Resultats de la cerca
Es mostren 12018 resultats
estornell rosat

Estornells rosats
© Ravi Vaidyanathan
Ornitologia
Estornell de la família dels estúrnids, de plomatge rosat al dors, al carpó i al ventre i negre a la resta del cos.
Presenta un plomall negre al cap Migrador, habita a l’Àsia central, a Mongòlia, a la Xina i a l’Europa oriental és accidental als Països Catalans
paradídim
Anatomia animal
Cos situat damunt l’epidídim, que consta de tubs tancats i que representa la resta de la porció posterior del cos de Wolff.
entrada
Jocs
En el tresillo i altres jocs de cartes, acció de jugar una persona contra la resta, assenyalant el pal a què ho fa.
altiplà residual
Geomorfologia
Resta d’una antiga plana estructural o d’erosió que, a causa dels efectes de l’erosió, ha anat quedant aïllada i dessecada.
organisme
Biologia
Conjunt d’òrgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida pròpia i diferenciat de la resta del món exterior a ell.
rebava
Química
Tecnologia
Porció de matèria que en l’emmotllament penetra en les juntes del motlle, en els injectors, etc, i resta fixada a la peça.
substància
Filosofia
Concepte que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis” metafísics i…
ressaltar
Colpir l’ull, distingir-se de la resta, cridar l’atenció per la seva excel·lència, novetat, originalitat, etc, perquè ofereix un viu contrast.
fusa
Transports
Acció de lliscar, un bastiment lliure d’amarres, damunt els pals enseuats, sense aturar-se fins que resta surant en la mar, avarada.
battement
Dansa i ball
Terme emprat en la dansa escènica per a definir els moviments de la cama que resta enlaire, mentre l’altra sosté el cos.
Els battements tenen una gran importància per a l’entrenament del ballarí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina