà amb l’AE Pallars en la Copa del Món

Membre del Club Natació Sabadell, el 1934 passà al Club Natació Terrassa Fou campió de Catalunya en 200 m 1929, 1930, 1931 i 400 m 1929, 1931 En l’àmbit estatal fou vuit anys consecutius campió d’Espanya de 200 m 1928-35 i dos anys de 400 m 1934, 1935 En el període 1929-35 establí catorze rècords de Catalunya dos en 100 m, quatre en 200 m, cinc en 400 m i tres en 3 × 100 m estils dels quals dotze ho foren d’Espanya Sobresortí del domini que aleshores exercia el Club Natació Barcelona a Catalunya i a Espanya

S’inicià al CH Sant Cugat i passà pel Cerdanyola CH, el CP Mollet i el CP Ripollet, abans de debutar a la màxima categoria amb el CP Voltregà la temporada 1987-88 Posteriorment jugà al CE Noia 1988-90 –amb el qual guanyà una Copa d’Europa 1989, una Lliga Catalana 1989 i una Supercopa d’Europa 1990–, el CH Piera 1990-91 i el Liceo de La Corunya 1991-2001, amb el qual conquerí nou títols una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1996, una Copa CERS 1999, una Supercopa d’Europa 1993, una Copa Intercontinental 1993, una Lliga 1993 i tres Copes del Rei 1995, 1996, 1997 Fou internacional absolut amb la…

El 1976 participà en la fundació del Club Ciclista Berguedà El 1989 començà a practicar bicicleta tot terreny en la modalitat de cros El 1993 creà l’equip de BTT en camp a través de l’Sport Bike Berga amb Jordi Riera, Joan Freixa i el seu fill Pau El 1996 començà la seva trajectòria com a mecànic i treballà per als equips JVC de descens i cros, Buff OF3, Liberto, Specialized International, Megamo, K2, Tau Ceràmica i la selecció espanyola als Campionats del Món

Guia d’alta muntanya UIAGM, rebé diverses distincions per la seva activitat alpinística Ascendí el Chacraraju i l’Ocshapalca Andes peruans, 2002, obrí una nova via al Hua-guruncho Perú, 2003, al Shisha Pangma Himàlaia, 2004, al Cerro Standart Patagònia, 2004, ascendí diversos cims dels Andes peruans amb Jordi Corominas 2007, escalà el Cerro de San Lorenzo Patagònia, 2008, l’avantcim del Tengui Ragui Tau Himàlaia, 2009 i també obrí vies d’alguns cims de la Patagònia, entre d’altres, el Fitz Roy 2009

S’inicià jugant en l’EPIC Casino del Comerç de Terrassa l’any 1990, i posteriorment fou jugador dels clubs Sant Vicenç dels Horts 1997, Olesa de Montserrat 1998-2002, SCR Ciervo de Sabadell 2002, Defense La Palma Canàries 2003-06, Club Falcons de Sabadell 2007-10, CER L'Escala 2012-15 i Vilagarcía de Arousa Galícia 2011 i des del 2016, on encara competeix Debutà amb 13 anys a la divisió d’honor, màxima categoria nacional Fou campió d’Espanya juvenil per equips 1997, 1998 i en dobles 1999, i campió sub-21 en dobles 2002 i de Catalunya en dobles infantils 1995, per equips en categoria absoluta…

Començà participant en raids automobilístics, dels quals destacà al de Larraix-Trípoli Aficionat a l’aviació, obtingué el títol de pilot a l’Escola d’Aviació Progreso 1934 Adquirí una avioneta a París, feu diversos vols per Catalunya, la volta a la península Ibèrica i acabà segon al Trofeu Sabata Al novembre del 1934 inicià un viatge en solitari per l’Àfrica i fou el primer pilot de l’Estat espanyol a creuar el Sàhara Aquest fet li valgué el Trofeu Harmon de la Federació Aèria Internacional L’any 1936 baté el rècord d’Espanya de distància, juntament amb Carles Coll, amb el vol Barcelona-…

Cofundador del Grup d’Espeleologia i Exploracions Subaquàtiques del Poble Nou 1955, posteriorment s’incorporà al Club Excursionista de Badalona, del qual fou fundador i primer president de la Secció d’Espeleologia Organitzà les primeres expedicions al Marboré, a la vall d’Ordesa, i al Mont Perdut 1960, on explorà l’avenc dels Quatre Pous i descobrí l’avenc Seixanta Treballà al sistema de la Fou de Bor Cerdanya, on descobrí bona part de la seva xarxa subterrània, una de les més extenses de Catalunya, amb les galeries Canela i Badalona Descobrí la cova Cuberes, a la Conca de Tremp 1962, la més…