Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Pierre Bovet
Educació
Psicologia
Pedagog i psicòleg suís.
Director 1912-44 de l’Institut des Sciences de l’Éducation Institut JJ Rousseau de Ginebra Fundà i dirigí el Bureau International d’Éducation 1925-29 Contribuí, ensems amb Adolphe Ferrière i Édouard Claparède, a l’estructuració, l’organització i la coordinació de les escoles noves , per ell anomenades escoles actives Fou editor d’"Intermédiaires des éducateurs” 1912-20 i de “L’éducateur” 1924-29 Escriví, a més, Le génie de Baden-Powell 1921, Le sentiment religieux et la psychologie de l’enfant 1925, L’instinct combatif 1928 i Vingt ans de vie 1912-13
Josep Maria Bocabella i Verdaguer
Economia
Disseny i arts gràfiques
Cristianisme
Llibreter i promotor religiós.
Propietari de l’antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d’un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana Fundà l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep 1866, que aconseguí 600000 associats, la revista El propagador de la devoción a San José 1866, amb una tirada de 25000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família el
José María Blanco White
Literatura
Nom amb què és conegut l’escriptor andalús José María Blanco Crespo.
Fou canonge a Cadis i a Sevilla, i redactor de ‘Semanario patriótico’ Durant la invasió francesa anà a la Gran Bretanya, on es convertí al protestantisme, fundà la revista ‘El Español’ 1810-14 i collaborà en la premsa anglesa La seva obra poètica evolucionà des del neoclassicisme de l’escola sevillana — Corila 1796, Los placeres del entusiasmo, etc— fins al Romanticisme dels darrers anys — Una tormenta nocturna en alta mar 1829— En anglès és autor, entre altres obres, de Letters from Spain 1822 i del famós sonet Mysterious night
Salvatore Battaglia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari.
Professor universitari, fundà i dirigí la revista “Filologia e Letteratura”, féu diverses edicions crítiques la Teseida i el Filocolo de Boccaccio, etc i publicà importants estudis sobre narrativa francesa i italiana medieval, poetes provençals i literatura castellana, recollits molts d’ells en La coscienza letteraria del Medioevo 1965 L’interès per la literatura pròpia es reflecteix en Esemplarità e antagonismo nel pensiero del Dante 1966 i la seva vasta cultura i varietat d’interessos són evidents en Mitografia del personaggio 1968 Dirigí fins el volum VII el Grande dizionario della lingua…
Agustí Bassols i Prim
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i en ciències fisicoquímiques, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense Collaborà en força revistes Fundà i dirigí dues publicacions Revista médica barcelonesa i Contra la tisis Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica medicosocial de la tuberculosi La tos, sus causas y tratamiento 1885 Climatoterapia española de la tisis pulmonar 1888, Diagnóstico de las enfermedades del pecho 1900, L’art de respirar 1901, La tuberculosis y las tres higienes 1909, Orientaciones antituberculosas 1911, etc
Josep-Antoni Barraquer i Roviralta

J. A. Barraquer i Roviralta
© Fototeca.cat
Medicina
Oftalmologia
Metge.
Fou un dels iniciadors de l’escola d’oftalmologia catalana moderna Fundà un dispensari a l’Hospital de la Santa Creu 1879 des d’aquí, i, més tard, des de la càtedra d’oftalmologia de la facultat de medicina de Barcelona, la qual fou el primer a ocupar 1914, elevà el nivell de l’especialitat Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a la histologia normal i patològica, especialment a la histopatologia ocular Fou també un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona Fou pare d’ Ignasi Barraquer i Barraquer
Josep-Ignasi Barraquer i Moner
Oftalmologia
Oftalmòleg.
Fill d’Ignasi Barraquer Es llicencià en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952 Treballà amb el seu pare a l’Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident 1947-54 El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d’oftalmologia 1958-66 a l’Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà el 1964 l’Instituto Oftalmológico de las Américas i, posteriorment, l’Instituto Barraquer 1968 Ideà diversos instruments i tècniques quirúrgiques, entre les quals la queratoplàstia refractiva Rebé distincions oficials i acadèmiques
Ricardo Baroja y Nessi

Ricardo Baroja
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador i escriptor basc, germà de Pío Baroja.
La seva pintura, expressió plàstica de l’esperit de la Generació del 98, és de temàtica predominantment paisatgística, i tècnicament voreja l’impressionisme Destaca la qualitat dels seus gravats, influïts per Goya Escriví novella, teatre i contes, gairebé tots centrats en el País Basc, però literàriament és conegut sobretot per l’obra Gente del 98 1952, recull d’articles que aparegueren al “Diario de Madrid” el 1935 L’any 1926 fundà el teatre de cambra El Mirlo Blanco, del qual fou director i on dugué a terme diverses activitats
Josep Maria Barnadas i Mestres
Escultura
Escultor i cooperativista.
Com a escultor es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà prop de Carles Flotats entre les seves obres destaquen dos misteris del rosari monumental de Montserrat i el monument a Crist Rei de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Propietari rural, intervingué en el moviment cooperativista fundà el celler Alella Vinícola, fou membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyaters de Catalunya i tingué una part destacada en els congressos de la Federació Agrícola Catalanobalear, de Manacor 1907, de Tarragona 1909 i d’Igualada 1913
Enric Ey
Psiquiatria
Psiquiatre.
Estudià medicina a Tolosa i a París i filosofia a París Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval Illa de França del 1933 al 1970 Fundà els congressos mundials de psiquiatria 1950, fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona Publicà Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie Collaborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la collecció Monografies Mèdiques