Resultats de la cerca

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador i membre de la junta directiva d’ Òmnium Cultural 1967-77, i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana 1975-77 Formà part de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona 1978-82, on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana Diputat del Parlament de Catalunya per Unió Democràtica de Catalunya , fou conseller de Justícia 1982-86 i 1988-91 i de Governació 1986-88 de la Generalitat Impulsà la modernització del dret civil català,…

Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, que dirigí durant dotze anys i de la qual fou també primer tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A…

A 19 anys es traslladà a viure a Barcelona, i entrà a treballar a La Maquinista Terrestre i Marítima, on es posà en contacte amb el món sindical català Afiliat a la Unió General de Treballadors  UGT i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , el 1980 fou nomenat secretari d’organització de la Federació del Metall de la UGT, i posteriorment, secretari general d’aquesta federació a Barcelona Parallelament mantingué una certa activitat política, sempre en el terreny socialista, i fou membre de l’executiva del PSC durant tota la dècada dels vuitanta El 1988 entrà a formar part…

Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873

Molt influït per l’avantguardisme francès del principi de segle, ha publicat els reculls Pleniluni 1980, premi Recull 1978, Metamorfosi del silenci 1982 i El clima de les flautes 1982 Fou guardonat en els Jocs Florals de Barcelona del 1984 amb La veu de les estàtues  i el 1986

Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1943 i doctorat el 1965 Els anys trenta collaborà amb Pau Vila en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya Entre el 1958 i el 1978 dirigí el Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, tasca que compartí amb la docència de la topografia i de la cartografia a diverses escoles i facultats de la Universitat de Barcelona Impulsà les editorials Alpina i Montblanch, que publiquen guies i llibres de caràcter geogràfic i excursionista, i el 1978 creà la Revista Catalana de Geografia

Fill d’un advocat Originari familiarment de Bordils Gironès, hi sojornà sovint Dibuixant vocacional, el 1924 publicà illustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent illustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J Rodríguez Grahit Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A Galí, al FAD i al Cercle Artístic Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera Féu des d’aleshores diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 exposà…

Fou comerciant pelleter És autor d’una gran quantitat de petites peces còmiques, entre les quals El patró Aranya 1883, Un músic de regiment 1884, molt representada, amb música de Josep Ainé, Ignocents 1885, Tot per les dones 1886 i Un dinar a Miramar 1890 També escriví les lletres de diverses sarsueles, en llengua castellana Un marido a línea corta , La perla de Getafe i El gorro de Fermín , amb música, respectivament, de Ricard Giménez, Conrad Fontova i Francesc Pérez i Cabrero

De l’orde franciscà Residí a Roma on ensenyà, durant molts anys, ciències històriques i investigà i inventarià els arxius de l’ambaixada d’Espanya a la Santa Seu Fou un dels primers consultors de la secció històrica de la Congregació de Ritus Publicà diverses obres, entre les quals es destaquen una notable Història de la ciutat de Balaguer 1913 i Visionarios, beguinos i fraticelos catalanes siglos XIII-XV 1930

Estudià farmàcia a Barcelona i fou catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona 1829-38, ciutat on es llicencià en medicina 1837 Revisà una nova edició de la Filosofía de la elocuencia , d’Antoni de Capmany 1836, i de la traducció de l' Histoire naturelle , de Buffon, que prologà Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición y descripción del daguerrotipo y del diorama 1839 Passà a Madrid, on fou catedràtic de química general de la facultat de medicina i membre 1862 de l’Academia de Ciencias Médicas Es distingí pel seu humanitarisme durant l’epidèmia de…