Resultats de la cerca

Fou l’òrgan del Club Velocipedista de Reus i oferia informació sobre el moviment de la Federació Gimnàstica Espanyola i altres activitats esportives Tingué com a redactors Roberto M Grañén, Enrique Izaguirre i Francesc Cabré

Jugà en la posició de defensa i es formà al Reus Deportiu, club en el qual transcorregué la major part de la seva carrera esportiva Després de trenta-dues temporades consecutives, marxà al CE Vendrell, on estigué una temporada, i més tard fitxà pel CP Vilafranca, on durant la temporada 2011-12 fou entrenador i jugador abans de passar a ser-ne només tècnic Pel que fa a títols, tots els seus èxits arribaren amb el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, un Mundial de clubs 2008, una Supercopa d’Europa 2009, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una…

Fou membre fundador, el 1980, de l’entitat Carrutxa, dedicada a la recerca i dinamització de les festes i la cultura popular i tradicional, actualment reconvertida en Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Ha estudiat i publicat gran quantitat d’estudis sobre les festes i les manifestacions que hi intervenen, el teatre popular, els grups de foc, els jocs, els oficis i les creences Destaquen La Tronada, festa a Reus 2001, El ball de diables al Baix Camp 1987 i El ball de valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat 2007 També ha coordinat campanyes d’investigació i actuacions sobre…

Fundat el 1922, la seva primera denominació fou FC Catalunya, club que nasqué de la fusió de les agrupacions juvenils Unió Esportiva i Català Els anys trenta adoptà el nom de Catalunya Nova i participà en el Campionat de Catalunya de segona categoria Passada la Guerra Civil se li imposà el nom de CD Nacional i el 1942 prengué el nom actual Des de llavors ha jugat a segona i primera territorial La temporada 2009-10 es proclamà campió de grup de primera i ascendí per primera vegada a preferent territorial Segon club de futbol en importància a la ciutat de Reus, disposa de secció d’excursionisme…

De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp  de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç  1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc  1918-20 i Reus 1973  1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…

Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la Ilustració Catalana de Barcelona , al Semanario Católico de Reus i a La Cruz i a Lo Camp de Tarragona De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del segle XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del Camp de…

Es formà en el Reus Deportiu, en el qual desenvolupà tota la carrera 1987-2006 i guanyà dues Copes de la CERS 2003, 2004 i una Copa del Rei 2006 Fou internacional amb la selecció catalana El 2007 entrà a la junta directiva del Reus Deportiu i en fou el vicepresident fins el 2011

Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Germà de Joaquim Maria Bartrina Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en molts altres diaris i revistes de Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma de Tetuán ,…

Extrem anomenat Papa Dribling per la seva facilitat en el driblatge, començà en el juvenil de la seva població, després jugà en el Reus i a continuació jugà dues temporades al RCD Espanyol 1942-44 En la seva primera campanya anotà 22 gols a la Lliga, xifra només igualada per Rafa Marañón en l’equip blanc-i-blau Disputà 44 partits de Lliga amb l’Espanyol, en els quals marcà 34 gols Seguidament fitxà per l’Atlético de Madrid, amb el qual jugà onze temporades, fins a la temporada 1954-55, que es retirà Amb els matalassers guanyà dues Lligues 1950, 1951 i una Copa Eva Duarte 1951 En les tretze…

Desenvolupà la seva trajectòria en el Reus Deportiu 1964-78 com a defensa Conquerí sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, set Lligues estatals 1966-67, 1969-73, quatre Copes del Generalísimo 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Disputà vuit partits amb la selecció espanyola absoluta Un cop retirat es convertí en entrenador i dirigí durant dinou jornades el Reus Deportiu la temporada 1980-81