Resultats de la cerca
Es mostren 393 resultats
monestir de Bobbio

Monestir de Bobbio
Laura (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir situat a la vall de Trebbia, als Apenins, a l’Emília-Romanya, Itàlia, que donà nom a la ciutat formada al seu entorn, a 46 km de Piacenza.
Fou fundat per sant Columbà el 612, el qual hi morí el 615 Fou un centre d’irradiació cultural intensa a causa de l’activitat dels primers monjos, d’origen irlandès La biblioteca reuní molts còdexs, sovint amb texts únics, i alguns palimpsests Ara són dispersos en diverses biblioteques, sobretot a la Vaticana, a la Nazionale de Torí i a l’Ambrosiana de Milà Gerbert, el futur papa Silvestre II, fou abat del monestir El 1014 Bobbio fou erigit en bisbat comtat unit a la lliga llombarda, oposada a l’emperador Frederic I Barba-roja La ciutat passà després als Visconti de Milà segle…
Lluís I de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà (1494-1500).
Segon fill del duc Francesc I Assassinat 1476 el seu germà Galeàs Maria I, s’oposà a Simonetta, home fort de la regent, Bona de Savoia, i el 1477 fou confinat a Pisa Nomenat 1479 duc de Bari pel rei de Nàpols, que el sostenia, entrà a Milà i el 1480 assumí el poder ducal en nom del seu nebot Joan Galeàs I Enemistat amb Nàpols, s’alià amb Carles VIII de França 1492, però després formà part de la Lliga de Venècia 1495 contra ell El 1494 morí l’hereu i Lluís se n'atribuí la corona i fou àrbitre de la política italiana i mecenes important, però fou deposat i internat a Loches 1500 en…
Carles Albert I de Sardenya
Història
Rei de Sardenya (1831-49).
Fill de Carles Manuel de Savoia, príncep de Carignano Fou educat a França Participà en l’aixecament del març del 1821, i amb l’abdicació del seu cosí, Víctor Manuel I, s’instituí regent del reialme i proclamà la constitució de les Corts de Cadis del 1812 Davant la intervenció d’Àustria i l’entronització de Carles Fèlix I 1821, hagué de retirar-se Amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís combaté els liberals espanyols 1823 El 1831 fou proclamat rei i adoptà una actitud ambigua respecte al Risorgimento reprimí l’agitació mazziniana de 1833-34, però després adoptà mesures liberals…
Jean François Lallouette
Música
Compositor francès.
A París estudià violí amb Guy Leclerc i composició amb JB Lully, que el feu secretari seu El 1678 la duquessa regent de la cort de Savoia a Torí el nomenà compositor de música francesa i director de l’orquestra de violins, però el destituí el 1679, probablement perquè en tot un any només compongué una obra, la serenata en tres parts estrenada el 1678 De retorn a París inicià la composició d’una òpera, avui perduda El 1689 visità Roma, on compongué un concert en estil italià El 1700 succeí a A Campra com a mestre de cor a Notre-Dame de París Lallouette escriví música religiosa,…
Anna de França
Història
Regent (1483-91) del seu germà Carles VIII de França.
Coneguda també com a Anna de Beaujeu, pel seu matrimoni amb Pierre de Bourbon, senyor de Beaujeu, era filla de Lluís XI i de Carlota de Savoia En esdevenir regent, féu retornar els missatgers enviats per Lluís XI a fi de tractar amb Ferran II de Catalunya-Aragó sobre la restitució dels comtats de Rosselló i Cerdanya contestà a les reclamacions posteriors del sobirà remetent l’afer a la majoria d’edat de Carles VIII Anna sufocà la revolta feudal denominada Guerre Folle i aconseguí de fer anullar el casament d’Anna, duquessa de Bretanya, i Maximilià d’Àustria el 1491, al castell de…
Bourg-en-Bresse
Capital del departament d’Ain, a la Borgonya, situada a la regió del Roine-Alps, França.
És mercat agrícola i nucli ramader i industrial de Bresse Hi ha entroncament ferroviari i de carreteres Són interessants les mostres d’arquitectura del segle XVI, civil casa dels Correvod i, sobretot, religiosa l’església de Notre-Dame, segles XV-XVI, i, prop de la ciutat, el monestir de Brou 1506-12, d’estil gòtic flamíger, a l’església del qual 1513-32 es conserven les tombes de Margarida de Borbó, Filibert el Bell i Margarida d’Àustria, totes tres obra de Conrad Meït Les primeres notícies de la ciutat remunten al 1184, que en foren fixats els límits respecte als de la parròquia de Sant…
Maurici de Saxònia
Història
Militar
Militar.
Comte de Saxònia, conegut com el Mariscal de Saxònia Fill natural reconegut 1711 de l’elector Frederic August I de Saxònia després rei August II de Polònia i de la comtessa Aurora von Königsmarck Serví a l’exèrcit del príncep Eugeni de Savoia-Soissons i el 1720 es posà al servei del rei de França El 1726 la dieta de Curlàndia el proclamà duc sobirà, però no s’hi sabé mantenir a causa de l’oposició russa, i l’intent de pujar al tron que féu el 1728 fracassà La seva actuació a la guerra de Successió d’Àustria li valgué d’ésser considerat un dels generals més grans del s XVIII El…
Michelangelo Rossi
Música
Compositor, violinista i organista italià.
Es formà al costat del seu oncle Lelio Rossi, organista a la catedral de Sant Llorenç de Gènova, de qui fou assistent L’any 1624 es desplaçà a Roma per entrar al servei del cardenal Maurici de Savoia, i hi conegué el compositor Segismondo d’India També rebé consells de Girolamo Frescobaldi El 1630 entrà al servei de la família Barberini Poc temps després estrenà Erminia sul Giordano 1633 -la seva primera òpera- al teatre del Palau Barberini A partir del 1638 estigué successivament al servei de les famílies Este, a Mòdena, i Sforza, a Ferrara En aquesta ciutat estrenà una segona…
Raimon de Tolosa
Música
Trobador actiu entre el 1180 i el 1221, anomenat 'lo viellz ', i també 'lo gros '.
Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de Tolosa emprà…
Pedro de Heredia
Música
Compositor i organista italià d’origen espanyol.
Fou nen cantor a la catedral de Vercelli Després de ser ordenat de sacerdot el 1595, es traslladà a Torí, on entrà al servei de la cort de Savoia L’any següent tornà a Vercelli i fou nomenat mestre de capella de la catedral El 1623 viatjà a Roma i participà, com a organista, en la consagració de la basílica de Sant Pere, juntament amb G Frescobaldi i altres eminents músics Treballà a la Capella Sixtina fins el 1629 i arribà a ser mestre de capella del Seminari Romà i de la Chiesa del Gesù El seu coneixement de la teoria i de la pràctica compositiva fou admirat per GB Doni i P…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina