Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria com a pianista tardanament, després d’haver estudiat trompa i orgue i d’haver emprès la carrera professional com a violinista El contacte amb Ferruccio Busoni, amic de la família, li suposà un canvi radical d’orientació musical i s’inclinà cap al piano El 1921 tocà a duo amb Busoni, que el feu alumne seu i el tingué com a ajudant en l’edició de les obres de JS Bach, de qui Busoni era un gran estudiós i admirador Assolí un gran èxit en una gira que dugué a terme per Europa el 1923, i debutà als Estats Units el 1932, país on s’establí definitivament el 1938 Com el seu…

Realitzà els primers estudis musicals amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on tingué com a mestre C Reinecke 1875-76 Entre el 1878 i el 1880 feu gires per Suïssa, Alemanya i Holanda que li comportaren un considerable prestigi Després de dos anys d’inactivitat a causa d’una depressió, el 1883 tocà davant F Liszt i es convertí en un deixeble apassionat del pianista i compositor hongarès El 1885 participà en la creació del Lisztverein, que s’inaugurà amb dos concerts històrics de Krause Dirigí l’esmentada associació fins el 1900, any en què abandonà Leipzig i…

S’inicià musicalment amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig 1877-80, on estudià orgue amb G Albrecht, entre altres coses Entre el 1882 i el 1890 fou professor titular del Conservatori de Música d’Hamburg, i del 1903 al 1908 en fou el director El 1904 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg, càrrec que ocupà fins el 1908 El 1905 començà la seva carrera com a director als Estats Units A partir d’aquell mateix any fou convidat regularment per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Nova York i en 1908-12 fou director titular de l’Orquestra…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà a Frankfurt, on fou deixeble d’Eugen d’Albert El 1895 conegué Johannes Brahms, els concerts per a piano del qual enregistrà posteriorment Després de guanyar el Premi Rubinstein a París l’any 1905, tres anys més tard inicià una carrera ascendent i aconseguí d’actuar a les principals sales de concert europees El 1910 enregistrà el primer disc, amb el Concert en la menor de Grieg Fou un dels pioners de la música pianística gravada i els seus discos, profusament reeditats, han estat considerats sempre una referència Enregistrà la…

A Dresden, estudià piano amb F Wieck i harmonia amb M Eberweim, i a Leipzig amb M Hauptmann Tot i que la seva família volia que estudiés dret, arran de conèixer F Liszt 1849, amb qui posteriorment estudià piano, es decantà per la música Escriví en el diari "Die Abendpost", des del qual feu apologia de la Nova Escola Alemanya L’estrena el 1850 de Lohengrin l’impulsà a conèixer i treballar amb R Wagner El 1853 realitzà la seva primera gira com a pianista, i també es dedicà a la direcció Contractat pel Nationaltheater de Munic, dirigí l’estrena de Tristany i Isolda 1865 i Die Meistersinger von…

Fou deixeble de JS Bach i de Johann Joachim Quantz i director de la capella reial de Frederic II de Prússia Escriví òperes, intermezzi, Il filosofo convinto in amore , 1750, oratoris, cantates, i tractats teòrics

Del 1881 al 1895 formà societat amb Louis Sullivan D’aquesta collaboració, en què ell portava l’aspecte tècnic i administratiu, i Sullivan el formal i artístic, surt la part més considerable de llur obra Auditorium de Chicago Wainwright Building de Saint Louis, Missouri Guaranty Building de Buffalo

Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei  FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt  fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…

Estudià a la Universitat de Berlín, on es doctorà l’any 1845 Elaborà un mètode per a determinar la parallaxi del Sol El 1846 descobrí el planeta Neptú, i el 1851 fou nomenat director de l’observatori de Breslau

Inicià la seva formació al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment ingressà a la universitat, on estudià musicologia A partir del 1931 fou professor de composició i teoria a Heidelberg, ciutat on fundà l’Orquestra de Cambra de Heidelberg 1935 i organitzà cicles de concerts amb la finalitat de divulgar la música contemporània El 1954 ocupà la plaça de professor de composició a la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold i tres anys més tard a la Musikhochschule de Friburg Inicialment, la seva obra estigué clarament marcada per la influència de JS Bach, amb unes estructures…