Resultats de la cerca

L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà 52 volums en català, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F Almela i Vives, V Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General Espartero 1956…

Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Palma, i periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Al seu treball literari i periodístic, cal afegir-hi la tasca com a professor i conferenciant Dirigí la Llar de la Joventut de la Diputació Provincial de les Balears 1977-80 El 1935 fundà i dirigí la revista de crítica literària i artística Ideas Estéticas Fou director de les publicacions Ciudad , Cort , Dijous i Hoja del Lunes Redactor del Baleares , collaborà en Última Hora , El Día , Diario de Mallorca i La Estafeta Literaria Fou membre del CSIC i acadèmic de la Real Academia…

Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller Prengué part en la campanya d’Almeria 1309 Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars 1311 Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols 1314 Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebellió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir 1326-28, 1330-34 Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca…

Baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada i senyor del castell i les valls de Gallinera i d’Ebo Fill primogènit de Lluís de Vic i de Corbera, de qui heretà les possessions Fou educat a la cort Prengué part en la conquesta de Granada amb el seu germà Joan, que hi morí 1492 El mateix any es casà amb Violant Ferrer i Soler, filla gran de Lluís Ferrer i Eixarc El 1505 fou nomenat justícia criminal de València Acompanyà l’any següent Ferran II i Germana de Foix a Nàpols, i el 1507 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa, càrrec que tingué fins el 1520 —fou confirmat a la mort de Ferran II…

Fill segon del donzell Francesc de Puigpardines, àlies de Verntallat, senyor de la força de Verntallat, i de Violant La seva activitat s’inicià la primavera del 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II i a favor d’aquest s’alçà contra les exigències dels senyors feudals del NE de Catalunya, i hostilitzà les tropes de la generalitat que es dirigien a Girona per oposar-se a la reina Joana Enríquez, que s’hi havia refugiat El 1446 es casà amb Joana Noguer, de Batet Nomenat capità reial, des dels seus refugis de la Muntanya i la Selva, tot utilitzant tàctiques pròpies de la guerra de…

Fill d’Antonio Trivulzio i de Francesca Visconti  Condottiere , fou enviat dels Sforza en ajut de Lluís XI de França 1465, i també de Pere de Mèdici, del marquès de Montferrat i dels senyors de Correggio Després d’un viatge a Terra Santa, anà al Piemont a lluitar contra el duc de Borgonya 1476 Formà part del consell de regència del duc Joan Galeàs I i comandà una expedició contra els genovesos rebels 1477, contra els Pazzi florentins 1478 i contra el duc Lluís I de Milà 1479, amb el qual acabà unint-lo una certa amistat Lluís I l’envià en ajut de Ferran I de Nàpols per a dominar els barons…

A través del duc de Vendôme, aconseguí d’introduir-se a la cort de Felip V d’Espanya el rei, acabat d’enviduar, es casà, per recomanació seva, amb Isabel de Farnesio, filla del duc de Parma Alberoni, com a conseller de la nova sobirana, s’erigí en primer ministre 1717 Isabel se serví d’Alberoni per als seus projectes d’obtenir a Itàlia estats per als seus fills Alberoni destituí els ministres que no li eren prou addictes i refermà la seva posició amb el cardenalat, aconseguit aquell mateix any, gràcies a haver fet cooperar les naus de Felip V en l’alliberament de Corfú Amb…

Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet…

Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès El 1362 obtingué a Launac diòcesi de Tarba una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué lloc fins el…