Resultats de la cerca
Es mostren 2846 resultats
Domus de Bellfort (Manlleu)
El 1161 era senyor d’aquesta casa forta Bernat de Bellfort, que la tenia pels Besora La família se segueix documentant fins al 1441, mentre el 1419 Huguet i Roger de Bellfort són considerats com a generosos i homes de paratge generosum et hominem de Paratico Actualment és un mas amb una torre i finestrals del segle XVI
Conchos
Riu
Riu de Mèxic, afluent del Río Bravo del Norte (600 km).
Neix a la Sierra Madre Occidental, travessa d’oest a est l’estat de Chihuahua i el llac de Toronto fins a Camargo, on rep les aigües del Florida, i segueix la direcció nord fins a arribar a Ojinaga, on desguassa per la dreta al Rio Bravo del Norte És aprofitat per al regatge i per a la producció d’energia elèctrica
absorció de les radiacions
Física
Pèrdua d’intensitat d’un feix de radiacions o partícules, produïda en travessar un medi absorbent.
Quantitativament segueix la llei exponencial I x = I 0 exp — αx , on I és la intensitat després de travessar l’absorbidor I 0 la intensitat inicial α , el coeficient d’absorció, i x , la distància recorreguda dins el medi absorbent Rigorosament, aquesta fórmula va multiplicada per un coeficient que depèn del tipus d’interacció que té lloc entre les radiacions i la matèria
goma
Patologia humana
Producció mòrbida en forma de tumefacció limitada.
És designada així a causa de la seva consistència i pel líquid que de vegades se'n desprèn, d’aparença gomosa Després d’unes fases de formació i d’ulceració, segueix una fase final d’evacuació i d’assecament El mot designà inicialment certes lesions de la pell, els ossos i les vísceres típiques de la fase terciària de la sífilis
Dnièster
Riu
Riu de Moldàvia i d’Ucraïna (1 411 km de longitud i 72 000 km2 de conca).
Neix al vessant nord dels Carpats, prop de Dorogobuž, segueix una direcció aproximada NW-SE i desguassa a la mar Negra en un ample estuari al sud d’Odessa Navegable fins a Haylyč, és una important via de comunicació En són els principals afluents els rius Seret i Reut És molt aprofitat per al regadiu i per a la producció d’energia elèctrica
història clínica electrònica i compartida
Medicina
Conjunt de documents que contenen dades, informació i valoracions clíniques sobre la situació i l’evolució d’un pacient al llarg del seu procés assistencial.
Segueix un model de gestió descentralitzada, interconnectat per mitjà de sistemes d’interoperabilitat i estàndards Permet a qualsevol metge accedir a tota la informació rellevant disponible dels seus pacients, independentment del seu nivell assistencial o la seva ubicació geogràfica i promou la continuïtat de l’atenció sanitària integrant tota la informació, evitant errors i la repetició d’exploracions i procediments
duodè

A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal
Popol-Vuh
Història
Llibre escrit en llengua maia-quiché i en escriptura llatina pocs anys després de la conquesta de Guatemala pels castellans (entre el 1540 i el 1560).
La narració segueix antigues tradicions orals sobre la religió mites sobre l’origen del món i la història dels maies migracions dels quiché i els cakchiquel Fou escrit, segurament, per un noble o un sacerdot maia instruït pels missioners castellans El manuscrit restà perdut, fins que al segle XVIII fou trobat pel dominicà Francisco Ximénez, que en feu la traducció al castellà
Gaspar del Águila
Escultura
Escultor castellà.
Visqué a Sevilla del 1566 al 1602 Assolí un gran prestigi, i en la seva obra, perduda en la major part, segueix el manierisme propi del Renaixement avançat Són obres seves el sant Sebastià 1575 de Marchena, i la Verge 1579 de Trebujena Treballà també en el gran retaule de santa Maria, a l’església d’Arcos de la Frontera
Jacob Van Campen
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor holandès.
Influït per l’arquitectura renaixentista italiana, el 1633 inicià, amb Pieter Post, i per al príncep Maurici de Nassau, el Mauritshuis de la Haia, convertit avui en museu, que recorda l’estil de Palladio Construí, també, el palau municipal d’Amsterdam 1648-55, actualment museu reial, que segueix les mateixes directrius de l’anterior Com a pintor, feu quadres bàsicament de temes mitològics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina