Resultats de la cerca
Es mostren 6497 resultats
Orcau

Vista del poble d’Orcau
© MPG
Poble
Poble (753 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat en un coster, al peu d’un turó (887 m) on hi ha les restes de l’antic castell d'Orcau.
L’església parroquial Mare de Déu dels Àngels fou bastida a mitjan segle XVI Formà municipi independent fins el 1970 L’antic municipi comprenia, a més, els pobles de Basturs, Montesquiu, la caseria o raval de les Eres de Sant Joan i els antics pobles de Galliner i el Puig de l’Anell Prop del nucli d’Orcau hi ha el jaciment paleontològic d’Orcau 2 , on es conserven desenes d’icnites que s’atribueixen a dinosaures del grup dels titanosaures Les icnites presenten dues morfologies les que corresponen a la forma del peu, que són grans poden superar els 60 cm de longitud i ovalades, i…
palau de l’Aljaferia
Edifici de Saragossa que conserva les restes més importants de l’art fet al regnat dels Banū Hūd, en particular a l’època d’Abū Ǧa‘far-al-Muqtadir, entre el 1047 i el 1081.
Era un palau fortificat en terreny pla, d’un tipus freqüent a Mesopotàmia, i el seu recinte tenia planta de quadrilàter irregular, reforçat amb torres rodones i una de quadrada, més forta, que deixava un pati al centre Subsisteixen parts importants de l’oratori, amb el miḥrāb i arcs mixtilinis i lobulats, fragments constructius i decoratius d’alabastre, capitells més esvelts que els califals i elements de les arcades del pati que desenvolupen, amb varietat de solucions i gran riquesa ornamental, l’entrecreuament d’arcs iniciat a la mesquita de Còrdova Molts d’aquests elements es troben avui…
el Roser
Convent
Antic convent dominicà del municipi de Ciutadilla (Urgell), les restes del qual es troben al peu del poble, a prop d’1 km i a poca distància de la carretera, a la part de ponent.
La seva fundació fou deguda als Guimerà a mitjan segle XVI Segons sembla fou Felip Galceran de Castrepinós, senyor de Ciutadilla i de Guimerà, qui inicià les obres entre el 1582 i el 1587 L’església era un bon exemplar d’estil renaixentista, i segons Ceferí Rocafort pertanyia al gòtic del darrer període feia 20 m de llarg per 12 d’ample amb creuer i absis poligonal de 3 cares adornades amb finestres La façana de pedra picada tenia les estàtues de sant Francesc i santa Clara a cada banda de la Mare de Déu en el presbiteri hi havia un sepulcre de la família Guimerà també tenia un…
ofidis

Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
craniofaringioma
Patologia humana
Tumor intracranial congènit derivat de les restes del tracte faringo-hipofític primitiu, que pot originar símptomes derivats de la compressió de la hipòfisi i de les vies oculars, com també un quadre d’hipertensió intracranial.
Entorn, recursos i formes de subsistència
Punxó d'os, Reclau Viver, Serinyà, ~20 000 BP MACB / GS La intervenció de molts processos geològics i climàtics al llarg del gran marge de temps que ens separa de les èpoques històriques més allunyades fa que, en general, el registre arqueològic d'aquests períodes sigui escàs i estigui més mal conservat que el de les èpoques més modernes Així, doncs, cal tenir present que, en molts casos, els arqueòlegs treballen amb un nombre reduït de jaciments que són una mostra insuficient o esbiaixada del passat més llunyà Però aquest registre arqueològic no tan sols ha estat sotmès als efectes dels…
Seana

Seana
© Fototeca.cat
Barri
Antic terme i barri del municipi de Bellpuig (Urgell), situat al N de la vila, entre les terres d’Anglesola, Barbens i Castellnou de Seana, drenat per la riera de la Coma.
Històricament, el lloc surt esmentat ja en el document de formació de la baronia de Bellpuig 1139 El 1180 Guillem d’Anglesola donà un alou en aquest terme als templers per a poder-hi fer llenya i portar-hi els ramats a pasturar El 1378 hi havia 4 focs, de la baronia de Bellpuig, que mantingué la jurisdicció malgrat que es feren donacions a Poblet, als templers de Barbens i als premonstratesos de Sant Nicolau de Fondarella La seva antiga església era dedicada a Sant Miquel el 1399 era del deganat de Tàrrega i a mitjan segle XV era ja destruïda No queda tampoc cap rastre del castell de Seana,…
Sant Joan de Pladecorts
L’església de Sant Joan de Pladecorts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, entre Ceret i el Voló, estès a banda i banda del riu, des del puig Sanglí (209 m alt) a la zona de contacte amb els Aspres rossellonesos (el torrent de Vallmanya, afluent, per l’esquerra, del Tec és el límit septentrional), fins a la plana al·luvial a l’esquerra del riu, que centra el poble de Vilargell.
El terme és drenat, encara, per la riera de Vivers L’esmentat sector septentrional és boscat La superfície agrícola és de 797 ha, dedicades al conreu d’arbres fruiters 127 ha, 68 de cirerers, 52 de presseguers i 6 d’albercoquers, hortalisses 9 ha, enciams i vinya 413 ha, de les quals 296 produeixen vi amb denominació d’origen controlat La ramaderia és important hi ha 1 137 caps de bestiar oví i 19 de cabrum L’activitat industrial se centra en la fabricació d’embalatges i de teules El poble 892 h agl 1982 100 m alt és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al…
Santa Magdalena de Polpís

Vista de Santa Magdalena de Polpís
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall de la rambla d’Alcalà (dita també barranc de Polpís), dominada a llevant per la serra d’Irta (on s’aixecava l’antic castell de Polpís) i a ponent per les talaies d’Alcalà, de les quals baixa el barranc de les Talaies o del Mas, que aflueix a la rambla d’Alcalà, aigua avall del poble.
La vall és aprofitada pel camí tradicional de Barcelona a València carretera, autopista i ferrocarril El territori improductiu, al sector muntanyós, ocupa 2450 ha bosc i matollar De les 2350 ha censades com a secà només són conreades poc més de la meitat, dedicades sobretot a garrofers i oliveres, substituïts progressivament per ametllers Hi ha granges avicultura El 28,5% de la població activa treballa en la indústria, el 25,8% en els serveis, el 22,8% en l’agricultura i el 20% en la construcció Aquesta diversitat és deguda a la proximitat de Benicarló i Peníscola Així i tot, la població, que…
monestir de Pinsent

Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (Sant Vicenç de Pinsent) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual…