Resultats de la cerca

Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al “Diario de Barcelona” Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973

Molt vinculat a Bonastre el Baix Penedès, fou alcalde d’aquest municipi entre el 1944 i el 1957 Publicà reculls de poesia, com Nostàlgies del retorn 1939-1946 , Poemes 1935-1966 i Meditacions 1966-1967 A la dècada dels vuitanta, traduí de l’alemany Poemes , de Friedrich Hölderlin , i el 1985, posà text als Goigs de Santa Magdalena El 1994, publicà la traducció del llatí del Cathemerinon  o ‘Llibre dels himnes del dia’, de Prudenci

Collaborador de La Voce i altres revistes literàries, combaté en la Primera Guerra Mundial La seva obra gira entorn de la solitud radical de l’home i la incapacitat de retenir la vida i la bellesa Entre els seus reculls destaquen Pianissimo 1914, Rimanenze 1955 i Primizie 1958 La seva prosa, consistent en texts breus de caràcter epigramàtic, reprèn la mateixa temàtica Liquidazioni 1928, Trucioli 1948, Fuochi fatui 1956, Scampoli 1960, etc

Oposat a la poesia contemplativa, dinamitzà la visió poètica amb elements avantguardistes i elements socials La condensació d’imatges i metàfores i un llenguatge disciplinat i innovador són els elements essencials dels seus reculls poètics Śruby ‘Visos’, 1925, W głąb lasu ‘Cap al fons dels bosc’, 1932, Równanie serca ‘Equació del cor’, 1938, Póki my żyjemy ‘Mentre vivim nosaltres’, 1944, Najmniej sołów ‘Mínim de paraules’, 1955 i Kwiat nieznany ‘Flor desconeguda’, 1969

El 1915 entrà al seminari de Barcelona i el 1919 ingressà a l’oratori de Sant Felip Neri Fou ordenat de sacerdot el 1922 Collaborà a “Vida Oratoriana” La seva producció poètica, de filiació verdagueriana i majoritàriament de caràcter religiós, fou publicada en diversos reculls, sovint illustrats pel seu germà Francesc Pa d’àngels 1945, Estampes i oracions 1947, Saltir 1962, Celístia 1969 i Clarianes 1972 Lluís Millet musicà diverses composicions seves

És guionista de mitjans audiovisuals i autor musical Es va donar a conèixer amb el poemari Quaderns del retruny 1982, i després, a més d’alguns contes apareguts en reculls diversos, ha publicat les novelles Puta misèria 1986, Amb la cua encesa 1990 —totes dues en collaboració amb Trinitat Satorre pseudònim de J Dolç—, i La solsida 2000 Puta misèria , amb el mateix títol, va ser duta al cinema per Ventura Pons 1989

Exercí la carrera de mestra La seva poesia es caracteritza pel romanticisme temàtic i formal de les composicions, les quals deriven de l’evocació d’universos medievals o bé orientals pel que tenen d’exotisme, de model cultural i de distància històrica Publicà els reculls Líriques , Natura , Sonets erudits i Poesies , evocació de mons medievals i orientals s d Alguns d’aquests llibres inclouen traduccions de poetes simbolistes francesos, com ara Verlaine

Fou un dels dinamitzadors de la Renaixença a Castelló i un dels introductors a la zona de les tendències modernistes Escriví Joesa 1914, un llarg poema d’influx parnassià que és un intent de superar l’herència llorentiana Deixà inèdits Composicions, Versos valencians i Rimes i sonets , tres reculls de poesies, i traduccions esparses aparegudes entre el 1909 i el 1914 a revistes com “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “El Cuento del Dumenche” i “Almanaque de Las Provincias”

Exercí d’eclesiàstic Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954 i Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que fou editada pòstumament

Emigrà a Israel el 1937 La seva poesia trenca amb els corrents simbolistes i heroics de la generació precedent, i introdueix en la poesia hebrea el to personal, la inquisició existencial i l’espontaneïtat Alguns dels seus reculls poètics són Kěḥulim wa-adumin ‘Blaus i roigs’, 1963, Qetaf ‘Bàlsam’, 1971 i Ayalà ešlaḥ otakh ‘Gasela, t'aviaré’, 1972 Li foren atorgats nombrosos premis literaris com ara el Šlonski 1961, el Bialik 1971 i el premi Israel 1981