Resultats de la cerca
Es mostren 11304 resultats
hexaclorobenzè
Química
Derivat halogenat que es presenta en forma de prismes cristal·lins que es fonen a 231°C.
Hom l’obté per cloració enèrgica del benzè i d’alguns alquibenzens És emprat en síntesi orgànica i com a fungicidaPer la seva capacitat contaminant, les seves propietats químiques i la seva persistència en el medi ambient, aquesta substància ha estat catalogada com a compost orgànic persistent COP Estudis realitzats el 2003 indiquen que l’HCB és el COP de concentració més elevada a l’atmosfera
Henry Raeburn
Pintura
Pintor escocès.
S'inicià en el camp de l’orfebreria i la miniatura, i es decidí a pintar de forma totalment autodidàctica La seva obra té un caràcter espontani i vigorós, perquè treballava directament damunt la tela, sense estudis o esbossos previs Es destacà com a retratista Sir John Sinclair National Gallery, Londres, John Tait i la seva neta National Gallery, Washington, Alexander Dyce Victoria and Albert Museum, Londres
Agustí Pumarola i Busquets
Metge.
Catedràtic de microbiologia a Salamanca 1958 i Barcelona 1962, fou president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Amplià estudis al Karolinska Institutet d’Estocolm, a Copenhaguen i a l’Institut Pasteur de París Treballà principalment en l’estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, i creà escola en el seu departament universitari
Julius Pokorny
Lingüística i sociolingüística
Indoeuropeista txec d’origen jueu.
Els seus estudis s’orientaren especialment a les llengües cèltiques, sobretot l’antic irlandès, del qual publicà manuals A historical Reader of Old Irish 1928, Altirische Grammatik 1925 i traduccions Altkeltische Dichtungen 1944 En collaboració amb Alois Walde publicà el Vergleichendes Wörterbuch der indogermanischen Sprache 1926-32 i més tard, individualment, l' Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch 1948-69, obres bàsiques en el camp de la indoeuropeística
Daniel de Nueda i Llisiana
Música
Músic.
Deixeble de Pérez-Corredor i d’ELópez-Chávarri, amplià estudis al conservatori de Madrid Fou professor de piano al conservatori de València, ciutat on fundà una orquestra de cambra És autor, entre altres obres, de Panorama de la música sinfónica valenciana i Apuntes para la historia de la banda Fundà la revista Musicografía 1933-36, especialment dedicada a la música valenciana culta i popular
Josep Mallart i Cutó
Educació
Pedagog.
Estudià a Barcelona, a Ginebra i a Madrid, i estudià psicotècnia i orientació professional a Berlín Membre de diverses entitats científiques espanyoles i estrangeres, publicà importants estudis pedagògics i laborals, com La educación activa 1925, La Escuela del Trabajo 1928, La escuela productiva 1928 i La formación profesional en España 1933, i collaborà en diverses revistes Fou condecorat per la seva obra pedagògica 1975
Tomàs Maestre i Pérez
Metge.
S'establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885 El 1894 s’establí a Madrid, on ocupà, més tard, la càtedra de medicina legal de la universitat Publicà estudis sobre dactilografia, l’allegat Un error judicial 1905 i una Introducción al estudio de la psicología positiva 1905, i estrenà l’obra teatral Los degenerados 1896
Lluís Llobet
Astronomia
Cristianisme
Eclesiàstic i astrònom.
Era conegut amb el nom de pare Melitó Ingressà en l’orde caputxí 1702 i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa Llenguadoc Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées 1738, i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí Colònia, 1743
Erwin Neher
Física
Físic alemany.
Graduat el 1965, treballà a les universitats de Wisconsin 1966-67I i Yale 1975-76 i el 1983 fou nomenat director del departament de biofísica de membranes de l’institut Max Planck Arran dels seus estudis en biologia cellular, el 1991 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina juntament amb B Sakmann, amb el qual descobrí els canals iònics de la cèllula i les seves funcions
Theodosius Dobzhansky
Biologia
Genetista.
El 1927 emigrà als EUA, on treballà en diverses universitats i en centres d’investigació Féu estudis sobre herència i evolució cultural, i sobretot sobre genètica de la drosòfila Escriví nombrosos articles en revistes especialitzades i diversos llibres Genetics and the Origin of Species , 1937 Evolution, Genetics and Man , 1956 Heredity and the Nature of Man , 1964 Genetics of the Evolutionary Process , 1970 etc