Resultats de la cerca
Es mostren 5894 resultats
Joan Granados i Duran
Periodisme
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor comercial i visqué dos anys a Estocolm com a delegat de diverses indústries tèxtils Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya Del 1976 al 1978, i sota la presidència d’Agustí Montal, fou secretari general del Futbol Club Barcelona, càrrec des del qual impulsà el començament de les transmissions radiofòniques en català dels partits de futbol Fou director general de Patrimoni Escrit i Documental de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1981 i 1984 El 1983 fou…
Pep Bou

Pep Bou
© Adrian Harris / Institut Ramon Llull
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb el qual és conegut l’actor Josep Bou i Gravia.
Fundador de les companyies Pa de Ral 1978 i La Viu Viu Teatre 1981 Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fuji Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pellícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia Bufaplanetes, Fira de Tàrrega , 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea , 1990, Ambrossia , espectacle dedicat a Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta , 2000, Diàfan , 2003, Clar de llunes , 2007, i Rebufaplanetes 2009 A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèllules i Plantes 2004 i Bereshit La història més bella del cosmos 2010,…
Gary Stanley Becker
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en matemàtiques a la Universitat de Princeton 1951, posteriorment es doctorà a la Universitat de Chicago, on tingué com a mentor Milton J Friedman, i on desenvolupà la tasca docent i de recerca 1953-57 i des del 1970 després d’un parèntesi a la Universitat de Colúmbia també com a professor de sociologia 1984 Aplicà models econòmics a qüestions generalment associades amb la sociologia família, delinqüència, temps lliure, natalitat, discriminació racial i sexual, etc De les seves publicacions destaquen The Economics of Discrimination 1957, The Economic Approach to Human Behaviour 1976 i…
Daniel O’Connell
Història
Polític irlandès.
Jurista, es distingí per les seves idees nacionalistes Formà part dels Irlandesos Units, societat revolucionària, però es negà a participar en la revolució irlandesa del 1798 Quan fou aprovada l' Act of Union , que abolia el parlament irlandès 1800, treballà per la defensa dels interessos catòlics i creà 1823, amb Richard Lalor Sheil, la Catholic Association, reorganitzada més tard per ell mateix Derrotà a les urnes uns quants representants dels grans propietaris irlandesos protestants o d’origen britànic, i, obtinguda l’emancipació dels catòlics Catholic Relief Bill , 1829, ingressà a la…
Joan Llorens i Gardy
Arts decoratives
Escultura
Escultor i ceramista.
Fill de Josep Llorens i Artigas Conegut amb el nom de Gardy-Artigas Format a l’École du Louvre, es formà entorn de Chagall, Braque i Giacometti El 1959 installà un taller de ceràmica a París, i collaborà assíduament amb Joan Miró, especialment a les obres per a l’exposició Osaka 70, al Japó, país on havia estudiat ceràmica antiga Dedicat bàsicament a l’escultura —bronze i plàstics—, efectuà, el 1973, dues grans obres a l’aire lliure a Plateau d’Assy, per a illustrar, amb altres artistes, el Poème dans l’espace de JPLemesle El 1974 féu la Porta per a una ciutat a l’autopista Barcelona-Girona…
Thomas Woodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Rector de la Universitat de Princeton i governador de New Jersey 1910, formà part de l’ala liberal del partit demòcrata Fou elegit president dels Estats Units 1912, i reelegit l’any 1916 Impulsà una política econòmica renovadora creà l’impost personal sobre la renda i féu aprovar la Clayton Anti-Trust Act 1914 Mantingué una política intervencionista al continent americà Durant la Primera Guerra Mundial intentà de mantenir el principi de no-intervenció, però finalment declarà la guerra a Alemanya abril del 1917 Elaborà els seus 14 punts, que constituïen un programa de reconciliació per a una…
Bernardo Mozo de Rosales
Història
Política
Polític.
Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’Urgell en mans…
Moctezuma II
Història
Novè emperador asteca (1502-20).
Fill d’ Axaiacatl , fou elegit gran sacerdot i el 1502 succeí el seu oncle Ahuitzotl Com que la seva missió havia d’ésser de consolidar el regne, organitzà l’imperi en províncies, regulà el pagament dels tributs i creà una administració central A més, continuà l’expansió militar, però no pogué dominar Tlaxcala ni Texcoco, i les seves expedicions a Guatemala i a Nicaragua, on arribaven els mercaders asteques, obtingueren pocs resultats positius S’hagué d’enfrontar a la invasió castellana quan encara no havia acabat la consolidació del regne i mirà de pactar amb Hernán Cortés , que el feu…
Francesc Mirabent i Vilaplana
Filosofia
Filòsof.
De família obrera, treballà d’empleat de banca fins que creà un negoci propi Autodidacte, començà a conrear la novella i el periodisme Estudià amb Serra i Húnter, i es doctorà el 1927 Collaborà a la Revista de Catalunya , Revue d’Esthétique de París, Review of Aesthetics and Art Criticism , Revista de Ideas Estéticas , etc Professor 1943 i catedràtic 1950 d’estètica a la Universitat de Barcelona, concebé l’estètica com a ciència independent, contrària a l’irracionalisme i al fisiologisme A través de Serra i Húnter es basà en un realisme espiritualista heretat de la tradició de l’Escola…
Aiscondel
Economia
Empresa fundada a Barcelona el 1943 pel grup financer Pujol-Usandizaga per a produir transformats plàstics a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
El 1950 creà la Societat Etino-Química, conjuntament amb Hidro Nitro Española Amb la posterior entrada, el 1956, de l’empresa nord-americana Monsanto, hom posà en marxa una planta de poliestirè a Montsó Aragó, que el 1960 fou transformada en Monsanto Ibérica El 1970 inaugurà una nova planta de matèries plàstiques a Vila-seca Tarragonès i el 1974 procedí a l’absorció de Monsanto Ibérica La crisi general del sector, i en concret la del soci multinacional, provocaren la suspensió de pagaments 1980, que poc després fou aixecada la participació majoritària de Monsanto fou adquirida pel grup…