Resultats de la cerca

Estudià enginyeria aeronàutica i treballà d’enginyer entre els anys 1961 i 1967 Al mateix temps exercia com a fotògraf del teatre Divaldo i Branou, a Praga, feina amb la qual guanyà el premi anual de fotografia del teatre el 1967 La seva obra més coneguda és, però, la sèrie de reportatges sobre la vida dels gitanos a la República Txeca, Anglaterra, Irlanda, França, Espanya i Portugal El 1970 se n'anà a viure a Anglaterra i França, però el 1991 tornà a la República Txeca per a treballar en un projecte sobre l’anomenat Triangle negre, la zona industrial i minera compresa entre Polònia, Alemanya…

Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i publicitari de l’…

Hom tapa amb cola, amb tires de paper, etc, els forats de la zona de teixit que té dibuix El marc amb la tela, disposat sobre el paper, el teixit, etc, que hom vol imprimir, estampar o decorar, és omplert de tinta espessa, pasta d’estampació, etc, que és feta córrer amb rasqueta per tal que en travessar el teixit o la tela de sedàs pels indrets on hi ha dibuix imprimeixi, estampi, etc, el paper, el teixit, etc Aquest procediment, que fou en un principi un mètode rudimentari per a estampar teixits, és actualment emprat mitjançant màquines automàtiques en les arts gràfiques, en la…

L’art púnic no tingué ni la qualitat ni la intensitat d’altres arts mediterrànies del mateix temps, com el grec o l’etrusc, bé que la pobresa de l’art púnic ha estat sovint exagerada Hi ha pocs vestigis de l’arquitectura Els temples eren de tradició feniciooriental, i a partir dels segles V-IV aC es manifestà una marcada influència tècnica grega De l’escultura en pedra hom coneix poques estàtues, però són abundants les esteles votives o funeràries amb relleus La coroplàstia és molt rica es troba com a exvots als santuaris o a les tombes Hi ha una triple tradició artística per una…

Els seus objectius eren d’honrar la memòria de Ramon Llull i de recollir objectes artístics, especialment els religiosos retirats del culte, per tal d’evitar llur destrucció Amb aquests materials formaren tot seguit el Museu Arqueològic Lullià, installat al Collegi de la Sapiència El 1916 totes les colleccions, molt importants, passaren al Museu Diocesà, però unes diferències amb la cúria donaren lloc a una divisió entre els objectes de propietat eclesiàstica i els propis de la Societat, que el 1927 els oferí en dipòsit a la Direcció General de Belles Arts, si bé l’oferiment no…

La seva finalitat és la normalització del circ com a espectacle cultural en igualtat amb la resta d’arts escèniques El seu camp d’actuació són la interlocució amb les administracions, formació, creació i producció, circuits d’exhibició, patrimoni històric i marc fiscal i laboral L’organització fou creada al desembre del 2004 com a resultat d’unes Jornades sobre Circ Memorial Joan Armengol celebrades a l’Ateneu Popular de Nou Barris a l’octubre d’aquest any Té com a precedent l’Associació de Circ de Catalunya ACC, vigent del 1991 al 1998 De l’APCC depèn La Central de Circ – Espai…

Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida,…

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc preeminent entre…

Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà especialment la…

Es formà a Boston i a París, on residí del 1948 al 1954 i on absorbí una gran diversitat d'influències, entre les quals Matisse, Brancusi i l'arquitectura romànica, que influïren en el geometrisme i la simplicitat de les formes i colors de seves obres, plenament representatives del moviment hard-edge , que cerquen més l’impacte visual que la riquesa de matisos Establert a Nova York, el 1956 hi feu la seva primera exposició El 1966 participà per primer cop a la Biennal de Venècia, i el 1968 a la Documenta de Kassel Treballà també l'escultura i el relleu i feu installacions, entre les quals al…