Resultats de la cerca

Estructuració de la musicologia com a disciplina acadèmica, segons H H Dräger © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura En primer lloc és una ciència, és a dir, una ocupació reflexiva o crítica de tota la substància i accidents del fenomen sonor i de la vida musical possibles de ser abordats per la raó, tant de manera filosòfica, psicològica, històrica, sociològica com cientificonatural Per mitjà de la reflexió positiva i fenomenològica, busca aclarir els problemes de la música fins a l’especulació abstracta Com a ciència moderna nasqué en ambients alemanys al final del segle XIX Des de la fi…

El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…

A diferència, però, de la pulsació actual -unitat de temps relativa, estretament lligada al tempo i al caràcter de cada peça-, el tactus era una unitat de temps relativament fixa, d’entre 1/60 i 1/70 minuts Alguns estudiosos i teòrics han volgut veure en aquesta equivalència una certa relació entre tactus i ritme cardíac Fos com fos, aquesta relativa fixació del tactus implicà l’existència, durant el Renaixement, d’una mena de tempo ’usual', uniforme i constant en tota la música, amb possibles però molt lleugeres desviacions En la partitura, la nota que normalment representava el tactus era…

La idea de construir idiomes artificials d’ús universal es configurà plenament en temps de la Illustració, i es difongué al segle XIX, parallelament a les revolucions liberals S’elaboraren més de 200 idiomes artificials, els autors dels quals pertanyien, en general, a les nacions cultes del centre i del nord d’Europa, amb llengua pròpia i de petites dimensions Des dels Països Catalans, per camins ben diversos, es feren algunes contribucions interessants per a combatre la maledicció bíblica de la Torre de Babel, tan singulars, que la primera es publicà a la Xina, a Macau i a París la segona, a…

Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…

Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…

Vida Compaginà l’activitat musical amb la carrera diplomàtica D’infant aprengué cant a l’escola municipal de Pàdua Cantà a Roma en diverses ocasions -el 1708, davant el cardenal Pietro Ottoboni- El 1667 l’elector Ferran Maria de Baviera el portà a Munic, ciutat on romangué durant vint-i-un anys El 1672 viatjà a Roma per estudiar composició amb Ercole Bernabei, mestre de capella de Sant Pere A la capital italiana publicà la seva collecció de salms de vespres Psalmodia vespertina 1674, per a vuit veus i orgue No es té notícia que hi compongués música profana, però sembla probable que conegués…

Vida D’origen humil, realitzà la seva formació musical primer a l’església de Walcourt, després a Maubege i finalment a Anvers El 1751 anà a París, on fou deixeble de JPh Rameau En aquesta ciutat fou director de l’orquestra particular del mecenes La Pouplinière fins el 1762, i compongué diverses simfonies per a aquesta formació Entre el 1762 i el 1770 dirigí el teatre de Lluís Josep de Borbó príncep de Condé, a Chantilly El 1766 també serví com a ordinaire de la musique , a la casa de Louis-François de Bourbon, príncep de Conti Tot i que la seva producció instrumental no minvà, durant aquesta…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Fou molt apreciat a Espanya durant el segle XVI, on també s’anomenà vihuela , i donà lloc a una producció musical de gran qualitat Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, de fons pla, un mànec amb deu trasts movibles i un claviller en forma de pala amb clavilles posteriors Pot tenir sis o set ordres de cordes, lligades a la base de l’instrument i tensades sobre un pont La taula harmònica porta una roseta central Antigament, el terme viola feia referència a un ampli nombre d’instruments…

Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…