Resultats de la cerca

Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius

És situat a la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu a Puigcerdà Sorgí d’una farga o martinet com a poble és documentat al s XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell

És encimbellada a l’esquerra del Segre L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet , després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbò de Baridà

Fill de Roger III de Coserans i de Garcia d’Espanha, de qui heretà el cognom i la senyoria de Montespan S'intitulà, com el seu pare, comte de Pallars, en detriment del seu oncle Arnau Roger I —a qui intentà de prendre el comtat el 1283— i de la filla d’aquest, Sibilla, la qual atacà amb l’ajut de forces gascones 1288, 1294, 1298, 1301, lluita que continuà, sense èxit, el seu fill Roger IV

D’origen borgonyó, acompanyà Bonifaci de Montferrat en la quarta croada En ésser proclamat aquest rei de Tessàlia, Ot rebé la senyoria d’Atenes i Beòcia amb el títol de megaskyr ‘gran senyor’ Mort Bonifaci 1207, reconegué com a senyors l’emperador de Constantinoble i, més tard, el príncep d’Acaia, el qual li donà en feu Nàuplia i Argos Tornà al seu país, on degué morir vers el 1234 Fou succeït pel seu nebot Guiu I d'Atenes

Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I

El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic una primera església és esmentada el 999, restaurada el 1929 És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna , en posició gairebé inexpugnable l’església era dedicada a sant Llorenç Des de la fi del s XI pertangué als Llers passà als Cervià i als Melany el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al s XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar

El primer vescomte documentat és Bonfill sX El 1154 encara apareix esmentat en documents el vescomtat de Peralada El 1078 la vila de Peralada havia estat legada pel comte Ponç I d’Empúries al seu segon fill Berenguer d’Empúries aquest i els seus successors, però, no empraren regularment el títol de vescomtes de Peralada, que canviaren aviat pel de vescomtes de Quermançó i més tard pel de vescomtes de Rocabertí, i empraren per a la vila de Peralada el títol de senyoria

Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi mort vers el 1339, que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I la baronia li fou confiscada 1400 i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Eurico Rosso

Actualment és deshabitat Pertangué inicialment al terme del castell de Forès L’any 1385 passà a la senyoria de Santes Creus definitivament el 1411, que a la fi del s XV hagué d’atorgar una carta de poblament per tal com estava pràcticament deshabitat L’església parroquial era dedicada a sant Pere El poble ha estat conegut també amb els noms de Sant Pere de Savella i de Savallà de l’Abadiat per distingir-lo del fals homònim de Savallà del Comtat