Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…
els Cent Dies
Història
Nom donat a l’últim període del regnat de Napoleó I, que començà el 20 de març de 1815, quan l’emperador arribà a París després d’escapar-se de l’illa d’Elba, i acabà el 28 de juny del mateix any amb la segona restauració borbònica, deu dies després de la batalla de Waterloo.
la Candelera
Aspecte de la Fira de la Candelera de Molins de Rei
© Fira de la Candelera
Folklore
Nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal el 2 de febrer (i originàriament, de l’Epifania, el 14 de febrer), en la qual hom commemora la presentació de l’infant Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, d’acord amb la llei jueva.
Aquesta festivitat, que ja era celebrada a Jerusalem al segle IV, Justinià la introduí a Constantinoble al segle VI, des d’on s’estengué per l’Orient i després per l’Occident Abans de la missa major hi ha benedicció de candeles que hom reparteix als assistents A Catalunya, és costum de desfer els pessebres aquest dia En alguns llocs de la Catalunya septentrional hom feia una paròdia de la cacera de l’os A Valls hom celebra cada deu anys les festes de la Candela , i des del 1851 Molins de Rei celebra un mercat i fira agrícola coincidint amb la celebració Fira de la Candelera
xoriguerisme
Art
Terme, derivat del nom de José Benito Xoriguera, amb el qual hom designa, inadequadament, la modalitat del barroc hispànic del final del segle XVII i de la primera meitat del segle XVIII, força influït pels artistes barrocs italians (Bernini, Borromini i altres), que es caracteritza per una exaltada combinació carregada, barreja d’elements gòtics, platerescs i barrocs.
Entre els representants d’aquest estil destaquen, ultra els Xoriguera, Pde Ribera, NTomé i els Figueroa
seco-
Química
Prefix emprat en la nomenclatura de sistemes policíclics, especialment en el camp dels esteroides, per a indicar que un dels enllaços —les fites del qual s’han d’especificar— de l’estructura designada pel nom trivial el qual precedeix ha estat trencat, i que les posicions terminals així originades han addicionat cadascuna un àtom d’hidrogen.
assegurament del dot
Dret civil
Conjunt de mesures previstes legalment per tal de garantir, quan calgui, l’efectivitat de la restitució del dot
per part del marit, i que consisteix fonamentalment en la constitució, per part d’aquest, d’una hipoteca anomenada per aquest motiu hipoteca dotal
, i en la inscripció dels béns en el registre de la propietat a nom de la muller.
lleis apuleies
Dret romà
Nom amb què són conegudes diverses lleis promulgades a Roma entre el 103 i el 100 aC per iniciativa del tribú Apuleu Saturní, que eren destinades a regular la distribució de les terres provincials (Lex Appuleia agraria) i a defensar els habitants de les províncies de les possibles extralimitacions dels magistrats i de la milícia (Lex Appuleia maiestatis).
Victòria de Samotràcia
Victòria de Samotràcia
© Fototeca.cat-Corel
Nom amb què és coneguda una níkē
ròdia de marbre (de vers la fi del s III aC o el començament del II), commemorativa de la victòria naval de Demetri I de Macedònia a Salamina (306 aC), que fou descoberta a Samotràcia el 1863 (altres fragments foren trobats el 1954) i que és conservada al museu del Louvre.
El vigor i el moviment del tors i les ales, amplificat per la bella corba de la proa que li fa de pedestal, així com la inclinació i el balanceig de la roba, inflada pel vent, que s’humanitza tot deixant entreveure la bellesa femenina sota els vels lleugers, en fan una de les obres mestres de l’escultura hellenística
baronia de Montclús
Història
Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús
, al N del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del s XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.
La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny ,…
advocació
Cristianisme
Títol afegit al nom de Jesucrist, al de la Mare de Déu o al d’un sant que posa en relleu alguna prerrogativa o circumstància important o n’indica un lloc geogràfic amb el qual té relació (p ex: la Mare de Déu de la Salut, el Sant Crist de Lepant, Sant-Francesc-s’hi-moria
).