Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
Johann Bernhard Fischer von Erlach
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Es formà a Roma amb Carlo Fontana Tornà a Àustria, on desplaçà de càrrecs públics arquitectes italians, tradicionalment més ben considerats que els locals Després d’una etapa borrominiana, exemplificada en diverses esglésies de Salzburg, assolí l’estil més personal cap al 1715, amb un barroc classicitzant que té el màxim exponent en la Karlskirche de Viena 1716-29, el projecte de la qual aconseguí d’imposar pel damunt del de Ferdinando Galli Bibiena Fou ennoblit per Josep I El seu fill Joseph Emmanuel Fischer von Erlach Viena 1693 — 1742 prosseguí obres del pare, com la…
Turpí
Història
Heroi de la
Cançó de Rotllan mort a la batalla de Roncesvalls.
Tradicionalment hom l’ha identificat amb el monjo de Saint-Denis Tilpin, que fou arquebisbe de Reims ~754-~794, al qual hom atribuí la Historia Karoli Magni et Rotholandi més coneguda per Chronica del Pseudo-Turpí, on es narren les gestes dels paladins de Carlemany En realitat és un recull de dos texts, el primer cinc primers capítols escrit per un monjo de Santiago de Compostella ~950 i l’altre la resta obra d’un monjo de Sant Andreu de Viena del Delfinat 1109-19 Hi ha qui creu que l’obra formava part del Liber Sancti Iacobi , mena de guia per als pelegrins de Sant Jaume de…
Sant Calze
El Sant Calze
© Fototeca.cat
Copa de cornalina translúcida i de forma semiesfèrica, amb anses i peu d’orfebreria, que es conserva en una capella (antiga sala capitular) de la catedral de València.
Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb què Jesucrist instituí l’Eucaristia Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya Aragó, els monjos del qual el cediren a Martí l’Humà el 1399, i el 1437 fou donat per Alfons el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitats propis En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-lo també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals Sota la seva advocació fou creada la germandat del Sant Calze del Cos de la…
tió

Parada de venda de tions
© Lluís Prats
Folklore
Tronc gros, sovint ple de grops, que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.
Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal dies abans les criatures li portaven força menjar pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc perquè pogués cagar després L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en molts llocs
Alonso de Plaja
Música
Compositor possiblement d’origen castellà, actiu cap al 1500.
No se sap gairebé res sobre la seva trajectòria biogràfica Tot i que no s’ha conservat cap document que acrediti el seu pas per les capelles musicals de les corones de Castella o Aragó, algunes obres seves apareixen en fonts manuscrites al costat de composicions d’altres autors que tradicionalment s’han identificat com procedents d’aquests importants focus musicals En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català hi apareixen un kírie i un glòria d’una missa a tres veus conservada incompleta i un Regina Coeli , també a tres veus, atribuïts a Plaja El seu estil és molt proper al…
ari | ària
Història
Individu d’un antic poble de llengua indoeuropea que probablement habitava les estepes de l’Àsia central i de la Rússia meridional, on practicava la ramaderia i també l’agricultura i la caça.
Vers el 2 000 aC emigrà cap al sud i es dividí en dues branques, que s’installaren, respectivament, a l’Iran, a mitjan segon millenni, i a l’Índia septentrional, aproximadament al s XII aC El poble de la branca irànica documentat des de la data més reculada són els mitannis, que crearen el regne homònim Mitanni La denominació d' ari correspon, per tant, a la branca indoirànica dels pobles de llengua indoeuropea El mot ārya , que significa noble, ha estat aplicat tradicionalment pels pobles indis i irànics al tronc comú de llurs avantpassats A part aquest fet, la similitud de les…
kikuiu
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de parla bantú que ocupa els altiplans centrals de Kenya.
Tradicionalment, la seva subsistència es basava en el conreu intensiu dels cereals i en la cria de bestiar Molts trets de llur cultura són de tipus nilòtic Viuen en grups domèstics que formen poblats, però l’organització social gira entorn de grups de parentiu patrilineal inclosos, al seu torn, en diversos grans clans És molt important també la divisió per grups d’edat, l’entrada als quals és marcada per rituals iniciàtics secrets Aquesta organització tingué una gran importància en la rebellió Mau-Mau, protagonitzada en la seva majoria per kikuius Actualment hom en calcula la…
Cursa del Llobregat

Arribada de la Cursa del Llobregat del 2009
Club Ciclista Sant Boi / Manuel Carrero Garcia
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment des de l’any 1982 al llarg del curs del Llobregat.
Pertany al calendari de la Copa Generalitat de Grans Clàssiques categoria d’elit i sub-23 i l’organitza el Club Ciclista Sant Boi Entre el 1999 i el 2010 pertanyé també al calendari de la Copa d’Espanya Tradicionalment unia les poblacions de Berga i Sant Boi de Llobregat, però a partir del 2010 la sortida té lloc a la Pobla de Lillet El trajecte passa per Manresa i Martorell i els alts de Vacarisses i Ullastrell en són les principals dificultats En el palmarès figuren molts corredors que posteriorment accediren a la categoria professional Ginés Salmeron, Ramón Medina, Carles…
segelladora
Tecnologia
Dit de la substància que té la propietat d’estanquitzar les juntures sobre les quals s’aplica.
Poden adherir-se sobre diversos materials quan són aplicades en estat pastós i, en endurir-se, resten estables davant dels agents atmosfèrics, repelleixen l’aigua i conserven prou flexibilitat perquè les dilatacions diferencials dels materials que segellen, amb els canvis de temperatura, no arribin a desenganxar-les o a esquerdar-les Entre les més habituals hi ha el màstic, tradicionalment emprat pels vidriers, que, com més va més, va essent substituït per una sèrie d’elastòmers sintètics a base de silicona Tenen un ampli ventall d’aplicacions en la construcció muntatge de vidres…
Jean Bouin
Atletisme
Atleta francès.
Emprà els mètodes suecs de preparació tècnica i física L’any 1909 fou campió de França Guanyà tres vegades el Cross de les Nacions 1911, 1912 i 1913 Millorà el rècord mundial dels 10 000 m bo i situant-lo en 30’ 58’ 8/10 1911, i el de l’hora, amb 19,021 km A Barcelona hom organitza anualment d’ençà del 1920 el gran premi Jean Bouin , important cursa de fons instituïda en memòria seva tradicionalment ha estat disputat des del pont d’Esplugues de Llobregat fins a l’arc de Triomf a Barcelona, després fou traslladada al circuit a la Rambla i al passeig de Colom i, posteriorment, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina