Resultats de la cerca
Es mostren 2026 resultats
fluidal
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estructura que presenten algunes roques eruptives en les quals els cristalls o micròlits aciculars són orientats segons les inflexions dels corrents de la lava.
Alguns gneis i d’altres roques metamòrfiques tenen una estructura fluidal, produïda per l’orientació parallela que adoptaren llurs elements quan foren sotmesos a grans pressions
alveolització
Geomorfologia
Forma d’erosió que produeix cavitats alveolars, o alvèols, en les roques, especialment en els gresos, els esquists arenosos, els conglomerats, etc.
Es produeix en llocs on la roca és fàcilment disgregable , especialment a la vora de la mar, on les roques reben l’acció de l’aigua salada o bé a les regions de clima àrid Fenòmens que poden produir l’alveolització són la condensació de gotes de rosada, l’acció del vent carregat de sorra i el glaç També hi collaboren fenòmens químics i bioquímics Aquestes cavitats alveolars s’engrandeixen i fins poden arribar a ésser habitables pels homes o pels ramats
associació magmàtica
Geologia
En els grans conjunts eruptius regionals, agrupació natural de roques diferents que constitueixen una família ben definida des d’un punt de vista químic i mineralògic.
Malgrat l’aparent diversitat i la desconnexió entre les roques presents en un conjunt eruptiu regional, l’anàlisi química i mineralògica posa de manifest l’existència de sèries contínues en les quals les variacions s’efectuen de faisó lineal
caolinització
Geologia
Tipus de meteorització dels feldespats, en la superfície de les roques i sobretot en els sòls, provocada per l’aigua amb àcids húmics i diòxid de carboni.
És una alteració de les roques amb sílice i alúmina especialment activa en climes plujosos, caracteritzada per un empobriment en cations calci, potassi, sodi, ferro que va transformant la roca en caolinita
nòdul
Mineralogia i petrografia
Cadascuna de les concrecions, de forma variable i de composició diferent a la de la roca encaixant, que presenten a vegades les roques sedimentàries.
Els nòduls més corrents són de sílex, bé que també n'hi ha de fosfat de calci, d’òxids i carbonats de ferro, etc Els nòduls abunden, sobretot, en les roques calcàries juràssiques i cretàcies De vegades, les concentracions de nòduls són prou importants perquè puguin ésser explotades, com és el cas d’alguns nòduls de fosfats o els de ferromanganès que es formen als fons oceànics
classificació de Streckeisen
Mineralogia i petrografia
Classificació mineralògica i nomenclatura de les roques ígnies basada en les proporcions de llurs minerals essencials: quars, feldespat alcalí, plagiòclasi i feldespatoide (que donen nom a la sigla QAPF).
Fou elaborada pel petròleg i mineralòleg suís AL Streckeisen el 1976 Les diferents roques es representen gràficament en diagrames triangulars QAPF
mélange
Geologia
Cos de roca cartografiable compost per fragments de roques de totes mides, nadius i exòtics, envoltats d’una matriu de gra fi, normalment pelítica.
És un terme purament descriptiu i no implica cap significat genètic Quan una mélange té origen sedimentari, formada per lliscament gravitatori, és anomenada olistostroma Hom creu que les mélanges d’origen tectònic es formen en zones de subducció, per la fragmentació i la mescla dels diferents tipus de roques que intervenen en aquest procés en són exemples la Franciscan Formation, al llarg de la costa californiana i la formació Argille Scagliose Itàlia
datació per l’argó
Química
Mètode de determinació de l’edat geològica de les roques i meteorits mitjançant la mesura de les quantitats relatives de potassi i d’argó presents.
Hom troba sempre, en efecte, l’isòtop 4 °Ar en els minerals que contenen potassi, en els quals prové del 4 °K radioactiu, i la relació Ar/K creix amb el temps El mètode, emprat també en la datació prehistòrica, ha estat aplicat a les roques lunars del Mar de la Tranquillitat, recollides pels astronautes de l' Apollo-11 , i ha indicat que llur edat mínima és de 3 100 milions d’anys
estructura glandular
Mineralogia i petrografia
Tipus d’estructura que presenten certes roques, consistent en un conjunt de nòduls (formats generalment de feldespat, de granat o d’una reunió de diferents minerals), separats entre ells per capes de mica.
Aquesta estructura és freqüent en roques metamòrfiques
stoping
Geologia
Mecanisme de transport i emplaçament de magmes a l’escorça terrestre, caracteritzat per l’efecte esmicolador de roques encaixants produït pel magma ascendent.
Un cop trossejades, les roques encaixants s’enfonsen dins el magma a causa de la seva major densitat, i obren espai per a la successiva ascensió de magma cap a la superfície El concepte fou proposat per RA Daly el 1903 És considerat un mecanisme de transport magmàtic poc eficaç, ja que la incorporació de xenòlits al magma contribueix al seu ràpid refredament i obstrucció del conducte d’ascensió S’accepta com a procés operant en nivells relativament superficials a l’escorça L’esfondrament de caldera, característic dels complexos anulars, constitueix un tipus particular de magmatic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina