Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
Castells i edificacions militars del Matarranya anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells I les edificacions militars del Matarranya anteriors al 1300 C Puigferrat Arenys de Lledó Castell d’Arenys Calaceit Castell de Calaceit Faió Castell de Faió Fondespatla Vila de Fondespatla Castell de Fondespatla Torre dels Moros La Freixneda Castell de la Freixneda Lledó d’Algars Castell de Lledó d’Algars Maella Castell de Maella Massalió Castell de Massalió Mont-roig de Tastavins Castell de Mont-roig Nonasp Castell de Nonasp Pena-roja Castell de Pena-roja Vall-de-roures Castell de Vall-de-roures
Castells i edificacions militars de la Ribera d’Ebre anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 C Puigferrat Ascó Castell d’Ascó Benissanet Torre d’Almucatem Torre de la Vall de Salvaterra o de Gandesola Flix Castell de Flix Garcia Castell de Garcia Miravet Castell de Miravet Móra d’Ebre Castell de Móra Rasquera Castell de Rasquera Riba-roja d’Ebre Castell de Riba-roja Tivissa Castell de Tivissa Castell de Sant Blai Castell de Banyoles o del Castellet de Banyoles La Torre de l’Espanyol Torre de l’Espanyol
Félix Lyon
Esgrima
Mestre d’armes.
Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar
Euràsia
Nom que fa referència al conjunt format per Europa i Àsia.
Es tracta, de fet, de la massa continental més extensa de la Terra, amb uns 54 milions de km 2 , un terç, aproximadament, de les terres emergides és també la més poblada uns 4 200 milions d’habitants, segons estimacions del 1996 Limitada pel Pacífic a l’E, per l’Índic al S, per les mars Roja i Mediterrània i l’oceà Atlàntic a l’W i per l’oceà Àrtic al N, resta unida al continent africà per una estreta llenca de terra entre la Mediterrània i la mar Roja, en territori egipci Europa es diferencia netament d’Àsia per unes característiques humanes específiques i per una…
Alexandre III
Cristianisme
Papa (1159-1181; Rolando Bandinelli).
Jurista reconegut se'n conserven els Stromata , comentari al Decretum Gratiani , que pot ésser considerat el primer manual didàctic Essent cardenal defensà enèrgicament l’autoritat del papa damunt l’emperador Per aquest motiu, a la seva elecció pontifícia Frederic Barba-roja li oposà successivament tres antipapes, el més important dels quals fou Víctor IV Barba-roja intentà d’atreure Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’obediència del seu antipapa Després d’una sèrie d’incidents, Alexandre III s’exilià a França recorregué tota la Llombardia Després de divuit anys de…
Esglésies de la Ribera d’Ebre anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 M LI Ramos Ascó Sant Joan d’Ascó Sant Pere del castell d’Ascó Benissanet Sant Joan de Benissanet Flix Santa Maria de Flix Garcia Santa Maria de Garcia Ginestar Sant Martí de Ginestar Sant Vicenç Miravet Santa Maria de Miravet Santa Maria del castell de Miravet Móra d’Ebre Sant Joan Baptista de Móra La Palma d’Ebre Mare de Déu del Roser de la Palma d’Ebre Rasquera Sant Joan Baptista de Rasquera Riba-roja d’Ebre Sant Bartomeu de Riba-roja Santa Magdalena de Berrús Tivissa Sant Jaume de Tivissa…
Esglésies del Matarranya anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Matarranya anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguaviva de Bergantes Sant Llorenç d’Aiguaviva Arenys de Lledó Santa Maria d’Arenys Sant Hipòlit o Sant Pol Bellmunt de Mesquí Sant Salvador de Bellmunt Beseit Sant Bartomeu de Beseit Calaceit Sant Pere de Calaceit Santa Maria del Pla La Canyada de Beric Sant Blai de la Canyada La Codonyera Santa Maria de la Codonyera Cretes Santa Maria i Sant Joan de Cretes Faió Sant Joan de Faió Favara de Matarranya Sant Joan de Favara de Matarranya Fondespatla Sant Salvador de Fondespatla Sant Miquel Fórnols de Matarranya Santa Maria de…
la Torre dels Domenges

Església de Santa Quitèria
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, envoltat del de Vilanova d’Alcolea (o d’En Domènec), al corredor prelitoral, a l’eix tradicional de comunicacions paral·lel a la costa, just a ponent de l’antic traçat del camí de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat).
El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja, prolongació de la serra d’en Galceran Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja, afluent de la rambla de les Coves El 10% de la superfície total és improductiva Al secà hom conrea 270 ha, dedicades sobretot a cereals, oliveres i, més modernament, ametllers L’horta ocupa una extensió de 7 ha El poble 248 h agl 2006, torratins 306 m alt, és situat sobre la riba esquerra del riu Sorgí al voltant d’una fortificació que dominava el pas del camí ral De l’església parroquial Santa…
Eritrea

Estat
Estat africà a la costa SW de la mar Roja, entre el cap Kasar, al N, i el cap Dumera, al S. Consta també de l’arxipèlag Dahlak. Limita al NE amb la mar Roja, al SE amb la República de Djibouti, al S amb Etiòpia i al NW amb el Sudan; la capital és Asmara.
La geografia física El país s’estén al llarg d’uns 950 kms en direcció NW-SE, parallelament a la Mar Roja, fins a l’inici de l’estret de Bab al Mandab, que comunica amb el golf d’Aden Les costes, baixes i uniformes, són interrompudes al centre pel golf de Zula i la península de Buri, i al S per la badia de Beylul L’interior és una prolongació de l’altiplà etiòpic, amb altituds que no solen superar els 2000 m, interrompudes per planes a l’E i a l’W El punt més baix és la porció N del Danakil, que inclou part de la depressió de Kobar, a uns 100 m sota el nivell del mar La plana nord-occidental…
Els afloraments de terrenys tardihercinians als Pirineus
Secció geològica de la vora sud de la zona axial dels Pirineus, al llarg de la vall de la Noguera Pallaresa, que exemplifica la seva complexa estructura en mantells de corriment d’edat alpina, abocats cap al sud Javier Génova, original de Josep A Muñoz Als Pirineus catalans els afloraments de terrenys tardihercinians es disposen en una banda allargada, d’W a E, situada entre els materials hercinians de la zona axial i els mesozoics i terciaris de les serres sudpirinenques Entre el Pont de Suert i Camprodon els afloraments són pràcticament continus, encara que els materials que s’hi troben…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina