Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Centre de Documentació de la Música Contemporània
Música
Organisme fundat l’any 1986 per Joan Guinjoan, sota els auspicis de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de crear un fons documental de la música contemporània catalana, amb partitures, escrits i documents fonogràfics.
El 1987 el Centre basà la seva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de funcionament passà al fons del Conservatori Superior de Música de…
Club Aeromodelisme Ciutat de Reus

Socis del Club Aeromodelisme Ciutat de Reus
Club Aeromodelisme Ciutat de Reus
Esports aeris
Club d’aeromodelisme de Reus.
Fou fundat l’1 d’abril de 1998 com a successor de la tradició de modelisme de la ciutat de Reus El 1949 organitzà el primer concurs exposició i el 1951 tingueren lloc les primeres competicions d’àmbit territorial Fa volar models d’avions, helicòpters i velers elèctrics i remolcats, construeix maquetes i disposa de simuladors de vol El 2006 organitzà el primer Campionat d’Espanya d’aeromodelisme interior Participa en altres competicions com la Copa Graupner i la Copa Anguera-Hobbies El camp de vol es troba al municipi d’Alcover
Josep Burell Magro
Vela
Regatista i constructor naval.
Patró de velers i posteriorment pilot d’embarca-cions a motor Les seves drassanes, primer al Poble-sec i després a la platja de Can Tunis de Barcelona, tingueren un paper destacat en la creació i el desenvolupament de la flota d’embarcacions esportives catalanes entre el 1895 i el 1916 El 1912 construí un 7 m FI per al Reial Club Nàutic de Barcelona que permeté al club participar en regates internacionals El 1917 tancà el taller de Barcelona i n’obrí un de nou a Blanes
Nicolaj Ivanovič Vavilov
Biologia
Botànica
Botànic i genetista rus.
Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940
Joan V Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1341-54; 1355-76; 1379-91).
Fill d’Andrònic III, durant la seva minoritat tingueren lloc les lluites entre la seva mare i tutora, Anna de Savoia, filla d’Amadeu VI de Savoia, i Joan VI Cantacuzè El 1355 abdicà Joan VI, i Joan V tornà a regnar sol Contra els turcs, que el 1361 prengueren Adrianòpolis, cercà, inútilment, l’ajut d’Occident, mitjançant la proposta de restablir la unió religiosa amb Roma 1369 i el signament d’un tractat amb Venècia 1371 Amb l’ajut turc pogué recobrar el tron, del qual havia estat expulsat pel seu fill Andrònic IV
Lluís de les Daunes
Literatura catalana
Matemàtiques
Matemàtic i poeta.
Sacerdot, tingué diversos càrrecs a l’església parroquial de Sant Tomàs Apòstol i fou arxiver del Collegi del Corpus Christi Entre el 1645 i el 1667 fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Participà en diverses reunions acadèmiques que tingueren lloc a València amb poemes festius en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini, que han romàs manuscrites Llegí una poesia a l’Acadèmia dels Sols 1658 i una altra a la Justa a la Verge dels Desemparats 1667, que fou guardonada amb el segon premi
,
Trofeu Nostra Catalunya
Futbol
Torneig d’estiu de futbol que es disputà del 1974 al 1990.
Impulsat per la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, es disputava simultàniament al Trofeu Ciutat de Barcelona, creat el mateix any Al principi hi participaven els quatre millors equips catalans de segona A, segona B o tercera divisió Les semifinals dels dos primers anys es disputaren al camp de Sarrià, però després se celebraren als camps de dos dels participants Les finals sempre tingueren lloc a Sarrià, abans de la final del Ciutat de Barcelona El palmarès de la competició l’encapçalen el Lleida i el Sabadell, amb quatre títols cadascun
güelf | güelfa
Història
A l’edat mitjana, membre d’una facció partidària de la política papal, enfrontada als gibel·lins.
Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…
frigi | frígia
Història
Individu d’un poble de l’Àsia Menor procedent de Tràcia que s’establí a Frígia el segon mil·lenni aC, després de passar els Dardanels a causa de la pressió dòria.
L’empenta de tots aquests invasors per terra i mar posà fi a l’imperi hitita i proporcionà espai vital als frigis, que a llurs dominis occidentals constituïren un regne amb capital a Gòrdion, vora el riu Sangários Segons la tradició grega, els seus reis prenien alternativament el nom de Gòrdios o de Mides, i hom els relaciona amb mites grecs sobre l’agricultura nus gordià per a lligar el jou i la riquesa Mides, que envià ofrenes a Delfos al segle VIII aC Aquest país fou el llaç d’unió entre la cultura oriental i els savis jonis, la qual unió donà peu als orígens de la ciència…
gogynfeirdd
Història
Nom amb què hom coneix els bards de la cort dels prínceps de Gal·les, que tingueren el seu apogeu entre els ss XII i XIV.
Formaven un estament clarament definit en la societat gallesa, i entre ells s’establia una jerarquia de diversos graus d’acord amb el domini de recursos tècnics i formals, que requeria un llarg aprenentatge Llur poesia, que sovint tenia un acompanyament musical, consistia en cants patriòtics, religiosos o amorosos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina