Resultats de la cerca
Es mostren 9877 resultats
Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals
Centre de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que té com a tasca principal l’estudi pluridisciplinari de les mars i els oceans i del paper que representen en el context del planeta.
Inaugurat oficialment el 2001, es constituí a partir de l’Institut de Ciències del Mar, que havia estat emplaçat a l’antic aquari de la Barceloneta, ja desaparegut, i la Unitat de Tecnologia Marina, de nova formació Actualment es troba situat en un edifici de nova construcció al costat del Port Olímpic de Barcelona El centre també proveeix la comunitat científica d’un ampli ventall d’installacions de recerca biblioteca especialitzada, zona d’aquaris experimentals, estació receptora d’imatges de satèllit, així com de suport logístic i tecnològic a la recerca oceanogràfica i a la…
Gerrit Thomas Rietveld
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador holandès.
El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a…
Associació d’Arquitectes de Catalunya
Arquitectura
Agrupació professional dels arquitectes catalans fundada a Barcelona el 1874.
Josep Oriol Mestres en fou el primer president A més d’un “Anuari” 1899-1929, l’Associació publicà dues revistes “La Ciutat i la Casa” 1925-27 i “Arquitectura i Urbanisme” 1931-36 Organitzà, a Barcelona, el IX Congrés Nacional d’Arquitectes 1922 i, a Barcelona i a Tarragona, el Primer i el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana 1932 i 1935, en els quals hom estudià la problemàtica de la construcció, l’habitatge i l’urbanisme a Catalunya El Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, creat el 31 de juliol de 1936, es féu càrrec de l’estatge social de l’Associació
Anheuser Busch
Economia
Societat multinacional nord-americana amb el domicili a Saint Louis, a l’estat de Missouri.
Creada per un grup d’origen alemany, inicià les seves activitats com a fabricant de cervesa —Budweiser—, i les amplià després al sector alimentari És el primer grup americà en el camp de les begudes, amb unes vendes de 6034 milions de dòlars el 1983 i una plantilla de 69700 persones A Catalunya controla la societat Bimbo SA, com a conseqüència de l’absorció, el 1982, de la també multinacional americana Campbell Taggart El 1990 signà un contracte amb altres accionistes catalans per a la construcció del parc d’atraccions Port Aventura , del qual posteriorment n'esdevingué…
Lawrence Robert Klein
Economia
Economista nord-americà.
Doctorat al Massachusetts Instite of Technology, durant la seva etapa d’estudiant fou molt influït per Paul A Samuelson Des del 1968 fins el 2000 fou professor a la Universitat de Pensilvània L’any 1980 li fou atorgat el premi Nobel en reconeixement a la seva contribució a la construcció i difusió de models economètrics Entre les seves obres figuren Economics Fluctuations in the United States 1946, The Keynesian Revolution 1947, Textbook of Econometrics 1953, An Essay on the Theory of Economic Prediction 1968, Brookings Quarterly Econometric Model of US Econometric Model…
Walter Wilhelm Bothe
Física
Físic experimental alemany.
Alumne de Max Planck, fou professor a la Universitat de Giessen 1930-32 i director de l’institut de física de Heidelberg 1932-34 Desenvolupà la tècnica de les mesures amb el comptador Geiger tot introduint el mètode de les coincidències per a mesurar la direcció de les radiacions còsmiques, i el 1930, en collaboració amb HBecker, descobrí unes radiacions de gran poder de penetració que foren posteriorment identificades com a grups de neutrons Collaborà en la construcció del primer ciclotró alemany 1944 Els seus treballs li valgueren el premi Nobel de física de l’any 1954, que…
Sant Fruitós dels Masos (Pals)
Art romànic
L’església de Sant Fruitós, situada al poble homònim, anomenat els Masos de Pals, és un gran edifici dels segles XVIII i XIX, acabat al començament del segle XX Aquesta construcció substituí un edifici anterior, de petites dimensions, actualment enrunat, situat a la banda de migjorn de l’actual Tot i que la dedicació a sant Fruitós indica sempre un lloc de culte molt antic, a les restes de l’església vella no hi ha pas vestigis anteriors als segles XVI i XVII Probablement una prospecció arqueològica podria indicar l’antiguitat o no d’aquesta església
Sant Joan (Avinyonet de Puigventós)
Art romànic
Era la capella de la comanda hospitalera d’Avinyonet, de la qual hi ha notícia des de mitjan segle XIII, installada a l’antic castell d’Avinyonet, que és documentat des del final del segle XI Per la visita que l’any 1661 féu el comissari hospitaler sabem que la capella es trobava en bon estat Al començament del segle XX fou construïda al seu lloc la casa de la vila, que conservà l’estructura de la capella i n’aprofità els murs per a la seva construcció Es tracta, possiblement, d’una obra dels segles XVI i XVII
Sant Pere de Cogollers (Perafita)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies es remunten a l’any 1276, quan Bernat de Bassil en el seu testament deixà, entre altres coses, dos sous a Sant Pere de Cogollers Cogoles El 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja devia estar en ruïnes, ja que no l’esmenta com a existent Actualment només es coneix el seu emplaçament en un petit serrat, on es veu material de construcció, bé que sense endevinar-s’hi estructures, prop del mas Cogollers
La torre de Cogoll (Mataró)
Art romànic
Aquesta torre, descrita per Francesc Carreras i Candi, que la troba documentada el 1128, diu que era situada dins el terme de Burriac, a l’extrem d’un turonet que acaba sobre l’actual carretera de Mataró a Argentona, on hi ha el sobreeixidor de les aigües de la mina de Dosrius De la “ turri vocata Cogoll qui est prope dictum locum de Argentona ” el 1203 en quedava en peu una meitat que va dibuixar i estudiar l’esmentat autor Ara no en queda res perquè es va destruir a causa d’una explotació de pedra i de materials de construcció