Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
Bernardino de Cárdenas y de Portugal
Història
Lloctinent de Catalunya (1592-96), duc de Maqueda, marquès d’Elx i senyor de Crevillent, net de Bernardino de Cárdenas y Pacheco.
Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell 1592 Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília 1598-1601 En morir, li succeí en aquest càrrec el seu fill Jorge de Cárdenas y Manrique mort el 1644
Pedro Manuel Colón de Portugal y de la Cueva
Història
Militar
Noble i militar castellà, duc de Veragua.
Entre altres càrrecs havia ostentat el de governador de Galícia 1677 i el de capità general de les galeres d’Espanya Fou lloctinent de València 1679-80 combaté el bandolerisme, però fou deposat a causa del procés i l’execució del bandoler i exfrare agustí Pere Antoni Ribera , dut a terme malgrat la seva condició d’eclesiàstic Fou virrei de Sicília 1696-1701 i conseller d’estat
Vicenç Gonzaga de Guastalla
Història
Fill del duc Ferran II de Guastalla i de Victòria Doria.
Fou general de la cavalleria a Nàpols i Sardenya, on residí quan fou nomenat lloctinent de Catalunya 1664 Un funcionari castellà, José Niño, li dedicà, amb aquest motiu, una Descripción de Cataluña El seu govern fou respectuós amb els catalans, probablement pels consells d’aquesta obra Posteriorment fou membre del Consejo de Indias i virrei de Sicília 1678 Retirat a Salamanca, ingressà a l’orde dels caputxins
José Celestino Mutis Bossio
Literatura
Metge i polígraf.
El 1761 anà a Santa Fe com a metge del virrei Exponent de la investigació científica a l’Amèrica Llatina en l’època colonial, dirigí la famosa Expedició Botànica i reuní un gran herbari i un meravellós tresor iconogràfic, base de la monumental Flora de la Real Expedición Botánica del Nuevo Reino de Granada És autor d' El arcano de la quina i d’altres importants treballs
Joan Vives i de Canyamars
Història
Política
Polític.
Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec
Martí de Torres
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Era doctor en cànons, canonge de València i conseller del rei Fou virrei de Sicília entre el 1419 i el 1421 El papa Martí V el nomenà bisbe de Vic el 1421 quan encara era només sotsdiaca Sembla que no residí mai a la diòcesi, on actuava en nom seu el canonge Francesc Malla L’any 1422 residia a Barcelona, on sembla que morí
Chiloé
Illa
Illa de Xile, a la regió de Los Lagos, prolongació meridional de la Cordillera de la Costa.
És d’economia bàsicament agrícola blat, patates i ramadera porcí Hi és també important la pesca i l’explotació forestal La població es concentra a Ancud i a Castro Fou descoberta per Garci Hurtado de Mendoza 1558 Durant els s XVII i XVIII depengué del virrei del Perú i, posteriorment, de la capitania general de Xile Fou un dels últims reductes reialistes a caure a mans de patriotes 1826
Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva
Història
Setè duc d’Alburquerque, marquès de Cuéllar i comte de Ledesma i Huelma.
Lloctinent de Catalunya 1616-19, ambaixador d’Espanya a Roma, virrei de Sicília 1627-32 i president del Consell d’Aragó 1632-37 Durant la seva lloctinència de Catalunya portà una política molt severa contra el bandolerisme aristocràtic decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala i Serrallonga i, gràcies a la cooperació de la burgesia litoral, aconseguí d’exterminar la virulència d’aquest fenomen endèmic al Principat
Jaume de Cordelles i Ramanyer
Història
Noble, germà de Felicià.
Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona Combaté fins el juliol del 1713, que, malalt, presentà la dimissió Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, però no en trobaren a nom seu
Íñigo Vélez de Guevara y de Tassis
Història
Polític castellà.
Comte d’Oñati Se significà per la seva oposició a la política del comte duc d’Olivares, especialment pel que feia referència al trasllat del conflicte hispanofrancès a la frontera catalanofrancesa Ambaixador a Savoia, Viena i Roma i virrei de Nàpols 1648-53, es distingí en la repressió de la revolta napolitana i en la subsegüent derrota de l’exèrcit francès comandat pel duc de Guisa, que fou fet presoner
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina