Resultats de la cerca

Es diplomà a la Juilliard School el 1938 Deixeble de Pau Casals i Emmanuel Feuermann, debutà a Nova York l’any 1946 i fundà un conjunt de música de cambra, amb el qual actuà entre el 1947 i el 1954 Fou membre fundador del Trio Beaux-Arts, grup amb el qual feu un gran nombre de gires fins el 1987 Fou professor, entre d’altres, de la Manhattan School of Music en 1950-82, de l’State University de Nova York en 1960-85 i de la New Jersey University Normalment tocava amb l’Stradivari anomenat Stanlein, datat el 1797 El seu repertori habitual incorporava obres clàssiques i romàntiques…

Estudià i es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne d’A Siloti piano, S Tanejev contrapunt i AS Arenskij i M Ippolitov-Ivanov composició Mantingué estrets contactes amb S Rakhmaninov i A Skr’abin, que influïren en la seva formació com a pianista, cosa que es palesà en una tècnica caracteritzada per la precisió i la fidelitat al text La seva activitat docent el portà a prendre part activa en el desenvolupament del sistema d’ensenyament musical rus Fou professor de l’Escola Filharmònica de Moscou 1904-06 i del Conservatori de Moscou 1904-61, del qual fou rector dues vegades 1922-24 i…

Inicià la seva formació al Conservatori de Praga, l’any 1940, amb František Maxian Debutà a la capital txeca el 1944, i dos anys després es desplaçà a Leningrad, on estudià amb P Serebrjakov De retorn a Praga el 1951, guanyà el Concurs Primavera de Praga i emprengué una carrera internacional, que es desenvolupà bàsicament als països aleshores de l’òrbita soviètica i també a Anglaterra i Austràlia Intèrpret de nombrosa música de cambra, fou membre del Trio Suk , del Quartet Smetana i de Solistes de la Filharmònica Txeca En la seva discografia destaquen els concerts per a piano de…

Fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i estudià amb Zoltán Kodály, Ernö Szegedi, Lajos Hernadi, Leó Weiner i Ilona Kabos El 1950, a Budapest, feu el seu primer concert El 1962 es donà a conèixer a Londres i el 1965 als Estats Units Durant els anys seixanta formà duo amb el violinista György Pauk, amb qui va tocar el 1991 durant el Festival Mozart celebrat a Londres en el marc commemoratiu del bicentenari del músic de Salzburg El 1972, Frankl i Pauk formaren trio amb el violoncellista Ralph Kirshbaum Frankl ha estat premiat en diversos certàmens…

La dedicació a la música contemporània ha marcat en gran part la seva trajectòria Fou deixeble de Lucette Descaves i Jacques Féurier al Conservatori de París i assistí als cursos d’estiu de Géza Anda a Zuric Després de ser premiat en un concurs a Lisboa 1968 i en el Concurs Internacional de Piano de Leeds 1969, el 1979 guanyà el Concurs Internacional Géza Anda de Zuric Ha actuat, com a solista, amb directors tan prestigiosos com G Solti, Ch von Dohnányi i P Boulez, i amb conjunts com Domaine Musical i Musique Vivante, amb els quals ha interpretat músics d’altres èpoques -com ara WA Mozart- i…

Estudià a Iowa i Nova Jersey L’any 1988 s’installà a Nova York, on tocà amb diversos músics, com ara el guitarrista Peter Bernstein i el pianista Larry Goldings, amb els quals formà un trio A partir del 1990 tocà amb el guitarrista John Scofield i també amb els saxofonistes Joe Lovano i Maceo Parker Aviat es convertí en un dels instrumentistes més sollicitats per músics dels estils més diversos, com ara els saxofonistes Lee Konitz i Michael Brecker i el guitarrista Pat Metheny Bill Stewart és considerat un dels bateries més importants de la seva generació i ha dut a terme…

Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones, conegut com a ’…

Iniciada en gimnàstica artística al Club Natació Granollers i entrenada per Juana Calvo, fou campiona de Catalunya júnior 2000, 2001 Amb la selecció estatal, guanyà la medalla d’or en l’exercici de terra dels enfrontaments amb França i Holanda 2001 i aconseguí la quarta plaça en la competició per equips del Campionat del Món 2001 A partir del 2002 s’interessà pel túmbling Guanyà el Campionat d’Espanya 2002 i la Copa d’Espanya 2003 i participà en el Campionat d’Europa 2002 de l’especialitat Anys després practicà la gimnàstica aeròbica al Club Esportiu Bunkay Participà en Campionats d’Espanya,…

Estudià piano a Madrid amb Josep Tragó i a l’École Normale de Musique de París 1926 amb ACortot i MJuliard de Guéraldi, i clavecí amb W Landowska En tornar a Mallorca 1930 es dedicà a l’ensenyament del piano Els anys trenta féu concerts a les Balears, a la Península i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia Creador del Trio Mallorca i promotor del primer concurs internacional Frederic Chopin de Valldemossa, el 1961 es traslladà a Alacant, on el 1970 ocupà la càtedra de clavecí a l’Institut Musical Òscar Esplà Compongué més de setanta obres, d’entre les quals Suite mallorquina , per a…

Estudià la carrera d’enginyer industrial i alhora contrapunt i composició amb Josep Soler Amplià estudis a Darmstadt 1972 Autor, entre altres obres, de Cinc peces per a piano 1970, Isoritme 1971, per a conjunt instrumental, Saudade , per a dues flautes, The Ascension of Saint Rose of Lima , per a orgue 1973, Cercles 1974, Vuit peces per a orquestra 1974, Apsara II, per a trio 1975, Quartet de corda 1976, Ophiusa , per a flauta, Visió experimental , per a gran orquestra, Un fosc accent, una fosca presència 1979 i Hora foscant 1981, per a cors, L’ombra 1979, Cordèlia 1979, per a…