Resultats de la cerca
Es mostren 368 resultats
Geórgios Skholários
Cristianisme
Teòleg i patriarca de Constantinoble (Gennadi II).
Gran coneixedor de la teologia bizantina i llatina sobretot de l’obra de Tomàs d’Aquino, essent encara laic predicà diverses vegades a la cort i fou nomenat secretari de l’emperador Joan VIII, que acompanyà al concili de Ferrara-Florència, on defensà per raons polítiques el projecte d’unió de les esglésies teològicament sempre s’oposà a l’"heretgia” llatina Monjo amb el nom de Gennadi, fou el primer patriarca reconegut i investit pel soldà 1454 Reelegit dues vegades més 1462 i 1464, es retirà al mont Athos i, després, en un monestir de Constantinoble Escriptor prolífic, és autor de diversos…
Vlad III de Valàquia
Història
Gospodar de Valàquia (1456-62 i 1476), fill de Vlad II.
La seva política de reforçament del país li permeté de conservar la independència enfront dels otomans, als quals es negà a pagar tribut Amb l’ajuda del rei Maties I d’Hongria aturà l’expedició de càstig enviada pel soldà otomà Mehmet II Però, substituït pel seu germà, fou empresonat durant deu anys a Buda Recobrà el tron de Valàquia, per poc temps, puix que fou víctima d’un complot dels boiars, que l’assassinaren El sobrenom prové de la manera en què sovint feia executar els seus enemics La figura de Vlad IV inspirà la llegenda de Dràcula , nom que prové del seu patronímic de Draculea , és a…
‘Alī Bey
Història
Bei d’Egipte (1766-73).
De família grega cristiana, a 13 anys fou raptat i venut com a esclau al bei d’Egipte, Ibrāhīm Es convertí a l’islam i aviat aconseguí el favor del bei, que l’alliberà En morir Ibrāhīm començà a intrigar per tal d’arribar al poder, i el 1766 s’apoderà del govern S'independitzà pràcticament del soldà de Turquia i, després de consolidar la seva posició militar i política amb una sèrie de reformes, començà un programa d’expansió territorial en poc temps aconseguí de posar sota el seu control la major part d’Aràbia i d’aliances negociacions amb Venècia i Rússia Durant l’ocupació de Síria fou fet…
Ibrāhīm Paixà
Història
Virrei d’Egipte (1848).
Fill de Muḥammad ‘Alī , fou enviat a Aràbia a sufocar el moviment wahhabita, que capitulà 1819 després de la presa d’Al-Dir’iyya Collaborà amb el coronel Sèves en la formació d’una armada de tipus occidental, la qual fou enviada 1824 per la Porta contra els independentistes grecs presa de Mesolóngion, 1826 tanmateix, després de la victòria aliada a Navarim 1827 tornà a Egipte Durant la guerra contra Turquia vencé el soldà i aconseguí l’administració de Síria i Adana convenció de Kūtahiya, 1833 però, represes les hostilitats, pel tractat de Londres 1840 fou obligat a retirar-se Amb l’abdicació…
al-Qanṣū
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1500-16) de la dinastia burgita.
Intentà, sense èxit, de frenar la política expansionista dels portuguesos a l’Índic Enfrontat també amb Selim prop d’Alep, a Síria, fou derrotat i mort pels otomans
Qalāwūn
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1279-90) de la dinastia bahrita.
Lluità contra els croats, a qui prengué el castell de Marqab i Trípoli 1289 Morí en l’intent d’emparar-se d’Akko Féu construir diversos monuments i edificis públics al Caire, entre ells l’hospital del seu nom
Qa’itbey
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1468-1495) de la dinastia burgita.
Fou atacat per l’otomà Baiazet II , però reeixí a conservar les fronteres El seu mausoleu al Caire 1463 és un dels monuments més característics de l’art mameluc
Selim III
Història
Soldà otomà (1789-1807), nebot i successor d’Abdülhamit I
.
Continuà la guerra contra Rússia i Àustria pèrdues de Bucarest, Belgrad i Bendery, amb qui, fracassada la seva aliança amb Suècia, hagué de pactar Sistovo, 1791 Iaşi, 1792 Aliat amb la Gran Bretanya, declarà la guerra a Napoleó Bonaparte per la seva invasió d’Egipte Malgrat que intentà el millorament de les condicions de vida del país, s’insurgí Sèrbia, els wahhabites prengueren la Meca i una revolta dels geníssers el destronà morí poc després a mans del seu successor, Mustafà IV
Selim II
Història
Soldà otomà (1566-74), fill i successor de Solimà I
.
Mantingué els privilegis comercials sobretot amb França i amb els venecians, però, davant l’intent d’annexar-se Xipre presa de Nicòsia i Famagusta, 1570, els Estats Pontificis, Venècia i Castella, aliats, destruïren la flota otomana en la batalla de Lepant 1571
Mawlāy al-Rašīd
Història
Soldà del Marroc (1660-72), fundador de la dinastia alauita
.
Germà i successor de Mawlāy Muḥammad, xerif del Tafilelt, aconseguí la pacificació i la unificació del Marroc El succeí el seu germà Isma'īl
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina