Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
proteids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels que agrupa un gènere americà (Necturus) i un d’europeu (Proteus).
Es tracta de salamandres que viuen permanentment en estat larvari En ambdós casos hi ha brànquies externes i el gènere americà presenta pulmons molt reduïts El gènere europeu és una forma cega i completament despigmentada, i habita als avencs
pasteurel·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per individus anaerobis facultatius, gramnegatius i típicament en forma de bacil.
Inclou diversos patògens de vertebrats, com ara Haemophilus influenzae , altres que són causa de gingivitis i d’importants malalties que afecten animals de granja, i diversos comensals que viuen en les mucoses d’ocells i mamífers, especialment al tracte respiratori superior
múrut
Etnologia
Individu d’una tribu de Borneo que habita al N de l’illa.
Pertanyent al grup d’ètnies daiak, han disminuït molt des de la Segona Guerra Mundial uns 30 000 individus el 1980 Construeixen els pobles en zones escarpades viuen dels conreus tropicals amb la cacera i la pesca com a complements
sara
Etnologia
Individu de les estepes situades a les terres tropicals humides i a la zona seca de la plana del Txad.
Conreen mill, blat de moro, maní i tabac i es dediquen a la cria de bestiar i de cavalls Viuen en cabanes fetes amb fibres vegetals Els homes porten una pell a manera de davantal, mentre que les dones van nues
mizostòmids
Helmintologia
Classe d’invertebrats de l’embrancament dels anèl·lids que atenyen fins a 3 mm, de cos discoidal, arrodonit o el·líptic, amb la cara dorsal llisa.
A la ventral hi ha la boca, envoltada de ventoses No tenen aparell respiratori ni circulatori i són hermafrodites proteràndrics Viuen com a paràsits de crustacis i crinoïdeus, als quals ocasionen diverses inflamacions Hom creu que són poliquets degenerats pel parasitisme
clívia

Clívia ( Clivia miniata )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies de fulles cintiformes, de la família de les amaril·lidàcies, que neixen de la base, i inflorescències de flors generalment de color taronja.
Són plantes amb un gran nombre d’híbrids, sempre verdes, que viuen bé en llocs ombrejats, i que tenen gran interès en jardineria, sobretot l’espècie C miniata —la clívia pròpiament dita— i la C nobilis , originària del sud d’Àfrica
aduar
Etnografia
Entre els pastors del nord d’Àfrica, conjunt de famílies governades per un caid que posseeixen uns costums i uns interessos comuns.
Part d’una tribu o agrupament superior, solen considerar-se descendents d’un mateix avantpassat A Algèria, ha estat considerat durant molt de temps com a unitat territorial Actualment viuen agrupats en circumscripcions que sovint no corresponen a les antigues tribus
dragó
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, distribuïts en unes 7 espècies caracteritzades per presentar el cos sense escates, els ulls grossos, junts i situats sobre el cap, els llavis gruixuts, la mandíbula superior protràctil i el preopercle amb 3 o 4 punxes.
Són de petites dimensions, puix que sols poden fer de 15 a 30 cm Viuen en els fons litorals de les mars càlides i atemperades, des d’uns quants metres fins a centenars de metres de profunditat No tenen interès econòmic
gelada
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats de la família dels cercopitècids, que pot assolir 1,50 m de llargada total, amb el cos i el cap voluminosos i la cua força llarga acabada en un manyoc de pèls, pelatge de color terrós fosc a l’esquena i a les extremitats i gris als costats, abundant per tot el cos, excepte al pit i al coll, on la pell és vermellosa.
Viuen en ramats nombrosos i s’alimenten de vegetals i d’insectes Els mascles són més grossos i tenen manyocs de pèl erèctils sobre l’occípit L’àrea de distribució dels teropitecs es limita a l’Etiòpia central i meridional
terebratulina
Zoologia
Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels testicardins, de la família dels terebratúlids, amb els braços tentaculars disposats en dos lòbuls laterals, els tentacles o lofòfor branquial curt, la closca allargada en forma oval i ornada amb costelles fines i granuloses.
D’un a dos cm de llargada, inclou nombroses espècies bentòniques d’alimentació microfàgica que viuen en fons entre 50 i 200 m de profunditat no són gaire comuns a les mars de tot el món, incloses les dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina