Resultats de la cerca
Es mostren 718 resultats
Pasqual Frígola i Ahis
Història
Literatura
Escriptor i polític.
Baró de Cortes de Pallars 1858 i de Roaia 1865 i senyor del Castell de Xirell Fou diputat a corts i senador vitalici En caure Isabel II, anà a París a oferir-li els seus serveis Amb Alfons XII fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional Escriví peces còmiques, com Julianito 1875 i uns Recuerdos de caza 1876 El 1887 fou president de Lo Rat Penat El seu fill, Carles Frígola i Pallavicino València 1848 — Madrid 1915, primer baró del Castell de Xirell 1875, fou periodista Milità en la fracció silvelista del partit conservador El 1900 fou senador vitalici i…
Gracià
Història
Emperador romà d’Occident (375-383).
Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà
Servi Sulpici Galba
Història
Emperador romà (68-69).
D’una vella família patrícia, fou legat per a la Germània superior 39-42, comes de Britània 43-44 i procònsol de l’Àfrica 45-47 Governador de la Hispània Citerior des del 60, s’adherí a la conjuració de Víndex contra Neró 68 i marxà sobre la Gàllia, on fou proclamat emperador pel senat Portà a Roma tots els nobles que havien fugit de Neró, però la seva política econòmica i la seva duresa el feren impopular Cercà un successor en Calpurni Pisó, però la revolta de l’exèrcit de Germània precipità la seva fi, i Otó s’aprofità dels pretorians per a desfer-se d’ell
viator
Història
A l’antiga Roma, missatger de magistrats i senadors, encarregats especialment de comunicar als senadors la convocació del senat.
Anàlegs al lictor, eren organitzats en decúries
cúria

Pórtic de la cúria de Talavera la Vieja, en la seva nova localització
© Fototeca.cat
A l’antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils especialment les del senat, o religioses.
Congrés

Edifici del Capitoli, seu del Congrés dels EUA
© Xevi Varela
Organisme legislatiu dels EUA des de la constitució del 1787, format per la cambra dels representants i el senat.
Es reuneix, com a mínim, una vegada l’any i les sessions comencen el tercer dia de gener Té la seu a l’edifici del Capitoli, a Washington DC
cort
Història
Política
Òrgan legilatiu establert per les diverses constitucions de l’Estat espanyol des de la Constitució de Cadis (1812).
Al s XIX, amb la caiguda de l’Antic Règim, les corts esdevingueren una institució de característiques essencialment diferents Però el fet de mantenir el mateix nom fou degut a l’interès a entroncar amb la tradició històrica, posant en relleu llur importància com a institució vetlladora de les llibertats del poble Fora d’aquest interès per mantenir el nom, la concepció d’aquestes noves corts partia de la pràctica i de les doctrines polítiques dels règims constitucionals europeus, especialment de França i d’Anglaterra Les corts, en el règim polític constitucional i parlamentari, no eren ja una…
Manuel Subirà i Rocamora
Educació
Farmàcia
Farmacèutic i activista cívic i cultural.
Farmacèutic de professió, des del 1945 s’involucrà molt activament en el moviment escolta Al llarg de la seva trajectòria, ocupà diversos càrrecs dins el moviment, entre d’altres el de comissari internacional, que el portà a assistir als jamborees d’Àustria 1951, el Regne Unit 1957, Grècia 1963 i Noruega 1975 Fou membre del senat de Minyons Escoltes i Guies, i a partir del 1993, es vinculà al Grup d’Antics Escoltes i Guies També donà suport a moltes altres iniciatives civicoculturals, com l’Escola Proa, la Gran Enciclopèdia Catalana o, especialment Cavall Fort , revista la…
Les FARC i el Govern colombià signen un nou pla de pau
El Govern de Colòmbia i les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia signen un nou acord de pau L’anterior, que havia de posar fi a cinquanta anys de guerra civil, va ser signat el 27 de setembre, però va ser rebutjat en el referèndum de confirmació del 2 d’octubre El nou pla de pau introdueix algunes reivindicacions dels que van votar en sentit negatiu, especialment les compensacions a les víctimes de la guerrilla i l’establiment de responsabilitats penals als culpables de crims i violacions dels drets humans El nou pla no se sotmet a referèndum i és ratificat per les dues cambres del…
François Hollande es fa enrere en la reforma constitucional
El president francès, François Hollande, retira finalment la reforma constitucional que tenia com a objectiu combatre el terrorisme El 10 de febrer l’Assemblea Nacional havia aprovat per 317 vots a favor, 199 en contra i 51 abstencions les esmenes constitucionals que introduïen l’estat d’emergència i la possibilitat de retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme Tanmateix, aquest segon punt de la reforma havia provocat una oposició contundent dins del seu propi partit, el Partit Socialista, i la dimissió de la ministra de Justícia, Christiane Taubira, el 27 de febrer A banda, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina