Resultats de la cerca

Professional des del 1982 fins el 1993, que es retirà, formà part successivament dels equips Renault 1982-85, Système U 1985-89, Castorama 1990-91 i Gatorade 1992-93 i obtingué un total de 76 victòries Destacat corredor per la combinació de talent natural i tenacitat, del seu palmarès sobresurten dues Voltes Ciclistes a França 1983 i 1984, una Volta Ciclista a Itàlia 1984, el Campionat de França en carretera 1984, dues curses Milà-San Remo 1988-89 i una Flèche Wallonne 1986 El 1987 i 1989 fou sancionat per dopatge, el segon dels quals reconegué, tot i que es declarà contrari als…

Debutà com a professional el 1996 Aconseguí, entre altres títols, el Masters d’Augusta 1997, 2001, 2002, 2005, 2019, el campionat de la Professional Golfers Association PGA 1999, 2000, 2006, 2007, l’Obert dels Estats Units 2000, 2002, 2008 i l’Obert Britànic 2000, 2005, 2006 Les tres victòries del 2000 en els tres torneigs del Grand Slam el convertiren en el més jove dels cinc golfistes que han aconseguit aquesta fita Llevat del 1998, el 2004 i el 2008, fou nomenat jugador de l’any de la PGA fins el 2009, any que anuncià la retirada de la competició arran d’un escàndol privat,…

Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc,…

S'inicià amb Ardashīr I 226-242 Hom maldà per retrobar l’antiga monumentalitat dels aquemènides fou també un moment creador quant a les noves tècniques introduïdes en la construcció d’arcs i voltes Pertanyen a aquesta època la cúpula del palau d’Ardashīr a Fīrūzābād, així com els palaus de Dāmghān, Baz-e i Kuh-e Khwadje Posteriors, bé que d’estil idèntic, són els palaus de Djerre, Kāzerūn, Yazdikhwadt, Sarvestān, Kal-e Dukhatar i Qaṣr-e Shīrīn Quant a l’escultura, hi ha també un intent d’autoafirmació sobresurten els baixos relleus de Naqsh-e-Radjab i Naqsh-e-Rostam Just en…

Es vinculà a aquest esport el 1965 com a delegat i membre de la junta directiva del Casal de Vilafranca i un any després es convertí en entrenador Seguí en el càrrec quan el 1970 la secció d’hoquei del Casal s’escindí i es fundà el Club Patí Vilafranca, amb el qual el 1979 assolí l’ascens a la divisió d’honor, però la temporada següent deixà la banqueta Després d’una breu etapa com a membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge 1983-85 i com a entrenador dels equips del collegi Sant Ramon, tornà a la directiva del CP Vilafranca, i en fou president 1987-91 El 1992 entrà…

Organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona, es disputava en un circuit que anava des del Morrot fins al castell de Montjuïc S’organitzava una cursa per a professionals, que es dividia en una prova en línia i una contrarellotge, curses per a amateurs , curses en categoria femenina, categories inferiors, veterans i tàndems per a invidents La primera edició se celebrà al març del 1965 i en resultà vencedor Federico Martín Bahamontes A l’octubre del mateix any es disputà la segona edició, que a partir de llavors quedà fixada en aquest mes El ciclista que en guanyà més edicions fou Eddy Merckx,…

Nasqué impulsat per la secció d’atletisme del Club Balonmano Granollers, però actualment és organitzat pel CA Granollers Les tres primeres edicions es disputaren en un circuit urbà sobre asfalt El 1967 es traslladà a un circuit al voltant de l’estadi municipal, aconseguí la categoria internacional i reinicià la numeració com a primera edició del Cros Internacional Ciutat de Granollers El 2011 fou seu del Campionat de Catalunya de cros Al palmarès figuren grans noms com Trevor Wright, Mariano Haro, Chris Stewart, Ian Stewart, Mike Tagg, Mohamed Gammoudi i Bronislaw Malinowski A partir de la…

S’inicià al Club Natació Barcelona i destacà en l’estil de braça El 1972 es proclamà campió de Catalunya dels 200 m i d’Espanya dels 100 m braça i dels 4 × 100 m estil, a l’hivern amb l’equip del CNB i a l’estiu amb la selecció catalana A dinou anys abandonà la natació Posteriorment practicà futbol platja, karate, waterpolo i surf de vela L’any 1988 es traslladà a Madrid per exercir de metge i començà a practicar el triatló amb Bicicletas Otero Aconseguí cinc Campionats d’Espanya de triatló 1990-93, 1995, el darrer en l’especialitat d’esprint, i dos subcampionats 1989, 1994 També guanyà dos…

Es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó Fou en cinc ocasions campiona de Catalunya en individuals 1934, 1935, 1940, 1941, 1942 dotze en dobles amb M Cruz López 1934, amb la Sra King 1935, amb D Rifé 1940, amb M Blasco 1941, amb G Losse 1942, amb C Puig 1946, 1948, 1949, amb D Rifé 1947, amb A Guri 1950 i amb MJ Riba 1954, 1957, i quatre en dobles mixtos amb JM Blanc 1940, amb L Carles 1941, amb J Bartrolí 1947 i amb P Masip 1950 Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1942 i en dobles el guanyà en vuit ocasions amb MJ Chávarri 1934, 1942, 1944, 1945, amb L Álvarez 1941, amb A…

Residència reial de Ramsès II ‘casa o domini de Ramsès’, fou, juntament amb Memfis, la seu principal d’aquest sobirà i dels seus successors de les dinasties XIX 1320-1200 aC i XX 1200-1085 aC al nord del país És coneguda també en les fonts egípcies pel seu epítet d' Aa-nakhtu ‘gran de victòries’ Segons la Bíblia, els hebreus foren obligats a fabricar els maons per a bastir-la i n'eixiren en l’Èxode Malgrat la seva importància, de la qual es fan ressò una sèrie de papirs miscellanis egipcis, el seu emplaçament resta dubtós Identificada primerament amb Pelusium, AHGardiner s’inclinà després per…