Resultats de la cerca
Es mostren 7068 resultats
Associació Excursionista de Cerdanyola
Excursionisme
Entitat excursionista de Cerdanyola del Vallès.
Fundada el 5 d’octubre de 2000, ha organitzat diverses expedicions La més destacada, l’AEC-CIMS als Andes 2004, en la qual Lluís Trabalón i Pau Centellas assoliren l’Huascarán Nord 6655 m i altres cims de la Cordillera Blanca del Perú Entre els esportistes formats a l’entitat destaca l’escalador Víctor Esteller
Binissafúller

Vista de la cala de Binissafuller, amb l’illot al darrere
© Antònia Sánchez - En Menorca
Caseria
Caseria amb població dispersa del municipi de Sant Lluís (Menorca), a l’oest del poble, a uns 3 km de la costa.
A la costa hi ha la cala de Binissafúller , amb una urbanització i les anomenades “casetes de sa vorera”, actualment protegides, i que es construïren com a llocs d’estiueig També cal esmentar l’ illot de Binissafúller
baronia de Carrícola
Història
Jurisdicció territorial del País Valencià vinculada el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja
, juntament amb la d’Atzeneta.
Passà als Orense i als Tamarit
La Hormiga de Oro
Publicacions periòdiques
Revista catòlica carlina en castellà fundada per Lluís Maria de Llauder, apareguda a Barcelona del 1884 al 16 de juliol de 1936.
Dirigida per Carles Viada, defensà les actituds de la dreta catòlica conservadora
Museu Olímpic i de l’Esport
Museu
Museologia
Espai expositiu inaugurat a Barcelona el 2007, a l’anella olímpica de Montjuïc, just al costat de l’Estadi Olímpic Lluís Companys.
Recull la història de l’olimpisme i de l’esport en general i mostra objectes que permeten conèixer l’evolució en el temps de la pràctica esportiva i que sovint han pertangut a insignes esportistes i personatges internacionalment reconeguts Destaca també la presència de recursos audiovisuals i de propostes interactives i multimèdia Ocupa un espai d’uns 4 000 m 2 , estructurat en dos grans cubs units per una rampa
caputxí terciari de la Mare de Déu dels Dolors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a València el 1889 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, amb la finalitat específica de reeducar nois.
Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a Itàlia i a l’Amèrica del Sud
Taller de Músics
Música
Escola de música moderna situada a Barcelona, creada l’any 1979 per Lluís Cabrera, Fernando Hernández i el trompetista americà Américo Bellotto.
Al llarg de la seva existència ha aglutinat nombroses iniciatives relacionades amb el jazz a més a més dels cursos de música s’hi organitzen seminaris internacionals de jazz , cursos intensius, festivals, etc Els estudis que s’hi imparteixen estan dividits en tres nivells preparatori, mitjà i superior, cadascun dels quals consta d’un nombre variable de cursos monogràfics trimestrals, i es basen en un mètode pedagògic inspirat en el model americà l’alumne tria les matèries que vol cursar i així defineix la seva especialització des del començament, i parallelament als estudis teòrics, pot…
comtat de Castellar
Història
Títol concedit el 1604 al coronel de milícies Lluís de Vilanova de Castellar i Quintana, baró de Bicorb i senyor de Castellar.
Passà als Castellví i als Armet
Societat Artística i Literària de Catalunya
Agrupació creada a Barcelona els darrers anys del s XIX pels pintors Modest Urgell —que la presidí—, Lluís Graner i Enric Galwey.
Tenia la seva seu a la Sala Parés La integraven artistes, escriptors i colleccionistes pertanyents en general a l’alta burgesia i a la classe militar Enfront de les tendències artístiques més renovadores del Modernisme, agrupà els noms més destacats de l’art català conservador En foren socis, entre altres, Romà Ribera, M Feliu i de Lemus, Soler i de les Cases, Brull, Tamburini, Cusí, Jaume Vilallonga, Baixeras i Ricard Urgell, el seu element més avançat Celebrà exposicions de conjunt anuals des del 1900, en les quals participaren també Carlos Vázquez, Meifrén, ATolosa, BCasas, Mongrell,…
Marxa de la Llibertat
Política
Iniciativa política unitària promoguda especialment per Lluís M. Xirinacs i per Pax Christi, i sostinguda per alguns partits i entitats cíviques catalanes.
Consistí, a l’estiu del 1976, en el recorregut arreu del Principat —amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya del Nord— de cinc columnes de “marxaires” que difongueren, mitjançant concentracions, mítings, colloquis, etc, i a desgrat de la forta repressió policíaca, les reivindicacions nacionalistes i democràtiques de l' Assemblea de Catalunya