Resultats de la cerca

Potser d’origen precèltic, resistiren la dominació dels romans que els donaren aquest nom per tal com anaven pintats Al s III dC reberen influències romanes i cristianes, però la cristianització culminà amb sant Columbà 663 Els set regnes o grups que formaven foren unificats per Angus Mac Fergus 731-761 Les invasions escandinaves els obligaren a unir-se amb els escots escot, sota l’autoritat de Kenneth I d’Escòcia 844-846

N'és un exemple l’hendecasíllab de cinc peus i mig

Foren islamitzats pels turcs, i després de la Primera Guerra Mundial foren perseguits pels grecs Parlen un dialecte romanès propi, el meglenític Llur centre és Nânta

A Elx és venerat un sant Agatàngel com a fill de la ciutat però, pot ésser una confusió amb l’anterior Té una capella amb imatge barroca en un extrem del pont sobre el Vinalopó, que comunica amb el barri de Santa Teresa Festa 23 de gener

Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als caps ducs i…

El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de…

El 1548, per donació, passà als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües