Resultats de la cerca
Es mostren 718 resultats
Septimi Sever

Bust de Septimi Sever
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (193-211).
Africà d’origen i d’una família pertanyent a l’ordre eqüestre, rebé 191 el govern de la província danubiana de la Pannònia Superior Proclamat emperador per les seves legions després de l’assassinat de Còmmode, hagué d’afrontar una temptativa del senat per restaurar una monarquia de tipus antoní, així com les pretensions dels pretorians, que havien proclamat emperador Didi Julià Sever acudí a Itàlia i, després d’haver obtingut l’adhesió de la flota a Ravenna, marxà sobre Roma, on el senat s’apressà a eliminar Didi Julià 193 dC Tot seguit reconegué el pronunciament de…
Uruguai 2013
Estat
El ministre uruguaià Daniel Olesker centre va defensar la regulació i el control estatal de la marihuana, una proposta que es va aprovar al juliol a la Cambra de Diputats © Presidencia de la República del Uruguay El president José Mujica va afrontar l’etapa final del seu mandat amb una iniciativa per a despenalitzar la producció i la venda de marihuana, que va propiciar un debat molt agitat al país De fet, la proposta es va aprovar al juliol a la Cambra de Diputats només amb els vots del Frente Amplio, la coalició que dóna suport al Govern, i va passar al Senat perquè tramités la…
August
Anvers d’un denari romà d’argent amb l’efígie d’August (~25 aC)
© Fototeca.cat
Història
Primer emperador romà (27 aC-14 dC).
Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies de Sicília i d…
Les FARC i el Govern colombià signen un nou pla de pau
El Govern de Colòmbia i les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia signen un nou acord de pau L’anterior, que havia de posar fi a cinquanta anys de guerra civil, va ser signat el 27 de setembre, però va ser rebutjat en el referèndum de confirmació del 2 d’octubre El nou pla de pau introdueix algunes reivindicacions dels que van votar en sentit negatiu, especialment les compensacions a les víctimes de la guerrilla i l’establiment de responsabilitats penals als culpables de crims i violacions dels drets humans El nou pla no se sotmet a referèndum i és ratificat per les dues cambres del…
François Hollande es fa enrere en la reforma constitucional
El president francès, François Hollande, retira finalment la reforma constitucional que tenia com a objectiu combatre el terrorisme El 10 de febrer l’Assemblea Nacional havia aprovat per 317 vots a favor, 199 en contra i 51 abstencions les esmenes constitucionals que introduïen l’estat d’emergència i la possibilitat de retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme Tanmateix, aquest segon punt de la reforma havia provocat una oposició contundent dins del seu propi partit, el Partit Socialista, i la dimissió de la ministra de Justícia, Christiane Taubira, el 27 de febrer A banda, el…
gens
Història
A Roma, grup de diverses famílies que descendien d’un avantpassat comú.
La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força…
Henri La Fontaine
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en dret Fou catedràtic de dret internacional a la Université Nouvelle de Brusselles 1893-1940 Fou senador del partit socialdemòcrata al llarg de diverses legislatures i president del senat entre el 1919 i el 1932 Es destacà pel seu treball constant a favor de la pau, els drets dels treballadors i la igualtat de la dona, però especialment pel seu intent constant de fomentar el diàleg entre França i Alemanya, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau el 1913 Prengué part en la Pau de París del 1919 i fou delegat del seu país en…
Manuel Subirà i Rocamora
Educació
Farmàcia
Farmacèutic i activista cívic i cultural.
Farmacèutic de professió, des del 1945 s’involucrà molt activament en el moviment escolta Al llarg de la seva trajectòria, ocupà diversos càrrecs dins el moviment, entre d’altres el de comissari internacional, que el portà a assistir als jamborees d’Àustria 1951, el Regne Unit 1957, Grècia 1963 i Noruega 1975 Fou membre del senat de Minyons Escoltes i Guies, i a partir del 1993, es vinculà al Grup d’Antics Escoltes i Guies També donà suport a moltes altres iniciatives civicoculturals, com l’Escola Proa, la Gran Enciclopèdia Catalana o, especialment Cavall Fort , revista la…
Codi Teodosià
Història del dret
Col·lecció de lleis romanocristianes promulgades des de Constantí elaborada per inspiració de Teodosi II.
Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué…
Marc Aureli Còmmode
Marc Aureli Còmmode
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (180-192), fill de Marc Aureli.
El 176-177 fou proclamat imperator i augustus i fou associat al govern de l’imperi El seu govern assenyalà la fi del “període idíllic” iniciat en temps de Nerva i anuncià la crisi del segle III Còmmode prescindí del senat i dels collaboradors del seu pare i cercà el sosteniment de l’exèrcit i de la plebs Acabà, amb una pau poc avantatjosa, les campanyes contra els quads i els marcomans iniciades pel seu antecessor ofegà les conspiracions aristocràtiques i procurà, sense èxit, de resoldre la crisi econòmica a través d’una dràstica devaluació monetària i imposant una sobretaxa als principals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina