Resultats de la cerca

Ardiaca de la seu d’Aosta, restaurà l’hospital del Gran Sant Bernat, fundat per tal d’atendre els pelegrins a Roma segle VIII D'altres fonts assenyalen que Bernat de Menthon visqué entre el 923 i el 1008 Canonitzat el 1681 i nomenat patró dels alpinistes el 1923 La seva festa se celebra el 15 de juny, tot i que en el Martirologi romà és el 28 de maig

Restaurà la unitat de l’imperi part, reclamà a Roma el tron d’or dels arsàcides que Trajà havia pres i amenaçà d’envair Armènia, cosa que féu en temps de l’emperador Marc Aureli Després d’algunes victòries, el seu regne fou ocupat pels romans, i la capital, Selèucia, i el palau de Ctesifont foren destruïts En signar la pau hagué de cedir l’alta Mesopotàmia a Roma

En el culte domèstic, primer eren considerats com els esperits tutelars dels queviures de reserva de les famílies, però, tot seguit, la seva protecció s’estengué a tota la família i reberen un culte similar al dels déus lars Venerats juntament amb Vesta fins a la fi del paganisme, hom cregué sempre que eren d’origen troià, transportats al Laci per Enees

Situat a l’encreuament de les vies principals i de la via praetoria , era també una mena de fòrum amb tribunal i lloc augural El nom de pretori designà així mateix, al llarg de la història romana, el lloc en què el pretor administrava justícia, les fortaleses situades en els confins de l’Imperi, la residència no urbana de l’emperador i el palau dels governadors de les diverses províncies, en tant que eren caps militars

A diferència del tabulari curial, els seus documents, per a tenir força judicial, calia que fossin completats amb jurament

Fill de Júpiter i de Juno i espòs de Venus, fou identificat amb Hefest És incert l’origen del seu culte, i diverses llegendes atribueixen a Ròmul la fundació del seu primer temple Honorat com a potència temible i invocat com a protector contra els incendis, li eren dedicades unes festes, les Vulcanals Déu principal d’Òstia i protector de Perusa, fou venerat també per altres pobles, entre els quals el dels gals

La màxima suposava el pas d’home lliure a esclau la mitjana, la pèrdua de la ciutadania romana i la mínima, l’anullació de la posició ocupada en el si d’una família En qualsevol cas, era causa de dissolució del matrimoni