Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
monestir de Sant Pere dels Arquells

Aspecte de l'església de Sant Pere dels Arquells
© Patrimonifunerari.cat
Monestir
Pabordia o priorat canonical dependent de l’Estany, situat a l’església parroquial de Sant Pere dels Arquells del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra).
Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al segle XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap canonge…
Tres Dies dels Cingles de Trial

Tres dies dels Cingles de Trial
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTOCICLISME
Motociclisme
Competició internacional de trial disputada anualment des del 1973.
Era organitzada pel Moto Club Cingles de Bertí El recorregut, de 45 km els dos primers dies i una mica menys el tercer, s’ha de completar en 7 h i 30 min i consta de 30 zones dues en pista coberta Es disputa entre els termes municipals de Sant Feliu de Codines, Gallifa, Sant Llorenç Savall, Caldes de Montbui, Sant Quirze Safaja i Castellterçol Durant la dècada de 1970 s’hi inscriviren prop de 300 pilots cada any, molts dels quals eren noms illustres del panorama internacional, com Andrews, Karlson, Burgat, Lejeune, Ahvala, Coutard, Edwards i Krahnstover Fou pionera a incloure zones cobertes…
refugi dels Estanys de la Pera

Refugi dels Estanys de la Pera
© Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats
parc nacional dels volcans de Hawaii

Cràters al Parc Nacional dels Volcans de Hawaii
© Corel / Fototeca.cat
Espai natural
Parc nacional de l’estat de Hawaii (Estats Units d’Amèrica), a l’illa i l’arxipèlag homònims.
Establert el 1961, gaudeix de protecció des del 1916 Amb una superfície de 1308 km 2 , les principals atraccions són els dos volcans més actius del món, el Mauna Loa també el més gran del món i el Kilauea , a uns 40 km de distància El 1987 fou inclòs en la llista del patrimoni natural mundial de la UNESCO Són també atraccions notables del parc el desert Ka‘ū, extensió amb formacions de lava petrificada i els boscos de vegetació autòctona, especialment de falgueres arboriformes
sepulcres megalítics dels Prats de Rei
Conjunt de dos sepulcres megalítics, al terme municipal dels Prats de Rei (Anoia).
L’un, situat a les Maioles, ha estat datat entre el Neolític final i el Calcolític El dels Tres Reis pertany a l’edat del bronze
revolta dels Llauradors de l’Horta
Història
Aixecament dels llauradors de l’Horta de València que tingué lloc el 1663, arran de la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn, com als habitants de la ciutat.
Els jurats feren empresonar 40 homes d’Alboraia, i com a represàlia els llauradors assetjaren, armats, la ciutat, defensada per la Companyia del Centenar de la Ploma 500 homes a compte de la ciutat i 300 estudiants Davant l’atac armat i l’empresonament per part dels llauradors del jurat cavaller, el lloctinent general Manuel Sarmiento de los Cobos inicià les negociacions i signà uns capítols, que féu signar també als jurats, i aconseguí, amb el suport de l’arquebisbe de València, que fossin aprovats pel rei, per por que el moviment no s’estengués a Xàtiva ja hi havia hagut…
Biblioteca de la Rosa dels Vents
Col·lecció d’obres de creació literària publicada a Barcelona (1936-38) per les Edicions de la Rosa dels Vents.
Publicà uns vuitanta títols i continuà els Quaderns Literaris Tenia un caràcter popular i fou dirigida per Josep Josep Janés i Olivé , fundador de la revista Rosa dels Vents A redós de la Biblioteca, hom edità una sèrie d’assaig i una de poesia L’Oreig
Llibre dels reis francs de Gotmar
Historiografia catalana
Crònica que recull els regnats dels reis francs des de Clodoveu a Lluís IV (481-939).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què obsequià el…
monestir de Sant Sebastià dels Gorgs
Monestir
Priorat benedictí, actualment església parroquial del poble de Sant Sebastià dels Gorgs, al municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès).
El conjunt monàstic El monestir, que sembla tenir els orígens al segle XI, respon a un conjunt de construccions bastides i reformades en diverses etapes que es palesen tant en l’arquitectura com en els elements ornamentals Consta d’una església, situada al nord, amb un gran campanar de torre al costat sud-est, i un claustre, adossat al sector sud de l’església i a unes cases modernes que probablement han substituït antigues dependències monacals L’església L’edifici que podem visitar és el resultat de les reformes realitzades després del 1380, durant uns treballs que afectaren l’antic temple…
Organització dels Països Exportadors de Petroli
Política
Economia
Organisme creat per les Conferències de Bagdad (1960) i Caracas (1961) per unificar les polítiques petrolieres dels països membres (tots ells importants exportadors de petroli) i protegir llurs interessos.
Els membres fundadors foren l’Iran, l’Iraq, Kuwait, l’Aràbia Saudita —que té la clau de la majoria de les decisions, ja que disposa d’un terç de la producció total del càrtel— i Veneçuela Posteriorment, fins la dècada de 1970, s’hi afegiren Qatar 1961, Indonèsia 1962, Líbia 1962, els Emirats Àrabs Units 1967, Algèria 1969, Nigèria 1971 i l’Equador 1973 Té la seu a Viena Després de la conferència de Teheran del 1971 i la guerra araboisraeliana del 1973, els països de l’OPEP aprofitaren la forta dependència i vulnerabilitat energètica mundial respecte a llurs petrolis per a formar un càrtel de…