Resultats de la cerca

Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica Dins l’estètica de l’ escola d’Olot , la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a un cert impressionisme Hi ha obres…

L’iniciador de la dinastia fou Antoni Castelucho i Vendrell Barcelona 1835 — París 1910 dibuixant i gravador a Barcelona fundà 1895 una acadèmia de dibuix i pintura autor d’un important tractat de perspectiva teatral 1896, juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana Barcelona 1870 — París 1927 Aquest, pintor, amic de Casas i de Nonell, fou deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Llotja de Barcelona i, a París, de l’Académie Whistler, de la qual esdevingué professor adjunt el 1904 fundà a la capital francesa l’ Académie de la Grande Chaumière pintà profusament i mantingué relació…

Format el 1997 a l’Escuela Reina Sofía de Madrid, és integrat pels germans barcelonins Abel segon violí i Arnau Tomàs Realp violoncel, la violinista madrilenya Vera Martínez Mehner i el violista nord-americà Jonathan Brown des de la primavera del 2002 Considerada, des d’un començament, una formació d’enorme projecció, els seus triomfs als concursos internacionals de quartets de corda de Londres 2000 i Hamburg 2002 consolidaren una brillant trajectòria internacional que els ha portat a actuar a les sales de concert més importants del continent, amb un repertori que va des del barroc fins a la…

Després de jugar en les categories júnior de l’equip de la seva ciutat, l’any 2000 esdevingué professional en fitxar pel Mònaco i començà a jugar en la Lliga francesa en posició de lateral esquerre i central La temporada 2001-02 passà al Lilla OSC i la 2004-05 a l’Olympique de Lió, on fou titular del primer equip, amb el qual guanyà tres títols de Lliga 2005, 2006, 2007 i tres Supercopes 2005, 2006 i 2007 L’any 2007 fitxà pel Futbol Club Barcelona , i fou un dels titulars més destacats del primer equip dirigit per Josep Guardiola i Sala Amb el FC Barcelona ha guanyat quatre…

Fill de l’escriptor i activista Salvador Sunyer , inicialment estigué vinculat a la dinamització cultural de les comarques gironines, tot i que la seva activitat ha tingut un ressò molt més ampli El 1983 fundà Edicions El Pèl, i en fou responsable fins el 1987, any en què fou nomenat director del Centre Cultural la Mercè de Girona, càrrec que ocupà fins el 1992 Durant aquest temps fou també membre del plenari del Réseau Européen de Centres Culturals i director de les Sales Municipals d’Exposicions de Girona El 1992 fou guardonat amb el premi ACCA Associació Catalana de Crítics d’Art per la…

Llicenciat per la Universitat de Cambridge 1978, les seves primeres obres foren produïdes per l’Orange Tree Theatre a Richmond, Londres Living Remains 1982, Four Attempted Acts 1984, Definitely the Bahamas 1987, Dealing With Clair 1988 i Play With Repeats 1989 Durant els anys noranta les seves obres traspassaren les fronteres britàniques i començà a ser conegut a Nova York, on féu una estada Inicià la seva collaboració amb el Royal Court Theatre de Londres, on estrenà No One Sees the Video 1990, Getting Attention 1991, The Treatment 1993, Attempts on her Life 1997, The Country 2000, Face to…

Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo 1954, en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961 És considerat el principal representant de l’escola paulista, juntament amb João Batista Vilanova Artigas La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració La influència de Le Corbusier  i de l’arquitectura brutalista  es fa palesa en obres de gran audàcia…

El zen rebutja l’especulació, l’argumentació i la teorització i es preocupa únicament de la illuminació interior satori Per a disposar-se a rebre-la, hom se serveix de dos mitjans principals el dels kōan qüestions paradoxals i aparentment absurdes, que no tenen una resposta lògica i el del zazen o meditació tranquilla, que hom practica especialment en una sala de meditació, anomenada dōjō , situada al bell mig dels monestirs A part la intensa meditació, els monjos de l’escola zen, a diferència de moltes altres sectes monacals budistes, es dediquen a una vida de servei i treball…

Sembla que el seu origen ve de l' oculus de les primitives basíliques cristianes De petites dimensions fins a la segona meitat del s XII, en aquest moment augmentaren considerablement de diàmetre la de la façana occidental de l’església de Nantes, de la darreria del s XII, té 8 m Durant el s XIII s’hi afegeixen vidrieres Són importants les d’algunes catedrals gòtiques franceses Notre-Dame de París, Reims, etc També són notables les de la catedral de Lleó En l’arquitectura catalana n'hi ha encara d’estil romànic, com la de l’absis de Santes Creus s XII-XIII Les dels extrems del transsepte de…

Obra cabdal de l’arquitectura del Regne Nou, la seva construcció és deguda a Amenofis III i a Ramsès II, que n’amplià la part davantera Originalment era unit a Karnak per una via d’esfinxs, alguna de les quals encara es conserva Hom hi celebrava la festa de l’Opet, en el decurs de la qual hi eren traslladades pel Nil, des de Karnak, les estàtues de la tríada tebana Amon, Mut i Khonsú La part del temple construïda per Ramsès II comprèn un obelisc de 25 m l’altre s’aixeca a la Place de la Concorde, a París, un gran piló o porta monumental 65 m de llarg decorat amb relleus que representen la…