Resultats de la cerca

Es tracta d’un repertori de regestos documentals dels registres de cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que constitueixen una continuació del que publicà Jesús Ernest Martínez i Ferrando amb el títol de Catálogo de la documentación relativa al antiguo reino de Valencia contenida en los registros de la Cancillería Real 1934

La major part d’aquestes balades consten d’una estrofa introductòria facultativa de 16 o 32 compassos, anomenada verse , seguida per la tornada composta per quatre frases, generalment de 8 compassos cadascuna, amb la forma AABA La frase B s’anomena bridge o pont pont1 Les balades són una part important del repertori jazzístic

Estudià al conservatori Pablo Sarasate de Pamplona i a l’escola superior de música Detmold Alemanya Es donà a conèixer el 1988 en obtenir el primer premi i altres deu mencions en el concurs Belvedere de l’Òpera de Cambra de Viena Ha desenvolupat una important trajectòria operística en la qual ha destacat tant per les seves qualitats vocals com pel rigor interpretatiu amb què resol els personatges El seu repertori va des del Barroc al segle XX, amb una especial predilecció per Mozart i Rossini Entre les seves creacions més emblemàtiques destaquen la Susanna de Les noces de Fígaro…

Fundat al barri d’Hostafrancs el 1926, arribà a constar de més de 200 persones Realitzà les seves primeres actuacions al Teatre Coliseum de Barcelona, en el context dels concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts Ha ofert concerts a França, Andorra, Alemanya, Hongria i Itàlia, país on obtingué el primer lloc en la fase classificatòria del Concurs Polifònic Internacional d’Arezzo Ha actuat diverses vegades al Palau de la Música Catalana, i també al Gran Teatre del Liceu com a cor principal o reforçant el cor titular en òperes com Aïda , Lohengrin , Mefistofele o Parsifal També…

Bernard Balet, Jean Batigna, Lucien Droeller, Jean Paul Finkbeiner, Claude Ricou i Georges Van Gucht tocaven en l’Orquestra Municipal d’Estrasburg i en l’ORTF, les programacions de les quals els posaren en contacte amb la música del segle XX Aquest fet, juntament amb la influència de Pierre Boulez, els dugué a creure en la necessitat de crear un grup de percussió amb la voluntat d’afavorir l’establiment d’un repertori per a aquest tipus de formació, inexistent fins al moment Així nasqué el Grup Instrumental de Percussió, que posteriorment esdevingué Percussions d’Estrasburg…

És la més jove de les que lidera el gambista i director català Jordi Savall El seu nom està inspirat en l’obra Les Nations , de François Couperin Com a orquestra amb instruments d’època, adapta la seva plantilla a un extens repertori orquestral i simfònic, que abraça des del Barroc fins al Romanticisme És la primera orquestra del moviment historicista integrada per músics joves, majoritàriament originaris de països llatins, especialitzats en la interpretació amb instruments antics El Canticum ad Beatam Virginem Mariam , de Marc Antoine Charpentier, les Suites per a orquestra i els Concerts de…

La seva formació musical anà a càrrec de Ll Romeu, J Baptista Lambert, J Lamotte de Grignon i C Taltabull El 1924 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà, entitat que dirigí del 1957 al 1968 El 1928 començà a exercir de professor i director de l’Escola Municipal de Música de Vic, i l’any següent obtingué la direcció de la Banda Municipal El 1931 fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Vic, transformada en Orquestra Municipal el 1945 El 1952 creà l’Acadèmia de Música Santa Cecília, que esdevingué un centre d’ensenyament filial del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona Entre…

Després d’estudiar a Moscou entrà a l’escena internacional el 1989 en guanyar els concursos de Tolosa de Llenguadoc i de la BBC Alterna el repertori rus amb els principals títols per a baríton líric de Bellini, Donizetti, Verdi i Mozart Ha cantat en els principals teatres d’Europa i dels EUA Debutà al Liceu el 1992

Autor d’un Discurso de los tres soles 1622, del recull d’axiomes fisiognomònics El sol solo y para todos, sol de la filosofía sagaz y anatomía de ingenios 1637, que sembla que influïren en l’obra de JK Lavater 1755-78 Allargà fins el 1652 el Llunari o repertori dels temps de Joan Alemany del 1557

Deixeble d’Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l’església de Betlem, a Barcelona Deixà un Repertori de música sacra , amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i diversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X 1904