Resultats de la cerca
Es mostren 2555 resultats
moviment
Música
Nom que hom dóna a les diferents parts que formen una composició musical; així, la simfonia sol tenir quatre moviments, i el concert, tres.
Fins al s XVIII els moviments solen dur el nom del ritme de dansa sobre el qual eren composts posteriorment hom els donà el nom de la velocitat presto , adagio , etc, bé que un mateix moviment pot tenir parts de velocitats diferents
selecció artificial
Biologia
Elecció dels reproductors que porten determinats trets perquè els conservin en la descendència.
Els mètodes de selecció més corrents solen ésser la selecció en massa o fenotípica, la selecció genealògica pedigrí o individual, l’anàlisi de la descendència de futurs reproductors, l’obtenció i l’encreuament de línies pures i l’aïllament de cultius purs de microorganismes
operador turístic
Turisme i lleure
Empresa turística que projecta, elabora i organitza serveis turístics i viatges combinats a gran escala.
Els operadors turístics solen vendre els seus productes a agències de viatges, motiu pel qual també es denominen agències de viatges majoristes o majoristes de viatges Quan venen tant a particulars com a agències es denominen, específicament, agències de viatges majoristes detallistes o majoristes detallistes
absorbidor
Tecnologia
Aparell constituït per una superfície negra que absorbeix la radiació solar i la transforma en calor, la qual es transfereix a un termòfor.
Els absorbidors són una part essencial dels captadors solars, solen estar construïts amb coure i per tal d’augmentar la seva eficiència se'ls tracta en la seva cara exterior amb una superfície selectiva, la qual li confereix una alta absorbància i una reduïda emissivitat
radiofar
Transports
Balisa que fa indicacions d’advertència mitjançant la transmissió automàtica de senyals electromagnètics de ràdio.
Els radiofars solen ésser associats als sistemes de navegació aèria de recepció direccional, en els quals serveixen com a punts de referència amb característiques direccionals o omnidireccionals, i als d’aproximació, en els quals acompleixen funcions secundàries, com en l’aterratge de les aeronaus
activitat beta
Biologia
Activitat rítmica cerebral registrada en l’electroencefalograma normal.
És constituïda per ones de 15-18 cicles per segon que se solen recollir a les regions frontocentrals del crani Aquestes ones, per la seva escassa amplitud, són molt sensibles a les variacions tonicomotrius esforça muscular, moviments dels memebres, etc que les fan variar notablement
sabana

Distribució geogràfica de la sabana
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació propi de les regions tropicals amb una estació seca, que consisteix en una praderia d’herbes altes, on predominen les gramínies, amb arbres o arbusts dispersos.
Les comunitats de sabana són xerofítiques i els arbres integrants solen perdre la fulla en l’estació seca N'hi ha diversos tipus, alguns dels quals reben denominacions particulars campos, patanes , etc La sabana és un bioma de transició entre la selva i el desert
immunoglobulina
Bioquímica
Cadascuna de les proteïnes (A, M, G, D, E) que poden separar-se per immunoelectroforesi del grup de les gammaglobulines
.
Són produïdes per les cèllules plasmàtiques i solen tenir activitat d'anticòs Cada molècula d’immunoglobulina és formada per dues cadenes lleugeres de polipèptids i dues cadenes pesants, unides per enllaços disulfúrics la naturalesa de les cadenes pesants determina el tipus de cada immunoglobulina
pecat reservat
Dret canònic
Pecat l’absolució del qual es reserva un superior eclesiàstic (papa, bisbe, ordinari), limitant així la jurisdicció ordinària dels seus súbdits.
Ho solen ésser alguns pecats per raó de llur gravetat els que estableix a cada lloc la jerarquia o per raó de la censura excomunió o entredit personal L’únic que es reserva el papa és la falsa acusació de sollicitació contra un sacerdot
ritu
Cristianisme
Conjunt de formes litúrgiques pròpies d’una església, d’una regió, d’un orde religiós.
Solen rebre també el nom de famílies litúrgiques o simplement litúrgies litúrgia 2 El ritu romà és controlat directament per la Congregació del culte diví, hereva de la Congregació de Ritus, creada per Pius V 1587, però amb més llibertat d’adaptació i creació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina