Resultats de la cerca
Es mostren 942 resultats
Joan Balcells i Garcia
Música
Compositor i director coral català.
Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià harmonia amb A Nicolau i contrapunt i fuga A partir del 1912 fou professor de solfeig a la mateixa escola i també mestre de capella de Sant Felip Neri de Gràcia, a Barcelona Assumí la direcció de l’Orfeó Gracienc des de la seva fundació 1903 i n’ocupà el càrrec, sense comptar la interrupció a causa de la Guerra Civil, fins que els problemes de salut l’obligaren a delegar Antoni Pérez i Simó per a aquesta responsabilitat Fou compositor bàsicament de peces corals i cançons, entre les quals destaca Volant la…
Xavier Muñoz i Pujol
Historiografia catalana
Empresari i dietarista.
Proper al món polític, ha compaginat els càrrecs públics amb l’empresa El 1994 ocupà, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, la regidoria de cooperació empresarial, responsabilitat que en el mandat següent exercí, primer, com a comissionat de l’alcaldia i, el darrer any de mandat, una altra vegada com a regidor És autor de dos llibres L’economia com a experiència diària a Catalunya 1984 i De dreta a esquerra Memòries polítiques 1990 En aquesta última obra reeditada el 1991 l’autor explica les seves vivències, que van des dels records de situacions superades fins als…
Joan Salaia
Cristianisme
Literatura catalana
Teòleg.
Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola terminista de John…
,
mètode Agazzi
Educació
Mètode pedagògic per a pàrvuls, creat per les germanes Agazzi, mestres italianes.
És basat en l’activitat, la llibertat i la responsabilitat de l’infant, i en el treball i en l’observació dels elements del seu medi natural Parteix de les activitats diàries de l’infant rentar-se, vestir-se, menjar, jugar, etc Es preocupa poc de la lectura i de l’escriptura, i orienta l’infant cap a la coneixença del major nombre d’objectes que són utilitzats normalment, alhora que desenvolupa el llenguatge per mitjà de nombroses converses sobre aquests objectes l’ordre és molt important el nen ha d’endreçar les joguines després de jugar els infants practiquen la rítmica, la…
recompensa
Dret penal
Circumstància agreujant de la responsabilitat penal consistent a estimular la comissió d’un delicte mitjançant una retribució al seu autor.
A l’Estat espanyol hom l’assimila al preu i és considerada qualificativa de l’assassinat i de lesions greus, compatible amb qualsevol altre agreujant
risc ambiental
Geografia
Inestabilitat del sistema natural, més o menys prolongada, que trenca les relacions habituals entre les persones i el seu entorn.
La resposta humana a aquesta inestabilitat del medi depèn del nivell tecnològic i d’organització social Els riscs ambientals poden ser causats per fenòmens naturals sequeres, riuades, terratrèmols, pluges torrencials, erupcions volcàniques, etc, per errors tecnològics fuites de centrals nuclears o d’indústries petroquímiques i de construcció catàstrofes en embassaments, ponts, túnels, xarxes de transport Si no es coneixen ni es preveuen els efectes dels riscs ambientals acostumen a suposar moltes morts humanes i uns elevats costs econòmics i socials Els instruments de gestió del risc…
Renzo De Felice
Historiografia
Historiador italià.
Militant del PCI en la seva joventut, a partir del 1956 trencà amb el marxisme gramscià i entroncà amb la tradició liberal i positivista, fins a esdevenir, amb els anys, un anticomunista militant Els primers anys seixanta treballà en l’anàlisi del jacobinisme i del democratisme radical i republicà a Itàlia L’Italia jacobina , 1964 En la segona meitat dels anys seixanta passà a ocupar-se del feixisme, que analitzà com a fenomen global i com a fenomen específicament italià amb multitud de publicacions entre les quals destaquen Le interpretazioni del fascismo 1969, Antologia sul fascismo Il…
Josep Gomis i Martí
Política
Polític.
Cursà estudis de Dret, treballà com a gerent d'una empresa tèxtil i durant deu anys exercí com a director de banca a Tarragona L’any 1964 fou designat alcalde de Montblanc, càrrec que ocupà fins el 1980 Durant el franquisme combinà aquesta responsabilitat amb la de diputat provincial i procurador a corts Ja en l’etapa democràtica, fou elegit president de la Diputació de Tarragona 1980-88 i diputat a corts per Convergència i Unió en les legislatures iniciades el 1982 i el 1986 L’any 1988 fou nomenat conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí fins el 1992…
Diccionari general de la llengua catalana
Coberta de la primera edició (1932) del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu dut a terme per Pompeu Fabra i Poch (1932) com a complement del Diccionari ortogràfic (1917) i com a culminació de la seva tasca de fixació i depuració del català modern.
L’ Institut d’Estudis Catalans , davant les dificultats de la cultura catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera 1923-30, en precipità la redacció complerta per l’autor en sis anys, ajornant la realització d’un diccionari més complet i més documentat Tot i això, és remarcable per la precisió de les definicions, per la inclusió d’exemples, per la incorporació dels noms científics i per l’obertura al llenguatge aleshores més nou Aviat esgotat, no fou possible de fer-ne una segona edició fins el 1954 D’aquesta, ja pòstuma prologada per Carles Riba i Bracons , l’Institut d’Estudis Catalans n…
Agència de l’Habitatge de Catalunya
Dret
Entitat amb personalitat jurídica pròpia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu executar i gestionar les polítiques d’habitatge de la seva competència, especialment les actuacions en relació al creixement de la població.
Creada per la Llei 13/2009, de 22 de juliol, té per funció gestionar, executar, coordinar i difondre els ajuts destinats a la promoció, foment i compra d’habitatge, així com l’administració i la gestió del parc d’habitatges de la Generalitat, les promocions d’habitatge de protecció oficial en règim de lloguer i la posada a disposició del mercat dels habitatges privats que tinguin com a destí lloguer social, entre d’altres També actua amb funcions d’inspecció i sanció en matèria d’habitatge, en el control de l’atorgament de les cèdules d’habitabilitat i en el control del compliment dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina