Resultats de la cerca

Davanter Fitxà pel Reus Deportiu 1967-85, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà tres Copes d’Europa 1970, 1971, 1972, una Recopa d’Europa 1984, quatre Lligues 1970-73, quatre Copes del Rei 1970, 1971, 1973, 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Monza italià 1985-87 i tornà al Reus Deportiu, on jugà la temporada 1987-88 i penjà els patins Fou 103 cops internacional absolut amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà el Campionat del Món 1976 També assolí tres Campionats d’Europa júnior Com a directiu, ha estat vicepresident del Reus Deportiu 1988-91 i, des del 1995, de la…

Aconseguí els títols estatals de pes en categoria cadet, júnior i promesa La seva trajectòria es divideix en dos períodes fins el 1997, abans de l’accident de trànsit que estroncà la seva progressió, i a partir del 2002, quan tornà a les competicions En la primera etapa i amb els colors del FC Barcelona aconseguí quatre títols catalans consecutius en pista coberta 1993-96 i un a l’aire lliure 1994 Millorà gairebé una vintena de vegades el rècord català de la prova i disputà el Campionat d’Europa sub-23 i els Jocs Mediterranis 1997 El 2002 tornà a la competició de la mà de l’Integra2 l’…

Fou seleccionador català femení juvenil 1996, 1997 i absolut 1997, 1998 Exercí com a segon entrenador del FC Barcelona 2004-07 en l’etapa en què el tècnic principal era Xesco Espar Guanyà la Copa d’Europa 2005, la Lliga 2006 i la Copa del Rei 2007, a més d’una Supercopa d’Espanya i tres Lligues dels Pirineus El 2008 passà a coordinar els equips de base del Barcelona i dirigí el Barcelona B, amb el qual guanyà la Lliga de divisió de plata 2012, 2013, 2014 Fou entrenador d’El Jaish de Qatar 2015-17, equip que el 2016 es proclamà campió de la Lliga i de la Copa qatariana, i seleccionador de…

Sempre lligat al bàsquet femení en els seus inicis, dirigí també equips de les categories inferiors del Picadero JC Fou entrenador del CB Cibes amb el qual fou campió de la segona divisió femenina i assolí l’ascens a la primera Posteriorment dirigí el Betània-Patmos i el CB Hospitalet El 1985 passà al bàsquet masculí i entrenà el BC Andorra, equip amb el qual aconseguí el campionat de segona divisió El 1986 fitxà pel Bàsquet Manresa, amb el qual debutà a l’ACB Després de dues temporades a Manresa, passà al CB Sant Josep de Girona 1988-89 i posteriorment entrenà l’Argal Huesca 1993-94 i el…

S’inicià al CN Viladecans, el 1994 fitxà pel CN L’Hospitalet i l’any següent fou becada per la Federació Catalana a la Residència Blume Ja al CAR de Sant Cugat, a les ordres de Joan Fortuny, fou Campiona d’Europa júnior en 100 m papallona 1997 El 2002, passà a les ordres de Jordi Murio i, posteriorment, de Carlos Carnero Establí el rècord d’Espanya de 100 m i 200 m papallona 2001 Guanyà la medalla de bronze de 200 m papallona en el Campionat d’Europa 2000, un or en 4 × 100 m estils i quatre plates en les proves de papallona dels Jocs Mediterranis 2001, 2005 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney…

Jugà en la posició de defensa i es formà al Reus Deportiu, club en el qual transcorregué la major part de la seva carrera esportiva Després de trenta-dues temporades consecutives, marxà al CE Vendrell, on estigué una temporada, i més tard fitxà pel CP Vilafranca, on durant la temporada 2011-12 fou entrenador i jugador abans de passar a ser-ne només tècnic Pel que fa a títols, tots els seus èxits arribaren amb el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, un Mundial de clubs 2008, una Supercopa d’Europa 2009, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una…

S’inicià i competí sempre pel Club Nàutic Cambrils en les classes optimist i làser L’any 2007 fou campió de Catalunya en làser 47, i el 2008 disputà el Campionat del Món de l’especialitat Es retirà el 2009

Pertany al Club d’Orientació de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1995 i és membre fundador del Club Esportiu Farra-O 2002 Entre altres podis en Campionats de Catalunya i Copa Catalana, fou campió d’Espanya de Relleus 2001, 2002, campió de Catalunya d’Ultrallarga Distància 2007 i de Llarga 2009, així com campió d’Espanya de Marató-O 2008, i de Catalunya 2008, 2009, formant equip amb Josep Mayolas Casas

Membre del Club de Tir Tarraco-Grana, guanyà un Campionat d’Espanya de fossat olímpic de primera categoria 2010 En la mateixa especialitat de tir al plat, també guanyà el GPI Espanya 2001, 2003, el Matx Ibèric 2001 i la Copa Presidente 2004, 2006 Fou quatre vegades campió de Catalunya absolut 2000, 2007, 2008, 2010 i aconseguí el Campionat de Catalunya de primera categoria individual 2000, 2005, 2007, 2008, 2010, 2011 i per equips 2001, 2003, 2004, 2006-09 També guanyà la Copa President 1999, la Copa Catalunya 2002, 2005, 2006, 2008, 2010, el Trofeu Generalitat 2001, 2002, 2011 i torneigs com…

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport