Resultats de la cerca

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i posteriorment feu la carrera d’enginyer civil a Karlsruhe 1921-27 Visqué a Berlín i Londres, i el 1939 s’establí als Estats Units, on ensenyà teoria i composició al Hartt College i el Westchester Conservatory Nova York, 1939-45 i composició a la Carnegie-Mellon University de Pittsburgh 1945-69 A Copland el presentà a Serge Koussevitzky, amb el qual mantingué una amistat difícil Segons confessà ell mateix, A Borodin i M Musorgskij influïren en la seva obra, com també ho feren més tard P Hindemith i, sobretot, I Stravinsky…

Estudià música a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1963 amb A Midsummer Night’s Dream B Britten en unes funcions de la New York City Opera El 1965 cantà a Hamburg i inicià una brillant carrera que la dugué als principals teatres i festivals d’òpera europeus Actuà a Ais de Provença, Munic, Edimburg, Salzburg i Londres, entre altres ciutats El seu repertori inclogué títols de GF Händel, WA Mozart, V Bellini, G Verdi, H Berlioz i P Mascagni Protagonitzà diversos enregistraments fonogràfics, sota les millors batutes del moment G Prêtre, J Levine, i algunes…

Iniciat en el món musical amb l’aprenentatge del violí, rebé les primeres lliçons de composició de Finn Hoffding, el 1951 Dos anys més tard ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on estudià teoria, composició i instrumentació Assistent tècnic del Teatre Reial de Copenhaguen 1959-64, fou professor de composició en diferents centres Les seves primeres obres palesen una clara influència de la música bartokiana i del serialisme, però a poc a poc s’anà interessant per l’estil expressiu de compositors com G Ligeti, K Stockhausen i P Boulez Membre del moviment Den ny Enkelhed 'La nova…

Inicià la seva trajectòria com a afeccionat, però ben aviat, aconsellat pel tenor Luis Lima, començà els estudis de cant al conservatori de la seva ciutat natal i, parallelament, realitzà els de medicina Aviat debutà al Teatre Arriaga de Bilbao en petits papers Finalment, el 1990 debutà a la Zarzuela de Madrid en el paper de Joaquín de la sarsuela La del manojo de rosas , de P Sorozábal A partir d’aquí inicià una brillant carrera que l’ha dut a la Scala de Milà, l’Òpera de Viena, el Covent Garden i el Festival de Salzburg, on debutà a l’estiu del 1998 en el paper de Rodrigo del…

Vida i obra Format al Seminari de Vic, posteriorment amplià els estudis a Barcelona cursant dret civil i canònic Estigué vinculat a diversos càrrecs eclesiàstics del bisbat de Girona des del 1879, presidí la junta auxiliar gironina per a la restauració del monestir de Ripoll i fou collaborador assidu de l’Associació Literària de Girona La seva afecció a l’arqueologia el portà a publicar L’Episcopologio Ampuritano Precedido de una reseña histórica y arqueológica de Ampurias ca 1897, resultat de les seves pròpies recerques dels materials emporitans amb un mètode avançat per a l’època Lectures…

Fou deixeble d’Aleix Mercè a la catedral de Lleida, on era membre del cor Més tard estudià clarinet amb A Santamaña i violí amb P Ichart Les dades que es tenen sobre ell el situen com a instrumentista de la catedral de Lleida, i també en diferents orquestres actives a la ciutat Fundà una orquestra de ball que portava el seu nom, amb la qual actuà arreu de Catalunya Posteriorment s’establí a Barcelona com a violinista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, tasca que compaginà amb la gestió d’un establiment de venda de partitures Compongué obres simfòniques i realitzà un miler d…

Inicià la seva carrera com a baix, el repertori del qual estudià a la seva ciutat natal amb P Kraus Debutà el 1936 com a Titurel Parsifal i el 1942 cantà a la Haia Després de la Segona Guerra Mundial, en què fou fet presoner, actuà regularment a Hamburg, Viena i Munic El 1953 cantà amb la companyia de l’Òpera de Munic al Covent Garden en unes aplaudides funcions d' Arabella Especialitzat en el paper de Telramund Lohengrin , l’interpretà en nombroses ocasions als festivals de Salzburg i Bayreuth, i també en diversos teatres europeus Interpretà així mateix…

Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat com a cantant,…

Estudià música i cant a Bucarest, on debutà el 1969 en el paper d’Elisabetta Don Carlo Posteriorment, es presentà en diversos teatres operístics de Suïssa, Alemanya i França Ha interpretat amb gran èxit papers wagnerians com els de Senta L’holandès errant , Elisabeth Tannhäuser o Sieglinda La valquíria , a més dels papers dramàtics de G Verdi -Abigaille Nabucco o Leonora Il trovatore - La riquesa del seu registre mitjà li ha permès abordar igualment papers d’òperes veristes d’autors com P Mascagni, U Giordano o G Puccini, especialment el paper titular de Tosca Ha cantat…

Fou fundat a Palma el 1898 per A Noguera, J Alcover, M dels Sants Oliver i G Alomar En l’àmbit musical defensà el simfonisme i la música de cambra El wagnerisme, el polifonisme i el nacionalisme esdevingueren els seus eixos estètics, i la música de cambra i per a piano foren els protagonistes de nombroses vetllades musicals Sovint s’hi realitzaren audicions d’obres simfòniques mitjançant un fonògraf o interpretant reduccions a dos pianos Hi actuaren A Noguera, J Marqués, M Crickboom, J Ainaud, P Casals, E Granados, M Pichart i L Moreau, entre d’altres El 1903 el Saló canvià de…