Resultats de la cerca

De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com…

Bastant muntanyosa el mont Caravius té 1 116 m, presenta en general una costa rocallosa, excepte en el sector occidental, on predomina una petita plana litoral més enllà es troben les illes de Sant'Antioco i San Pietro El clima, la vegetació i els conreus són propis de l’àrea mediterrània El poblament és molt escàs

És situada a la costa occidental de l’illa i a la fèrtil plana de Cul de Sac, amb un excellent port al golf de la Gonâve Fundada el 1749, és de planta quadriculada oberta a la badia i voltada de vegetació Indústria sucrera, tèxtil i de begudes El port rep la major part de les importacions del país

S'estenen, al llarg de 1 000 km, en direcció NE-SW Els cims més alts atenyen entre els 1 500 m i els 2 000 m Separen la conca del riu Kolyma dels rius de la conca de l’oceà Pacífic El clima és continental La vegetació és de tundra Hi ha jaciments d’or

Comprèn les cinc ries més grans de Galícia Corcubión, Muros e Noia, Arousa, Pontevedra i Vigo Constituïda per materials paleozoics, presenta un litoral molt fragmentat El clima és oceànic i presenta una vegetació de caducifòlies i pinars Al llarg de les ries hi ha situats importants nuclis urbans, on han estat establertes indústries derivades de la pesca i drassanes

És situat a l’aiguabarreig dels rius Cigüela i Guadiana La vegetació aquàtica és constituïda pel canyís i, sobretot pels gramenets alts, mentre que l’única espècie arbòria de la zona és el tamariu El més representatiu del parc és, però, la seva funció de lloc de pas i hivernació per a diverses espècies d’aus aquàtiques

El plomatge és de tons foscs, a vegades amb taques llampants Habiten a la vora dels estanys i poden caminar i córrer per damunt de la vegetació flotant Es reparteixen en cinc gèneres, tots tropicals, subtropicals o intertropicals Els representants més importants són els jacanes i el gallet africà Actophilornis africanus , que habita a tot el sud d’Àfrica

Tenen el cap ample, els ulls grossos i la trompa curta, adaptada per a xuclar Presenten sovint tons metàllics, verds o blaus Tenen el vol ràpid i habiten entre la vegetació xuclen els sucs dolços de les plantes, i algunes espècies s’alimenten de carn en descomposició El representant tipus de la família és la mosca blava

Es desenvolupen en zones de clima semiàrid o mediterrani de pluges intenses i sobtades, allà on el mantell vegetal és escàs En regions més humides, els badlands poden aparèixer a causa de la desaparició artificial de la vegetació erosió antròpica El mot prové de la regió de Bad Lands ‘terres dolentes’ de Dakota del Sud i de Nebraska EUA

El seu punt més sortint és el cap Čel’uskin Amb una superfície d’uns 400 000 km 2 , és plana al N i al S i muntanyosa al centre monts Byrranga, 1 146 m alt La vegetació és de tundra i de bosc tundra al S, i hi ha jaciments de carbó Els rius principals són P'asina, Tajmyr i Khatanga